divendres, 28 d’agost del 2009

Can Noguera (Castanyadell)

Sobre el marge dret de la riera de Castanyadell aigües amunt de l’església hi ha les restes encara en bastant bon estat de Can Noguera. A mes de la planta baixa, te un pis i unes golfes. Al primer pis i a la part de migdia hi ha una gran obertura amb arc de mig punt i el que queda d’una barana catalana. A sota i formant una placeta hi ha l’era, completament enverdissada. L’entrada era per la part nord. Les primeres noticies que es tenen del cognom Noguera son del segle XVII a l’arxiu episcopal, el que fa pensar que la casa pot ésser d’aquesta època.

La casa vista des del camí que segueix la riera de Castanyadell.

Entrada posterior que l'obertura d'una pista per desemboscar ha deixat mig tapada.

L'entrada des de dintre on es pot veure que el camí queda a un nivell superior.

Les corts.

El forn.


Porta que dona a migdia on hi havia l'era, ara menjada per les verdisses.


Escala al pis superior.

Galeria mirant la vall.

A les golfes hi ha aquesta bonica obertura.

Vista des de el límit de l'era.



divendres, 21 d’agost del 2009

Pujalt (Masies de Roda)

Sota mateix del Monestir de Sant Pere de Casserres però no tant afortunada com aquest, ja que l’aigua del pantà de Sau l’hi soscava els fonaments quan està ple, hi ha les restes de Pujalt. Una masia de la que ja només queda d’empeus la façana i s’aprecien algunes estances de l’interior. El que queda no deixa veure que fos una pagesia massa important però la construcció i el material emprat semblen indicar que es d’una certa antiguitat i no pas de les moltes que es varen aixecar al segle XVIII principis del XIX. No apareix però en els fogatges del 1553.

Façana de la casa que vista per aquí semblaria en bon estat. Al darrera hi ha Baucells.


Detall d'una finestra un xic treballada.

De l'interior no en queda quasi res.


Una lleixa encastada a la paret.

Forn de pa.

El mateix forn ensorrat per la part de fora.

Vista des d'els cingles a l'altre costat del Ter.

Vista del davant de la casa amb les aigües del pantà bastant baixes.


divendres, 14 d’agost del 2009

Can Borrell (Sant Hilari)

Sota Sant Miquel de les Formigues mirant cap a Sant Hilari hi ha les restes de Can Borell que tot i estar molt enrunada deixen veure que havia estat una casa d’una relativa importància. En una de les portes hi ha gravat 1852, segurament la darrera reforma.
En els fogatges de 1553 no hi ha cap pagès amb el nom Borrell al terme de Sant Hilari però si al poble amb el que hi ha la possibilitat que en fos el propietari i el mas estigués habitat per un masover. De totes maneres les restes no semblen pas tant antigues.

La casa al costat de la carretera que va al casal del Soler.

Una de les entrades, segurament a la masoveria.

Gravat sobre la porta.

L'altre porta al costat d'una paret ensorrada que deixa veure l'interior.





Lloc on es troba la casa mirant des de Sant Miquel de les Formigues.