La Fullaca (Sant Sadurní)

La Fullaca es una de les cases del terme de Sant Sadurní que encara està habitada i en condicions.

Es un edifici antic com ho demostra l’any 1766 gravat a la llinda de la porta principal i en el que es deixa veure que antigament va ser un hostal al costat del camí de Vic a Sant Hilari com anys més tard ho va ser La Cantina pocs kilòmetres mes avall a tocar la Riera Major. Fins als anys setanta encara servien menjars però actualment la gent viu de la feina de pagès i de feines a la ciutat.

.

Les Casasses

En el terme de Sant Sadurní, sota el Monestir de Sant Llorenç hi ha el que queda de Les Casasses, ja que tot hi estar en bones condicions fins fa pocs anys, va tenir la desgràcia de cremar-se i ja només en queda l’estructura externa de les parets ja sense teulada i l’interior ensorrat. Conserva una bonica porta dovellada, feta però amb pedra de Folgueroles que ja mostra els efectes del pas dels anys com tot el construït utilitzant aquest material. Només sortir ja es te una bonica vista del Montseny.

El 1553 n’era el cap de família l’Antoni Casasses però la casa es molt anterior, segurament com la veïna Espluga de la que se’n tenen referències ja al 1133.

Vista pel cantó de migdia sembla en bon estat.

De l'interior no queda res.

Part del darrera on es pot veure el Montseny al fons.

Sant Llorenç sobresurt al final dels arbres.

La Vila del Prat (Sant Sadurní)

Una de les poques cases que queden per publicar del terme de Sant Sadurní es La Vila del Prat. Masia existent ja al segle XIV que està en bon estat de conservació ja que està habitada constantment. Te una bonica porta amb un escut malmès segurament per la baixa qualitat de la pedra o per el ritus del salpàs.

Detall de la porta amb l'escut molt desdibuixat.

La cabana al davant de la casa.

Edifici auxiliar al costat.

La Pedrija (Sant Sadurní)

En el límit del terme de Sant Sadurní amb el de Sant Julià hi ha la Pedrija. Una casa que ja fa anys va ser restaurada i encara presenta molt bon aspecte. La restauració i arrebossat de les parets exteriors li ha fet perdre l'aspecte que deuria tenir antigament, segurament es de principis del XIX. Actualment no te res remarcable i segurament antigament tampoc. A senyalar només el forn de pa en una construcció independent costat.

En aquesta vista podem veure la casa amb el Montseny de fons.
Encara es conserva l'era en bones condicions.
El forn es troba inusualment en una construcció separada de la casa.

Bojons de Dalt

Un dels masos més antics de Sant Sadurní es Bojons de Dalt situada prop del Molí de Bojons del que ja hem parlat, però el que parlem ara està uns metres més per sobre la Riera Major. Actualment es una segona residència i en el seu quintà fa anys s'hi va fer una urbanització. Te una bonica porta dovellada en la que s’endevina l’any 1779, una de les modificacions que s’hi varen fer. Apareix en els fogatges de 1497 però es anterior.

Vista baixant pels quatre camins.

Façana principal.

Detall de la porta.

Imatge de mitjan segle passat.

Les Planes (Sant Sadurní)

Les Planes la trobem a mig camí de la carretera que va de Bojons al Pont de Malafogassa. Era una masoveria del Mas Crivillers.

La darrera família que hi va viure era molt nombrosa, tenia deu fills, que en morir el pare es varen escampar per la comarca als anys seixanta, abandonat la feina de pagès per les noves ocupacions que anaven sortint en aquesta època.
Actualment està llogada i això ajuda a conservar la integritat de la construcció encara que s’hi hauria d’actuar de manera més decidida per afiançar-ne l’estructura.

La casa des de la carretera de Malafogassa a Vilanova.

La Cantina (Sant Sadurní)

Poques cases de les Guilleries son tan conegudes com La Cantina. Construïda a principis del segle passat al costat de la carretera de Vic a Sant Hilari era un hostal de carretera on les diligencies canviaben el animals de tir a mig camí per altres de mes frescos quan encara no existien els cotxes de tracció mecànica que fessin el trajecte. A les dècades entre els seixanta i vuitanta es va convertir en tota una referència hostalera per la comarca i per a molta gent de Barcelona i voltants. En els seus inicis tenia l’aspecte d’altres hostals de carretera però va patir diverses ampliacions i modificacions per absorbir les demandes dels clients que la varen deixar sense un estil concret.

A part d’hostal també exercia de botiga quan encara no hi havien les facilitats de transport actuals i també era la central de telèfons fins que es varen automatitzar. Com que fins als anys seixanta l’hostal no donava prou per viure en un lloc de tant poc trànsit i en un poble tant disseminat, també tenia un edifici annex que feia les funcions de serradora aprofitant l’energia hidràulica per fer anar la maquinaria. Avui en dia, i després d’un canvi de propietari continua com a hostal.

Imatge del anys seixanta.

Amb un arc de triomf perquè passes la Verge de Fàtima l'any1949.

Fotografia de tardor.

Una de les moltes nevades que hi feien.

Venint de Sant Hilari.

Vista on s'aprecien els molts afegits que s'hi varen fer.

La resclosa que donava l'aigua per fer anar la serradora sota el pont del costat.

El Soler (Sant Sadurní)

A tocar l’Eix Transversal en el terme de Sant Sadurní d’Osormort hi ha les restes de la que havia estat una masía relativament important, El Soler, que ja existia el 1553 i que segurament es bastant mes antiga. Es va abandonar als anys seixanta just quan hi va arrivar el corrent elèctric. La situació era prou bona, ja que estava al costat de la carretera de Vic a Sant Hilari i tenia un bon quintà tant per l’extensió com de bon treballar. Ara els seus camps serveixen per que hi pasturi un ramat de cavalls. La casa es va mantenir relativament be fins que varen desapareixer les teules, cosa que en va provocar l’enrunament prematur. Ben poc queda ara del que havia estan una gran casa al que també hi ha ajudat a que els materials emprats per construir-la varen ser pedra del pais i fang que s'ha desfet amb contacte amb l'aigua de pluja. Al costat hi tenia un pou, ara cobert completament de verdisses i una bonica cabana amb l'era al davant.

Imatge de 1980. Encara es pot veure la casa sencera.

Actualment ja no queda gaire res. L'alzina centenària sembla voler acompanyar la casa desapareixent amb ella ofegada per l'heura.



En aquest sector hi havia la cuina.





Sector de les corts.

La cabana a la que també li falta la teulada.