Panissers

A la riba dreta de la Riera de Castanyadell un bon tros aigües amunt de Sant Pere hi ha Panissers, una de les masies mes antigues del terme ja que hi ha noticies des de l’any 1436 i en els fogatges de 1553 hi vivia Gabriel Panissers. Es de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. Restaurada no fa massa presenta un bon aspecte. A destacar una bonica i romàntica escala que porta a la riera on hi ha plantats uns arbres monumentals i que dona un aire senyorial a la casa, així com també una llarga avinguda de xiprers que et donen la benvinguda al arribar-hi per llevant però que en els darrers temps s’ha espatllat bastant al no fer-hi cap manteniment. En una llinda hi ha gravat l’any 1828 segurament la darrera reforma que s’hi va fer descartant la mes actual.

Tot i ser molt antiga no presenta elements arquitectònics remarcables.

Detall de les rajoles sota la barbacana.

Aquestes escales no es corresponen amb la senzillesa de la casa. Potser va passar una desgracia i la casa originaria va desaparèixer?

Les escales porten a aquest salt d'aigua.

Un arbre monumental s'arrapa literalment al terra a tocar la riera.

L'avinguda de xiprers ja bastant malmesa.

Bojons de Dalt

Un dels masos més antics de Sant Sadurní es Bojons de Dalt situada prop del Molí de Bojons del que ja hem parlat, però el que parlem ara està uns metres més per sobre la Riera Major. Actualment es una segona residència i en el seu quintà fa anys s'hi va fer una urbanització. Te una bonica porta dovellada en la que s’endevina l’any 1779, una de les modificacions que s’hi varen fer. Apareix en els fogatges de 1497 però es anterior.

Vista baixant pels quatre camins.

Façana principal.

Detall de la porta.

Imatge de mitjan segle passat.

Paderneres (Sant Joan de Fàbregues)

Paderneres es una antiga casa documentada ja el 1379 que pertanyia a la parròquia de Sant Joan de Fàbregues. En aquest document del 1379 es documenten dues cases, Paderneres d’Amunt i Paderneres d’Avall. El seu nom podria venir de padern (paternal) o també com diu Joan Coromines en el seu llibre Onomasticon Cataloniae de paderna que significa religió antiga.
En avançat estat d’enrunament, s’aprecien clarament algunes ampliacions. La part més antiga presenta les finestres de pedra ben treballades mentre que la part més nova les te d’obra amb les llindes de fusta.
La teulada ja ha cedit en alguns llocs al igual que el terra d’alguna estança. Prop de la casa hi ha la cabana en la que també s’aprecia una ampliació i que també s’ensorra.

Façana amb els cingles de Casadevall i el Far al fons.

La humitat ha fet ensorrar-se el terra sobre les corts.


Detall d'una finestra que deixen veure que es una casa antiga i no massa miserable.





Part de darrera.

La cabana, on ha caigut la darrera ampliació.

Situació de la casa aigües avall del Salt de Sallent entrant a la Vall de Fornils.

La Grevolosa (Susqueda)

Al costat del camí que voreja el pantà de Susqueda per la seva riba esquerra provinent de Puig de Rajols es troba La Grevolosa. Una casa, probablement de finals del XVIII o principis del XIX i que amb el temps havia arribat a tenir unes dimensions considerables gracies a successives ampliacions tal i com es pot veure encara amb les considerables restes que encara queden tot i que ja molt malmeses. Segurament la casa va ser abandonada amb la tancada de comportes de Susqueda que va condemnar les masies de la zona inclús les que no quedaven cobertes per l’aigua.
Poso també unes fotografies antigues de l'any 1979 fetes per Joan Calatayud que trobareu al Facebook a l'apartat "SUSQUEDA".

Imatge de 1979.

La casa amb els espadats del Far al fons.

Dels porxos ja no en queda res.


Bonica imatge amb el Far i unes nuvolades sobre Sant Martí Sacalm.

Detall del rellotge de sol que hi havia a la façana.

La porta principal.

Edifici auxiliar a tocar la casa.

Tot i ser especies de ràpid creixement, les dimensions de la vegetació que ha crescut a l'interior fa pensar que la teulada fa molts anys que va caure.




Aquesta part ja quasi no es reconeix a la fotografia de sota.



Les fotografies de 1979 deixen veure que poca cosa queda de la casa relativament gran que havia sigut La Grevolosa.

Can Sureda (Vilanova de Sau)

Tot i que el camí passa a dos o tres metres de Can Sureda, el més segur es que passeu de llarg de la casa sense veure-la a no ser que agafeu com a referència dues alzines sureres centenàries que hi ha al seu costat. No seria estrany que el nom de la casa tingués a veure amb aquests dos arbres majestuosos ja molt malmesos i potser tocats de mort que semblarien voler acabar els seus dies juntament amb la casa, sobre la que deixen anar les branques seques i salsides i de la que amb prou feines en queden vestigis d’alguna paret i del forn, enfonyada en una teranyina de vegetació que se l’està menjant sense pietat.

Pertany actualment al municipi de Vilanova de Sau.

Paret que es pot veure des del camí.

La part mes gran que queda.





El forn es l'única cosa que es reconeix.

La Faja

Sota Cabrera per la cara nord hi ha unes quantes cases. Potser la més propera es la Faja de la que ja varem parlar del seu Molí situat a no massa distància i que aprofitava l’aigua de la font que molts consideren el naixement del Fluvià.

Pel que es pot apreciar per fora. Es fruit d’una serie d’ampliacions, la darrera feta amb no massa encert i que consistí en allargar la casa cobrint l’entrada principal però utilitzant totxanes en lloc de pedra, a ben segur pel cost econòmic.
Arquitectònicament no presenta res interessant podent-se remarcar tant sols les dimensions considerables que te i que l’estructura que te no deixa apreciar prou.
Tot i que no fa massa temps que està deshabitada el deteriorament ja es molt evident al haver caigut part de la teulada.
A pocs metres s’hi troba la cabana que està en relatiu bon estat.

Vista des del camí a Cabrera.

Venint de Porxiugues.


Entrada ara amagada per la darrera ampliació.

Un dia de neu.

La cabana.