Paderneres (Sant Joan de Fàbregues)

Paderneres es una antiga casa documentada ja el 1379 que pertanyia a la parròquia de Sant Joan de Fàbregues. En aquest document del 1379 es documenten dues cases, Paderneres d’Amunt i Paderneres d’Avall. El seu nom podria venir de padern (paternal) o també com diu Joan Coromines en el seu llibre Onomasticon Cataloniae de paderna que significa religió antiga.
En avançat estat d’enrunament, s’aprecien clarament algunes ampliacions. La part més antiga presenta les finestres de pedra ben treballades mentre que la part més nova les te d’obra amb les llindes de fusta.
La teulada ja ha cedit en alguns llocs al igual que el terra d’alguna estança. Prop de la casa hi ha la cabana en la que també s’aprecia una ampliació i que també s’ensorra.

Façana amb els cingles de Casadevall i el Far al fons.

La humitat ha fet ensorrar-se el terra sobre les corts.


Detall d'una finestra que deixen veure que es una casa antiga i no massa miserable.





Part de darrera.

La cabana, on ha caigut la darrera ampliació.

Situació de la casa aigües avall del Salt de Sallent entrant a la Vall de Fornils.

La Grevolosa (Susqueda)

Al costat del camí que voreja el pantà de Susqueda per la seva riba esquerra provinent de Puig de Rajols es troba La Grevolosa. Una casa, probablement de finals del XVIII o principis del XIX i que amb el temps havia arribat a tenir unes dimensions considerables gracies a successives ampliacions tal i com es pot veure encara amb les considerables restes que encara queden tot i que ja molt malmeses. Segurament la casa va ser abandonada amb la tancada de comportes de Susqueda que va condemnar les masies de la zona inclús les que no quedaven cobertes per l’aigua.
Poso també unes fotografies antigues de l'any 1979 fetes per Joan Calatayud que trobareu al Facebook a l'apartat "SUSQUEDA".

Imatge de 1979.

La casa amb els espadats del Far al fons.

Dels porxos ja no en queda res.


Bonica imatge amb el Far i unes nuvolades sobre Sant Martí Sacalm.

Detall del rellotge de sol que hi havia a la façana.

La porta principal.

Edifici auxiliar a tocar la casa.

Tot i ser especies de ràpid creixement, les dimensions de la vegetació que ha crescut a l'interior fa pensar que la teulada fa molts anys que va caure.




Aquesta part ja quasi no es reconeix a la fotografia de sota.



Les fotografies de 1979 deixen veure que poca cosa queda de la casa relativament gran que havia sigut La Grevolosa.

Can Sureda (Vilanova de Sau)

Tot i que el camí passa a dos o tres metres de Can Sureda, el més segur es que passeu de llarg de la casa sense veure-la a no ser que agafeu com a referència dues alzines sureres centenàries que hi ha al seu costat. No seria estrany que el nom de la casa tingués a veure amb aquests dos arbres majestuosos ja molt malmesos i potser tocats de mort que semblarien voler acabar els seus dies juntament amb la casa, sobre la que deixen anar les branques seques i salsides i de la que amb prou feines en queden vestigis d’alguna paret i del forn, enfonyada en una teranyina de vegetació que se l’està menjant sense pietat.

Pertany actualment al municipi de Vilanova de Sau.

Paret que es pot veure des del camí.

La part mes gran que queda.





El forn es l'única cosa que es reconeix.

La Faja

Sota Cabrera per la cara nord hi ha unes quantes cases. Potser la més propera es la Faja de la que ja varem parlar del seu Molí situat a no massa distància i que aprofitava l’aigua de la font que molts consideren el naixement del Fluvià.

Pel que es pot apreciar per fora. Es fruit d’una serie d’ampliacions, la darrera feta amb no massa encert i que consistí en allargar la casa cobrint l’entrada principal però utilitzant totxanes en lloc de pedra, a ben segur pel cost econòmic.
Arquitectònicament no presenta res interessant podent-se remarcar tant sols les dimensions considerables que te i que l’estructura que te no deixa apreciar prou.
Tot i que no fa massa temps que està deshabitada el deteriorament ja es molt evident al haver caigut part de la teulada.
A pocs metres s’hi troba la cabana que està en relatiu bon estat.

Vista des del camí a Cabrera.

Venint de Porxiugues.


Entrada ara amagada per la darrera ampliació.

Un dia de neu.

La cabana.

Castell de Fornils (Susqueda)

La Vall de Fornils es anomenada així per l’existència del castell d’aquest nom sobre un turó al mig de la vall, que amb les cingleres del Far i Casadevall envoltant-lo el fan semblar no massa inexpugnable. Actualment les restes estan envoltades de vegetació i el fan quasi imperceptible a les poques persones que transiten per aquests paratges.

El castell a sofert diferents espoliacions dels seus materials de construcció com la que succeí al segle XIX per ampliar el mas El Roure i consistí en l’enderrocament de la muralla sud o la mes recent i en certa manera inconcebible en una època, anys vuitanta, en que semblaria que una certa sensibilitat s’hauria de tenir per a una edificació com aquesta que es conservava en relatiu bon estat tot i els anys d’abandó, ja que segurament va quedar buit al segle XIV durant l’episodi de la Pesta Negra. La propietat en va decidir l’enderroc per fer unes parets de contenció. Casualment en aquells temps l’arquitecte Manuel Anglada que estava fent un estudi de les restes de l’església a prop de Les Gleies s’adonà del desastre i va impedir la total desaparició del castell que era un dels més ben conservats.
Se’n tenen noticies ja al 1177 i era conegut també com a Castell del Roure per la proximitat a la masia i sembla ser que no va patir episodis militars d’importància i que serviria mes com a residència que com a fortificació de defensa.
Va pertanyer als Cardona, als Pallars i als Cruilles i va decaure en construir-se el castell de Rupit al que va ser unit per Gilabert de Cruilles, quedant segurament abandonat definitivament en l’episodi de la Pesta Negra del segle XIV que va deixar la vall deshabitada durant molt temps.
A part dels trams de muralles en destaca la torre circular que encara es conserva en relatiu bon estat, accessible per una porta a un nivell superior al terra que la feia mes defensable i que al seu interior te un forat que comunica amb una estança inferior aïllada que segurament servia per guardar els aliments

El castell des del Grau de Casadevall.

Tram de muralla.

La torra amb la porta a mitja alçada.

Forat dins la torra.


Interior del forat.

Bòbeda de la torra.