Masferrer (Sant Sadurní)

El gran casal Masferrer de Sant Sadurní d’Osormort està conformat per diferents cossos d’edifici situats entorn d’un pati. El primer i més gran és el que es troba a migdia del pati; és el més antic i a partir del qual s'han anat fent ampliacions i construint els cossos nous. A la façana meridional observem que la coberta és a doble vessant: el mur és emblanquinat, llevat de les canonades, de les llindes de les finestres i dels arcs de les galeries. La part superior de la façana septentrional està decorada amb uns esgrafiats de temàtica profana i mitològica. Un balcó corregut de ferro forjat acaba de donar un aspecte senyorial a aquesta façana. Posteriorment, hi van ser construïdes dues galeries i una capella. A l'interior cal remarcar el sostre del menjador, que presenta una volta amb decoració, la sala, que correspon a l'exterior amb els balcons bessons de la façana de tramuntana de l'edifici principal. La part septentrional del pati a on s’entra per una bella portalada d’arc escarcer datada del 1787, es on hi ha la casa dels masovers. Cal esmentar els esgrafiats per la seva bellesa i pel seu contingut temàtic i simbòlic. A la façana de l'edifici principal trobem exponents de l'antiguitat clàssica i del renaixement: l'escultura (FIDIAS), la pintura (MIGUEL ANGELO) i l'arquitectura (VITRUBIO); també hi ha la representació de la milícia, la música i l'agricultura. A sota, en un altre fris, hi veiem la "FAMA", "TIEMPO", i els quatre elements naturals essencials: "TIERRA", "AGUA", FUEGO " i " AIRE ". A les altres façanes hi ha temes relacionats amb la caça del porc senglar, la representació de Neptú, Sagitari, la lluita de l'home amb un lleó, la Justícia, dos àngels que ofereixen un ceptre i una corona, un tocador d'arpa, etcètera. Temes al·legòrics i simbòlics amb una clara inspiració en l'antiguitat clàssica. Al segle XIII i principis del XIV es varen començar a edificar les cases a la sagrera de l’esglesia de Sant Sadurní, de les que només queda Masferrer que ere la ferreria del terme. El 1224 Pedro Ferrer del Mas Ferrer venia a Maria Crivillera, la seva germana, una casa de la seva propietat edificada a la sagrera de l’esglesia. Al segle XVIII va viure la seva època d’esplendor com ho demostren les diferents ampliacions que es varen fer en aquesta època. Les inscripcions realitzades a l'edifici: "JOSEPHUS MASFARRE ME FECIT = 1706", "PAULA MASFERRER DONCELLA 1721", "CARLOS PUJOL MASFERRER 1799", permeten datar les diferents ampliacions i reformes fetes en aquesta època. Com a curiositat esmentar que Jaume Masferrer “Àlies Tocasons” el famós bandoler del segle XVII seria un descendent de la casa.

Pati interior.


En aquesta llinda es poden veure el efectes del salpàs sobre la pedra.

Detall dels esgrafiats.

Amplieu i veureu els detalls.

Interior de la portalada.

Accés al primer pis des de l'exterior.

Detall de la forja d'un balcó.

Portalada d'entrada al pati.

El Muner (Sota el Pantà)

El Pantà de Sau va deixar sota l’aigua la masia El Muner del terme de Sant Romà. Situada a la riba dreta del Ter, la darrera baixada de nivell del pantà l’ha deixat al descobert i ha permès comprovar el que resta de la gran pagesia que havia estat. No se sap exactament quan va ser construïda però en els fogatges de 1497, primers en que es feia constar el nom del cap de família ja hi apareix en Muner i en els de 1553 hi havia en Bartomeu Moner. Podeu veure com era la masia en la fotografia presa un estiu dels anys cinquanta en que encara es poden observar les garberes en els camps a punt de portar-les a la màquina de batre hi fer el paller.

Imatge suposadament dels cinquanta.

La casa mes o menys des de la mateixa perspectiva de la de dalt.

El Muner es la de la dreta de las de primer terme. L'altre es la Rovira.

Molí de Bojons (Sant Sadurní)

Un altre del molins de la Riera Major era el de Bojons. Potser de tots es el més conegut ja que encara està habitat però transformat en restaurant. També l’entorn, amb el conegut pont de pedra tantes vegades reproduit en fotografia ajuden a coneixe’l.
L’edifici es anterior al segle XII, ja que en un document de 1133 ja surt esmentat aquest molí en que Adalbert de Meda fa donació al monestir de Sant Llorenç del delme del molí de Bojons. Al 1497 n’era el cap de familia en Ramon Beyons i al 1553 l’Antoni Boyons. El nom com podeu veure a evolucionat o potser es una transcripció errònia del qui ho va escriure. L’edifici ha sofert diverses transformacions i ampliacions a llarg dels anys. Actualment no presenta cap característica constructiva remarcable ja que ha estat remodelat no fa massa anys. El més remarcable es sense cap mena de dubte l’atrevit pont medieval que salva la Riera a considerable alçada, ara ja no utilitzat i substituit per un de modern al seu costat.

El conegut pont medieval.

Pels volts de 1947.

Imatge de principis del segle XX.

Imatge del anys seixanta del lloc conegut com "Els Bullidors" just avanç del pont i que amb els aiguats del dia del Pilar de 1970 va canviar d'aspecte.

Cabrerola

Cabrerola està situada a la vessant del Ter entre Vallclara i el Coll de Querós, sobre unes penyes a les que hi dona nom. Pel tipus de construcció no es pas massa antiga, en els fogatges de 1553 no hi apareix pas i segurament es de finals del XVII o del XVIII. El lloc on està ja li imposava ser de reduïdes dimensions i te les llindes de les obertures de fusta. Antigament l’únic camí que passava per la casa era el que anava de Vallclara al coll de Querós que era de bast, però fa uns anys es va construir una carretera que hi arriba i que va permetre un intent de restauració(també va malmetre l'antic camí del que ja només en queda la mostra) amb instal-lació de corrent elèctric per generador i una conducció d’aigua des de un torrent no massa proper. El que es va arribar a fer va ser de manera una mica matussera i en certa manera va malmetre mes l’entorn que no pas va preservar la casa de l’enrunament ja que els treballs estan abandonats i l’entorn presenta un estat de deixadesa.
El quintà de la casa estava format per infinitat de estretes feixes que actualment han estat plantades de pins. Segurament s’hi devien plantar ceps ja que en aquesta zona era un cultiu molt corrent i l’estretor del terreny no permetia massa tria.

La bellesa i solitud de l'entorn no es poden explicar, s'ha de viure.

Penyes de Cabrerola des del Castell de Fogueres i on s'aprecia a la dreta tot el quintà de la casa plantat de pins.

La casa queda perfectament integrada a l'entorn.

La casa des de dalt les penyes.

Arribant per l'únic camí possible.

L'aspecte que ofereix es una mica diferent, amb molts fils elèctrics i un no massa afortunat cartell amb el nom Cabriola que he suprimit.


El forn de pa sobresurt de la part del darrera. La Muntanya de la Coma al fons.

Santa Maria de Vallclara

De Santa Maria de Vallclara en tenim referències des de l’any 1166. La tradició diu que va ser un monestir de monges donades. Fins l’any 1480 fou administrada per el prior de Sant Pere de Casserres i
després passà al rector de Sant Andreu de Bancells, segons consta a la visita que el Bisbe de Vic, realitzà l’any 1687.
Edifici que s’adapta a un terreny no pla, te la porta a l’extrem més allunyat de la muntanya, és d’arc de mig punt i s’hi accedeix per un tram d’escales. El portal té motllures i està emmarcat seguint una forma irregular amb un trencaaigües al damunt i pilastres. A la part de llevant es situa l’absis.
A la façana de ponent hi ha una finestre quadrada i dovellada. A més s’hi adossa un campanar d’espadanya amb dos llocs per a campanes, un està buit. També s’hi veuen unes dovelles que indiquen l’existència d’una antiga obertura, possiblement una porta, situada a un metre del sòl.
Es conserva una imatge del segle XIV, una verge d’alabastre que actualment ès al museu Episcopal de Vic.
Situada a la vessant que porta les aigües del Faig Verd (1175 m) al Ter, entre els Sots de Vallbodeny i de Cabrerola. A la Urbanització de Vallclara, darrera l’Hotel Don Joan de Serrallonga surt un camí que ens porta a l’ermita.
La capella es va renovar l'any 1510 i el 1729. Darrerament també s’hi ha fet reformes i l’estat de conservació es bo.

El Vilar de Sau (Sota el pantà)

Sota el pantà també hi va quedar el conjunt d’edificacions que configuraben l’anomenat Vilar de Sau. Era una de les pagesies emblemàtiques de la vall. El seu orígen es anterior al segle XV. En els fogatges de 1497 hi figura com a cap de família en Vilar i al de 1553 en Joan Vilar. Era molt coneguda en el seu temps la font que hi havia una mica per sota la casa avans d’arrivar-hi i que donaba un doll d’aigua fresc i considerable. En una baixada del nivell del pantà de fa anys es va tornar a veure i encara rajava. La fotografia en blanc i negre de la casa que us mostro me l’ha donat en Joan Vilar fill d’un dels darrers habitants de la casa.

Imatge cedida per Joan Vilar, descendent de la casa i del que en podeu veure mes fotografies en aquesta adreça http://www.geocities.com/joanvilarfoto/

Vista des dels cingles de Santa Cilia.

La casa amb les restes de la Vila sobresortint de les aigües.

Les abundants restes donen testimoni de la importància de la pagesía.

Una de les moltes edificacions del Vilar.