Can Cardona (Sant Andreu)

Prop de Sant Andreu de Bancells, al començament del camí que davalla cap a Querós passant per l’Abadia i la Querosa hi ha Can Cardona, una petita masia ara totalment reformada però que guarda una bona semblança amb l’antiga edificació com es pot veure en la imatge no massa bona extreta d’una pel·lícula dels anys setanta. No era pas massa antiga, potser de finals del XVIII o principis del XIX que es quan se’n tenen les primeres notícies. Va ser abandonada als anys setanta per la família pagesa que hi vivia.

La casa actualment, on es pot veure que la restauració no va variar l'estructura que tenia els darrers temps tal i com es pot observar en el fotograma d'una pel·lícula de super vuit de principis dels setanta. L'única variació s'observa en la inexistència del porxo al fotograma antic.

El Corral de l'Abadia

Prop del camí que puja de Querós cap a Vallclara i després d’haver passat per l’Abadia hi ha aquesta masía que ha estat restaurada i presenta un bon aspecte. Si fem cas al nom semblaria ser que fos una masoveria de L’Abadia, un del masos importants de la zona. De totes maneres seria molt posterior a la construcció d’aquest mas que actualment està en avançat estat d’enrunament.

Les Valls (Sant Andreu de Bancells)

Si volem veure Les Valls em d’anar on comença la Riera de Castanyadell sota el Puig d’Ases. Es una casa de la que hi ha referencies al segle XVII, que presenta un bon estat però a la que les reformes, sobretot l’arrebossat, han fet perdre l’aspecte de casa antiga i rustega típica d’aquells paratges. S’utilitza de segona residència i segurament gracies a això s’ha salvat de la fi que han tingut altres cases dels voltants tot i que la Vall de Castanyadell es una de les que conserven millor el patrimoni encara que alguna de les cases son reconstruccions totals de les existents antigament.

L'entrada no recorda pas massa una antiga masia.

La Caseta de Vallclara

La Caseta de Vallclara, bastida vers el 1780 però amb referències des del segle XVII, fou convertida posteriorment en hostal, en un indret que domina una magnífica panoràmica sobre la vall del Ter i el sector del N i de ponent de les Guilleries. Al seu costat es va edificar el que havia de ser l’hotel Don Juan de Serrallonga, mai acabat i peça emblemàtica de la fallida urbanització que a finals dels seixanta es volia edificar en aquell lloc. Per promocionar-la hi varen fer actuacions una bona part dels artistes mes reconeguts de l’època. Ara tot l’entorn presenta un estat d’abandó i deixadesa.

Arribant de la carretera de Sant Hilari a Vic.

Amb l'edifici de l'hotel al costat.

La Caseta de Vallclara d'estructura basilical.

Fogueres (Sant Andreu de Bancells)

Situada al costat de l’antic Camí Ral de Vic a Girona passant pel Pont de Malafogassa i prop de Sant Andreu de Bancells, Fogueres es una masia abandonada al anys seixanta que actualment serveix per tancar-hi bestiar segons l’època de l’any.

Es una casa gran de planta baixa, pis i golfes a mes de diferents estànces d’us agricola per sota la planta baixa que es varen fer aprofitant el desnivell del terreny i que va tenir diferents ampliacions . Hi ha noticies des de l’any 1432 però se suposa que es anterior. Als fogatges de 1553 hi apareix com a propietari en Pere Folgueres i hi ha diferents anys gravats en pedres, 1775 en una porta i 1855 en el forn .
A la façana hi trobem una porta amb arc escarser descentrada que dona entrada a un corredor al final del qual trobem la cuina. Accedir a les plantes superiors es ja impossible perqué han caigut bona part dels sostres i amb ells les escales que hi portaven.
Davant la casa hi ha la masoveria, que es un edifici molt mes reduït i que conté també algunes dependències auxiliars.
Com a curiositat comentar que la porta te gravada a dalt una creu esvàstica curvilinea anomenada “lauburu”en vasc i que actualment es un dels simbols més representatius d’aquest poble. Potser algun dels seus antics propietaris tenia ascendència vasca.

Vista de la casa des del camí ral en direcció a Collsabena.

Vista de lluny la part principal sembla en bon estat.

Porta amb l'esbàstica vasca.

Masoveria del davant.

L'interior està molt malmès.

El forat a l'aigüera dona entendre que d'alguna manera hi havia aigua corrent.

El forn am l'any 1855 gravat.

La casa pel cantó de migdia.

A prop hi ha aquesta mina.

Vallbodeny

Al nord-est de Sant Andreu de Bancells en un dels llocs més agrests de Les Guilleries, per sota del Castell de Fogueres i les Penyes de Cabrerola hi ha les restes del que fora Vallbodeny, una casa que en temps de Serralloga pertanyia a la Querosa, que era propietat de Serrallonga i per tant era de la família de la dona del bandoler. Porta molts anys abandonada, a finals dels cinquanta tant sols quedaven unes minses restes de parets que avui en dia encara es poden veure. De totes maneres als anys seixanta la va comprar una persona del ram de la construcció i hi va aixecar una petita cabana que encara està en bon estat tot i que ja ha canviat de mans una altre vegada. Molt enfonyada al mig d’una perxada de castanyers i de difícil accés resta avui dia deshabitada.

Unes de les restes més visibles de l'antiga casa.


Més restes de paret sobre el petit turó.

La cabana construïda els anys seixanta.

El Pujol (Sant Andreu de Bancells)

Aquesta petita casa del terme de Sant Andreu de Bancells, ara de Vilanova de Sau, està situada prop de la Plaça del Bisbe cap a la vessant de Querós. Tot i que ja comença a patir les conseqüencies de l’abandonament, aquesta casa no va quedar deshabitada fins fa uns deu o dotze anys quan per raò de l’edat, la dona que hi vivia, per voluntat propia, ja que tenia possibilitats d’anar a un lloc millor, va haver de marxar-ne. Val a dir que no disposava d’aigua ni llum elèctric. L’aigua l’havia d’anar a buscar a la” font del rector” que està a la plaça del Bisbe prop de Sant Andreu i que representava una caminada d’almenys vint minuts anar i tornar, carregada amb els cantirs.

Ledificació a mes de molt reduïdes dimensions no presenta cap element destacable i deu ser del segle XVIII o fins i tot el XIX.

Arribant a la casa des de Sant Andreu.

El que es veu al entrar.

Les restes deixen veure que no fa massa temps era habitada.

La llar de foc amb el forn al seu interior. El vell sofà fa les funcions de l'escó.

Sense aigua, difícilment tenia cap utilitat.


Part del darrera on es pot veure que ja ha caigut una part de teulada.

Rectoria de Sant Andreu de Bancells

Com la majoria de parròquies, la de Sant Andreu de Bancells també tenia la rectoria al costat. Al igual que l’esglesia, la rectoria també es del segle XII. Te dos portals d’arc de mig punt un d’ells dovellat i de bella factura amb l’any 1717 gravat i que correspondria a la part mes antiga de la casa. L’altre es troba en un nivell inferior, ja que la casa està construida en un fort desnivell, i també es de mig punt però no es de pedres tallades ni tan bonic com l’anterior. Darrerament s’hi ha fet reformes que sembla que continuen però a un ritme tranquil i que serien per poder oferir la casa com a residència de turisme rural.Al 1553 hi vivia Mosen Joan Guillem segons el fogatge efectuat aquest any.

La rectoria davant l'església.

Porta d'entrada amb arc dovellat.

Detall de l'arc amb la inscripció "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA" i 1717.

Porta inferior mes moderna.

Paret nord que dona a una placeta davant de l'entrada de l'església.

La part que s'està fent nova.

Sant Andreu de Bancells

L'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, al sector més oriental del terme de Vilanova de Sau, està situada a 927 metres d’alçada en un magnífic mirador de les baixes Guilleries i és un notable edifici romànic que a sufert múltiples modificacions i ampliacions però que malgrat tot guarda un bell absis amb les típiques arcuacions llombardes i unes recents obres de restauració mostraren que tenia l’antic portal a migdia com la majoria de les construccions romàniques antigues. L’església ja la trobem esmentada l’any 1101 però existia molt abans.

Vista de l'Església amb la rectoria al costat.

Amb les ampliacions la porta lateral va passar a on es ara.


De l'absis original només es conserva en part.



Rellotge a la paret de llevant.