El Solà (Vallors, Sant Hilari)

Del sector de Vallors, terme de Sant Hilari Sacalm es aquesta casa, avui ja en avançada ruina anomenada el Solà. En els fogatges de 1553 apareix un tal Gabriel Castellar alias Solà amb el que podriem pensar que la casa es anterior. Els mateials de construcció no varen ser massa bons, pedra i fang pel que es despren de les restes que queden, les quals ocupen una gran extensió, donant idea de la importància de la casa. Ja queden d’empeus solament unes poques parets i l’interior ha desaparegut practicament tot, només s’identifica una estança a la part de baix corresponent a una cuina de reduïdes dimensions amb una petita llar de foc de construcció mes moderna, que donaria fe d’una ampliació de la casa en èpoques no massa llunyanes tal com passa en altres cases de la zona. La resta es inaccessible o s’ha ensorrat.

Del que queda no s’aprecia cap element arquitectònic rellevant.

La part més sencera de la casa.

Vista de llevant.

Habitació del pis superior.





Llar de foc que sens dubte no es massa antiga i que segurament es una remodelació.

Fogons de la petita cuina renovada o potser d'un habitatge auxiliar.

Vista des de prop de la pedra dels evangelis.

Can Guita (Sant Hilari)

Can Guita o Can Goita ja que apareix amb les dues accepcions estava entre el Coll de Querós i la muntanya de Sant Benet en el vessant de Querós. Diem estava perqué de la casa ja només en resta el record i unes quantes pedres escampades al lloc on s’alçava. No se si a resultes de fer-hi una plantació de pins en el seu quintà es va aprofitar pes enderrocar-la. La casa no apareix en documents antics i deuria ser del XVIII o principis del XIX i de economia de supervivencia

La casa estava construïda en un coll, ara molt ple d'arbres però en el seu temps desforestat.

Només queden pilots de pedres.

El Solà (Susqueda)

Baixant per la carretera que del Coll de Malafaranda a sota l’Agullola de Rupit devalla cap a Puig de Rajols i el Pantà de Susqueda, en el desnivell entre dués ziga-zages del camí i mol amagades per la vegetació hi ha les restes del Solà. Queden encara bastantes parets d’empeus i s’aprecien diferents estances però les romegueres impedeixen vellugar-t’hi. Lo més segur es que sigui del segle XVIII.

La vegetació la fa quasi imperceptible.

Porta a una de les estances del bestiar.


Interior d'una de les estances inferiors.

Un petit armari encastat.

Porta del pis superior amb unes lleixes al costat.


Porta al buit.

La Cantina (Sant Sadurní)

Poques cases de les Guilleries son tan conegudes com La Cantina. Construïda a principis del segle passat al costat de la carretera de Vic a Sant Hilari era un hostal de carretera on les diligencies canviaben el animals de tir a mig camí per altres de mes frescos quan encara no existien els cotxes de tracció mecànica que fessin el trajecte. A les dècades entre els seixanta i vuitanta es va convertir en tota una referència hostalera per la comarca i per a molta gent de Barcelona i voltants. En els seus inicis tenia l’aspecte d’altres hostals de carretera però va patir diverses ampliacions i modificacions per absorbir les demandes dels clients que la varen deixar sense un estil concret.

A part d’hostal també exercia de botiga quan encara no hi havien les facilitats de transport actuals i també era la central de telèfons fins que es varen automatitzar. Com que fins als anys seixanta l’hostal no donava prou per viure en un lloc de tant poc trànsit i en un poble tant disseminat, també tenia un edifici annex que feia les funcions de serradora aprofitant l’energia hidràulica per fer anar la maquinaria. Avui en dia, i després d’un canvi de propietari continua com a hostal.

Imatge del anys seixanta.

Amb un arc de triomf perquè passes la Verge de Fàtima l'any1949.

Fotografia de tardor.

Una de les moltes nevades que hi feien.

Venint de Sant Hilari.

Vista on s'aprecien els molts afegits que s'hi varen fer.

La resclosa que donava l'aigua per fer anar la serradora sota el pont del costat.

La Riba de Sau

Una de les cases mes conegudes de Sant Romà de Sau era La Riba que aleshores era l’hostal del poble i també botiga. El nom a perdurat fins als nostres dies ja que els seus propietaris varen construïr un nou edifici per sobre del nivell del pantà que portaria el mateix nom i que continuaria amb el negoci de l’hosteleria. Es l’actual Hostal “La Riba de Sau” que ofereix a al seva clientela tota mena d’activitats i distraccions a més del incomparable entorn on està situat.
Era una casa antiga que ja apareix en els fogatges del 1497.

La casa a ran d'aigua a la dreta davant del campanar.

Una mica més a prop. Encara es veu un dels pals elèctrics que sobresurt de l'aigua.



Es l'única edificació a tocar l'església que ha resistit el pas dels anys sota l'aigua. Tant sols ho han fet les més antigues que serien les construïdes amb millors materials.

L'antic mapa de l'Alpina encara indica el seu emplaçament.

Molí del Puig de Fàbregues (Viladrau)

Un altre dels molts molins que hi havia a la Riera Major era el del Puig de Fàbregues del que encara en queden importants restes a banda i banda de la carretera que va de la Fullaca a Viladrau un cop passat el pont de Fàbregues. A prop del riu hi ha les restes del molí i a l’altre cantó de la carretera la casa del moliner. L’estructura del molí es pot veure quasi en la seva totalitat, des de la bassa a la part superior amb el forat per on entrava l’aigua perfectament circular amb pedres tallades i l’obrador on hi havia les moles ara desaparegudes, observant-se però els forats per on passaven els eixos de les dues moles. La riera a reomplert el que era el cub i no es pot veure la sortida.

Al costat del molí hi ha la casa del moliner. Aquest edifici no a resistit en tan bones condicions el pas del temps i està molt deteriorat. Segons em va explicar una persona de Viladrau aquest molí va estar en funcionament fins principis del segle XX.

El Molí al costat de la Riera Major.

Entrada al obrador.

Obrador. Hi falten les moles.

Sortida.

El pou, perfectament conservat i amb les parets ben tallades.

Casa del moliner. Segurament es una reconstrucció d'una més antiga.



Poca cosa queda de la casa.

La Casa Nova de Montdois

A La Casa Nova de Montdois s’hi arriba passat el santuari de Montdois en direcció al pic del mateix nom. La casa va quedar deshabitada a principis dels setanta i ara està reabilitada. No fa gaires anys però, havia estat un centre de recuperació de drogoaddictes de la secta del Patriarca, que ho varen abandonar sembla que precipitadament ja que no es varen endur ni tan sols les fitxes amb els noms i expedients dels interns quedant tots allà a disposició del primer que hi anés i també tot un seguit de medicaments que tenien en un edifici apartat que servia d’infermeria. Les primeres referències que es tenen de la casa son del segle XIX.

Venint de Montdois.

La panoràmica es molt amplia.

L'entrada a migdia.



La casa vista des del Castell de Fogueres.