dimecres, 28 de novembre del 2007

Sant Martí de Querós

Encara que Sant Martí de Querós (Segle XI) no sigui una masia la inclouré a la llista ja que es de les poques edificacions que es varen salvar de les aigües del pantà de Susqueda de la dita parroquia. Les aigües es van aturar just al peu de l'esglesia però la ruïna que no ha aconseguit l'aigua l'està aconseguint amb paciencia el pas dels anys i l'extrem aïllament del lloc. Darrerament s'hi ha fet una neteja de la vegetació dels voltants que ja feia dificultos l'accés al recinte i n'impedia una visió complerta. Ja fa molts anys que en Serrallonga campava pels seus voltants i que el temple s'omplia amb la gent de les nombroses masies que hi havia pel terme;fins i tot un germà seu va ser-ne rector i hi està enterrat. Ara ja només espera en la soledat guillenca veure passar els anys i l'enrunament imparable dels seus murs, testimonis de fets que han esdevingut llegenda. Val a dir que hi ha un grup anomenat "Els amics de Querós " que malden per aturar aquest a degradació o si mes no ajornar-la. També s'hi han fet diferents camps de treball de grups de joves a l'estiu que han netejat i arranjat diferents parts de l'entorn. A veure si entre tots podem salvar aquesta petita joia romànica, que l'entorn on es troba fa més entrenyable encara.
Falta dir que per arribar-hi a peu s'ha de fer el camí que baixa del pla de Mondois, netejat darrerament o si les aigües del pantà ho permeten, travessant l'esvelt pont romànic de l'antic camí ral. També s'hi pot arribar en barca.
El terme de Querós no ha estat mai gaire poblat, el 1553 hi havia set families i el màxim es va atendre el 1860 amb trenta-set. Les darreres families van marxar el 1964 quan era imminent el tancament de Susqueda i l'esglesia es va abandonar definitivament el 1966.

Fotografia antiga en que encara es veu la rectoria enganxada a l'església.