diumenge, 29 de juliol del 2007

Vernencs (Sant Sadurní d'Osormort)

La casa de Vernencs es troba situada en el límit del terme de sant Sadurní d’Osormort amb el d’Espinelves, encara que pertany al primer.
Està encara bastant ben conservada però sembla ser que fa temps que no s’utilitza i ja comença el seu deteriorament, tant estructural com ambiental, amb la vegetació que la va envoltant completament.
Pel què es podria deduïr de les fotografies semblaria una casa petita, però no ho era pas tant. Disposa d’una pallissa al costat i si busquem be podem trobar un pou una mica per sota de la casa. Si pot arribar desde diferents llocs; desde Sant Sadurní d’Osormort seguint la pista que surt del cementiri; desde Collsaplana per la pista que passa pel costat de la casa; i desde Mas Romeu d’Epinelves.
La casa ja es esmentada en el fogatge a Osona del 1360, que son els primers que es varen fer i que tenien finalitats fiscals i no pas estadístiques. Llavors hi havia un tal Guarau Ramon anomenat de Branenchs i que hauria de pagar II sous, el que volia dir que no era presisament una casa massa forta ja que s’arrivaben a pagar fins a VI sous com podia ser per exempla la casa de Crivallers.







dimarts, 24 de juliol del 2007

Serrallonga (Querós)




Serrallonga, del terme de Querós donà nom al famós bandoler al casar-se amb la seva pubilla.
La masia està situada sobre l’esglesia de Sant Martí de Querós, però a l’altre costat del Ter i a una certa alçaria, raó per la qual tenia una bona panoràmica que actualment ha perdut perquè si han fet unes plantacions de pi aprofitant el quintà de la casa i no es pot veure res dels voltants. Al costat de la casa hi ha una edificació més moderna que es ben visible quan hi arribes i es la referència per trobar la masia la qual està tan tapada per la vegetació que si no hagés estat per una senyera col.locada sobre la porta d’entrada hauria marxat sense trobar-la, al haver canviat tant el paisatge des que hi vaig ser els anys setanta per darrera vegada. Tal es l’abandó en que es troba la casa del llegendari Joan de Serrallonga; encara que ell fos originari de la Sala de Viladrau.

Us transcric un petit resum de la vida del bandoler extret de la Web de Sant Hilari Sacalm.

"Nascut a la Sala de Viladrau el 1594, no fou noble ni home de grans ideals polítics, sinó un pagès coratjós i atrevit que no trobà altre camí que el bandolerisme per a sortir de la misèria que regnava al mas, on convivia amb un cunyat de tres anys, un avi ferit, un oncle mut, unes cunyades subnormals i una sogra jove i viuda; en total quinze persones, entre les quals ell era l'únic home capaç de fer rutllar la casa. Havia comès petits robatoris amb la complicitat d'alguns veïns, com Miquel Ganyada de Rupit; i quan anaven a detenir-los, va matar el delator, Miquel Barfull. Des d'aleshores (1622) es llançà a la vida aventurera, que alternà encara fins al 1628 amb llargues estades al mas. S'amagava en unes coves de la vall de Budeny, prop del mas, anomenades després coves d'en Serrallonga. La seva estrella es mantingué molt alta entre el 1627 i el 1632: com a cap de la facció dels nyerros, derrotà diverses vegades les tropes del lloctinent que els perseguien, quan era amo absolut de camins rals i passos de muntanya. Fins i tot personatges importants del país el llogaren per a cometre venjances i actes de bandidatge. Però la sort començà a minvar des del 1631, quan el lloctinent, duc de Cardona, intensificà la persecució. Hagué de cercar refugi a l'altra banda dels Pirineus, i molts dels seus bandolers i protectors foren morts. També per ordre del lloctinent, fou arrasat el mas Serrallonga amb la masoveria de la Querosa, cosa que obligà muller i fills a viure constantment en fuga (un dels fills fou infantat a la presó). En Serrallonga fou pres al mas Agustí de Santa Coloma de Farners el 31 d'octubre de 1633, quan vagava amb una amiga, una viuda de Castelló d'Empúries anomenada Joana Massissa, que primer l'acompanyà per força i després de bon grat. Fou torturat i ajusticiat a Barcelona el 8 de gener de 1634."

No cal dir que la ruïna es quasi total. La teulada s’ha esfondrat totalment i només queden algunes parets i la porta d’entrada amb un arc encara molt ben conservat.
Per arrivar-hi i vaig anar desde un trencant de la carretera que va de Querós a Vallclara, prop de la Querosa i és un camí bastant llarg ja que el desnivell és considerable
Casa de dues plantes i vessant a façana, de porta adovellada de mig punt i finestres quadrangulars amb llinda monolítica. Documentada des del 1335, és coneguda per haver estat residència del bandoler Joan Sala, àlias Serrallonga (1594-1634), que estava casat amb la pubilla del mas. La construcció actual pertany a una reforma del segle XVII, efectuada amb versemblança després de l'arrasament de l'antiga, ordenat pel lloctinent del duc de Cardona durant la persecució de Serrallonga. En data 22 de Març de 1634 el virrei duc de Cardona ...se sirve dar licéncia a Margarita Serrallonga para reedificar la casa, atento que su marido a perecido y que no era del dicho Serrallonga, sino de la suplicante y sus hijos*. Procés III foli 1326. Abandonada, es troba avui en un avançat procés d'enrunament.




Imatge anys setanta del llibre "Sant Hilari Sacalm" d'Antoni Pladevall i A. Serradesanferm.
Si la comparem amb el gravat del llibre de Juli Serra,"Las Guillerias" , que hi ha al principi i que he copiat del llibre de Josep Tarrés i Emili Rams, "Un viatge per les Guilleries i el Montseny",podem veure l'exactitud amb els detalls del dibuix respecte l'original. Val a dir que aquests gravats es varen fer copiant les fotografies fetes sobre el terreny l'any 1888, ja que l'any 1889 en que es va editar el llibre no era possible encara imprimir fotografies.

Fotografia on es veu ja una gran deteriorament. Segurament de principi dels noranta a on ja es veuen els pins plantats i que fan invisible la casa des de qualsevol lloc.




Edifici del costat, mes modern i que era una vivenda amb llar de foc inclosa.

Aquesta es la llar de foc.

Imatge presa a principis dels setanta des de el Mirador Mainecken en que es pot veure encara el quintà sense la plantació de pins.


Per a mes informació: http://zaragozame.com/medios/2008/11/07/torna-serrallonga-2/

Discover Esquirols!

divendres, 20 de juliol del 2007

Sellabona (Sau)

La casa de Sellabona pertany al terme de Vilanova de Sau i es troba situada aigües avall del pantà de Sau just avans del túnel de desguàs.Té els orígens al segle XVII i era una masía prou important si mirem les restes que encara estan d'empeus. Es va abandonar perquè afeigit al despoblament rural del temps en que es va produïr, no tenía cap camí apte per a vehicles . Es troba enlairada en una situació de privilegi sobre un meandre del Ter passat l'anomenat Torrent Pregón. Val a dir que l'aillament es total encara que actualment hi arrivi una carretera.
































divendres, 6 de juliol del 2007

La Donada (Rupit)

La casa de La Donada es troba situada aigües avall de la riera de Rupit després del Salt de Sallent. Es un mas de la Parròquia de Sant Joan de Fàbregas documentat des de l’any 968La construcció, vista de lluny sembla en bon estat, però quan t'hi acostes t'adones que no és pas així. El conjunt està format per dues edificacions de costat. La de sobre es la Donada pròpiament dita i la de sota es l’anomenada Donada Nova que pels elements constructius sembla ser del segle XIX. Te un bonic cobert al costat però el que la fa única es l'entorn, a sota de les cingleres de Casadevall, Rupit i amb l'Agullola al davant. Aquestes fotografies estan fetes el dia 11 de Maig del 2007.
Encara que aquesta vegada m'hi he arribat en moto per sant Joan de Fàbregues i el collet de Malafranda el camí que utilitzem per arribar-hi es baixant del salt de Sallent per el grau de la Donada, tal com es diu la casa.

Podeu donar una mirada al mapa per veure la situació a partir de llocs prou coneguts.

Si voleu una explicació exaustiva de la història de la Donada podeu mirar en aquesta adreça http://www.raco.cat/index.php/Ausa/search/results?query=donada&searchField=

i descarregar l’arxiu pdf per llegir-el complet.





Aquesta imatge pertany a Jordi Fonolleda, fotògraf de Sant Cugat del Vallés a qui podeu coneixer al blog " http://lesmevescameres.blogspot.com/".

Imatge de la Donada des del pla de l'Agullola, extreta de la revista Ausa.



INTRODUCCIÓ AL BLOC

Fa molts anys que camino per les Guilleries i he pogut comprovar quasi en directe al deteriorament i inclús la desaparició física de les nombroses masies abandonades durant les dècades dels cinquanta-seixanta. De les anteriors ja pràcticament només en queda el record, que també desapareix amb els darrers habitants d'aquestes contrades que en conservaven la memòria.
Caminar per les Guilleries i descobrir en mig de la solitud i salvatgia d’alguns dels seus racons la munió de masies escampades en llocs inversemblants es per a mi una cosa inigualable. No se descriure els sentiments que em desperta això, quan et trobes sol en aquells paratges no fa massa temps habitats, en que inevitablement penses en com deurien ser aquella gent que varen aconseguir subsistir en aquesta terra durant segles i que finalment els va expulsar.
Ja fa anys, durant aquestes passejades vaig començar a fer un recull fotogràfic d’aquestes masies, moltes de les quals estaven ben conservades i algunes encara amb algun moble a l’interior. Malauradament aquest arxiu de fotografies en blanc i negre, tot i no ser molt extens, l’he perdut , raó per la qual i malgrat el preciós temps transcorregut per fer aquesta tasca de salvar la imatge d’un passat, m’he tornat a posar a la feina i aprofitant les facilitats que et donen les càmeres digitals quan puc surto a la recerca de les cases perdudes per guardar per al record el que queda d’elles així com també de les que encara estan en bon estat.
Aniré publicant en el blog les cases que vagi retratant i si puc alguna informació a més de les fotografies. Així mateix agrairia que si quelcom del que hi poso no es correcte m’ho fessiu saber al igual que si teniu informació addicional sobre alguna casa..