El Casal del Pi (Sau)

Sobre un turó per damunt on es trobava l'antic poble de Sant Romà de Sau queden encara les restes d'una antiga domus fortificada coneguda com El Casal del Pi.

Darrerament s'hi han fet unes prospeccions arqueológiques que han deixat veure parts que fins fa poc només es podien intuir, sense les quals, les restes que es podien veure feien pensar mes en un edifici religios d'estil romànic que no pas en una fortificació.

Invisible desde qualsevol lloc de la Vall de Sau degut a la vegetació, actualment es pot veure desde la cinglera del Castell de Tavertet gràcies a la neteja que s'ha fet dels voltants.

En el volum IV de "Els Castells Catalans" hi ha la referència a aquesta construcció amb diferents dades històriques. Les més antigues són del segle X, amb la presència d’Ermessenda de Carcassona. Al segle XI, era habitat pels Hereus de Sau. Al XII, fou residència de l’Ordre dels Hospitalaris. Mencionat també el 1334, quan s’indica que els parroquians de Sau es congregaren a l’indret, essent la seva propietària Elisenda Uxor Bernardí de Savo. Es tracta d’Elisenda de Vilanova, muller de Bernat Sau, cavaller.
El 1435, el donzell Bernat Guillem de Vilafreser era senyor de la Domus del Pinu, de la
parròquia de Sant Romà de Sau. Vuit anys mes tard, el senyor del casal del Pi era Marc de Vilanova.

La família Sau hi residí durant el segle XIII i bona part del segle XIV. Les darreres notícies d’aquesta mansió, se’ns documenten en el segle XVI.

Aspecte actual amb la cinglera al fons.

Imatge de fa tres anys on es pot veure que s'ha rebaixat la capa de terra que amagaba part de la porta i la paret.

Part del darrera que dona a la cinglera.

El Puig de la Força ajuda a situar el lloc.

El deteriorament es gran.

L'única estança de queda fa la impresió d'un edifici religios romànic.

Vista de l'altre cantó.

Part que ha aparescut en les excavacions.

Emplaçament en una fotografia desde el Puig de la Força.

Can Parcet (Sau)

A la dreta del camí de La Riba a Rupit en l’anomenat Pla de la Devesa trobem Can Parcet que consta de dues edificacions adossades i amb una torre rectangular a ponent. La part mes gran es de planta baixa, pis i golfes i la porta, en un costat de la façana, és rectangular amb pedres ben treballades. Les finestres tenen totes l’ampit de pedre menys una que es de maons. Quan a la part adossada posteriorment i que conté la torre es de factura més senzilla amb una porta d’arc escarcer en bastant mal estat i es de planta baixa i pis.

Com a curiositat i ha una finestra datada el 1786 que segurament es de la darrera reforma que s’hi va fer.
No s’ementa en els fogatges del 1479 ni en els de 1553 i tampoc a les referències de l’Arxiu Episcopal però l’aspecte de la casa es prou antic com per fer suposar un canvi en el nom del propietari rao per la qual no surt en tots aquests documents. Actualment està habitada.

La casa amb Vilanova al fons amb el pantà de Sau al Mig.


Detall d'una finestra.

Part afegida on destaca la torra.

Cabana.

La Riba de Sau

Una de les cases mes conegudes de Sant Romà de Sau era La Riba que aleshores era l’hostal del poble i també botiga. El nom a perdurat fins als nostres dies ja que els seus propietaris varen construïr un nou edifici per sobre del nivell del pantà que portaria el mateix nom i que continuaria amb el negoci de l’hosteleria. Es l’actual Hostal “La Riba de Sau” que ofereix a al seva clientela tota mena d’activitats i distraccions a més del incomparable entorn on està situat.
Era una casa antiga que ja apareix en els fogatges del 1497.

La casa a ran d'aigua a la dreta davant del campanar.

Una mica més a prop. Encara es veu un dels pals elèctrics que sobresurt de l'aigua.



Es l'única edificació a tocar l'església que ha resistit el pas dels anys sota l'aigua. Tant sols ho han fet les més antigues que serien les construïdes amb millors materials.

L'antic mapa de l'Alpina encara indica el seu emplaçament.

Perallonga (Sota el Pantà de Sau)

Continuant amb les cases que va deixar veure la darrera baixada del pantà de Sau avui poso les fotografies de la que va ser Perallonga. Estava sota mateix del Puig de la Força i a prop de la Riera de Balá. Era una construcció mitjana que no es podia comparar però amb les grans pagesies de l’altre riba del Ter com La Rovira, El Muner o l’Auleruja. No se de quina època es, però el nom de la casa no apareéis en els fogatges de 1553 com tampoc en el de 1497 encara que podria ser que hagés canviat de nom ja que en el terme de Sau hi apareixen noms que no es corresponen a cap casa de les que hi havia avans del pantà.

Poc abans de negar-se la vall.

Situació de la casa.

Des de dalt el cingle de Santa Cília.


L'estructura rodona segurament era el forn de pa per l'emplaçament de la xemeneia en la fotografia antiga.

Amb la cinglera de Santa Cília al fons.

La cabana es el que queda mes ben conservat.

La Rovira (Sota el Pantà)

Una de les cases mes importants de la Vall de Sau era La Rovira, les seves restes encara ho confirmen. Es anterior al segle XV i el 1553 l’habitaba en Pere Rovira.

Situada a la riba dreta del Ter, era veïna del Muner, que estava molt a prop. Tenia les millors terres de conreu de la vall ja que eren planes i no formaven feixes, el que les feia mes fàcils de conrear. La Rovira tenia al costat una teularia , era costum en aquell temps de fer els materials de construcció en el mateix lloc on es construïa.

Verdaguer fa referència a aquesta casa en la seva rondalla "En Rovira de Sau" que us poso al final de les fotografies i que segurament va recollir en un del seus viatges per les Guilleries.

Quan les aigües l'acabaven de deixar al descobert.

El nivell havia baixat més.

El que seria la teuleria.

La casa vista des del cingles de Santa Cilia.

Rondalla d'en Rovira de Sau, extreta del llibre "Verdaguer estudis i aproximacions" escrit per Ricard Torrents i editat per EUMO Editorial.

El Muner (Sota el Pantà)

El Pantà de Sau va deixar sota l’aigua la masia El Muner del terme de Sant Romà. Situada a la riba dreta del Ter, la darrera baixada de nivell del pantà l’ha deixat al descobert i ha permès comprovar el que resta de la gran pagesia que havia estat. No se sap exactament quan va ser construïda però en els fogatges de 1497, primers en que es feia constar el nom del cap de família ja hi apareix en Muner i en els de 1553 hi havia en Bartomeu Moner. Podeu veure com era la masia en la fotografia presa un estiu dels anys cinquanta en que encara es poden observar les garberes en els camps a punt de portar-les a la màquina de batre hi fer el paller.

Imatge suposadament dels cinquanta.

La casa mes o menys des de la mateixa perspectiva de la de dalt.

El Muner es la de la dreta de las de primer terme. L'altre es la Rovira.