Can Noguera (Castanyadell)

Sobre el marge dret de la riera de Castanyadell aigües amunt de l’església hi ha les restes encara en bastant bon estat de Can Noguera. A mes de la planta baixa, te un pis i unes golfes. Al primer pis i a la part de migdia hi ha una gran obertura amb arc de mig punt i el que queda d’una barana catalana. A sota i formant una placeta hi ha l’era, completament enverdissada. L’entrada era per la part nord. Les primeres noticies que es tenen del cognom Noguera son del segle XVII a l’arxiu episcopal, el que fa pensar que la casa pot ésser d’aquesta època.

La casa vista des del camí que segueix la riera de Castanyadell.

Entrada posterior que l'obertura d'una pista per desemboscar ha deixat mig tapada.

L'entrada des de dintre on es pot veure que el camí queda a un nivell superior.

Les corts.

El forn.


Porta que dona a migdia on hi havia l'era, ara menjada per les verdisses.


Escala al pis superior.

Galeria mirant la vall.

A les golfes hi ha aquesta bonica obertura.

Vista des de el límit de l'era.

Pujalt (Masies de Roda)

Sota mateix del Monestir de Sant Pere de Casserres però no tant afortunada com aquest, ja que l’aigua del pantà de Sau l’hi soscava els fonaments quan està ple, hi ha les restes de Pujalt. Una masia de la que ja només queda d’empeus la façana i s’aprecien algunes estances de l’interior. El que queda no deixa veure que fos una pagesia massa important però la construcció i el material emprat semblen indicar que es d’una certa antiguitat i no pas de les moltes que es varen aixecar al segle XVIII principis del XIX. No apareix però en els fogatges del 1553.

Façana de la casa que vista per aquí semblaria en bon estat. Al darrera hi ha Baucells.


Detall d'una finestra un xic treballada.

De l'interior no en queda quasi res.


Una lleixa encastada a la paret.

Forn de pa.

El mateix forn ensorrat per la part de fora.

Vista des d'els cingles a l'altre costat del Ter.

Vista del davant de la casa amb les aigües del pantà bastant baixes.

Can Borrell (Sant Hilari)

Sota Sant Miquel de les Formigues mirant cap a Sant Hilari hi ha les restes de Can Borell que tot i estar molt enrunada deixen veure que havia estat una casa d’una relativa importància. En una de les portes hi ha gravat 1852, segurament la darrera reforma.

En els fogatges de 1553 no hi ha cap pagès amb el nom Borrell al terme de Sant Hilari però si al poble amb el que hi ha la possibilitat que en fos el propietari i el mas estigués habitat per un masover. De totes maneres les restes no semblen pas tant antigues.

La casa al costat de la carretera que va al casal del Soler.

Una de les entrades, segurament a la masoveria.

Gravat sobre la porta.

L'altre porta al costat d'una paret ensorrada que deixa veure l'interior.





Lloc on es troba la casa mirant des de Sant Miquel de les Formigues.

El Pendís (Sant Joan de Fàbregues)

A l’antic terme de Sant Joan de Fàbregues pertanyia aquesta antiga casa, El Pendís. Situada sota la cinglera, consta d’un edifici principal i de tres més d’auxiliars entre els que destaca la pallissa.

El nom ja apareix el 1553 en que hi vivia Joan Pendís però es més antiga. En una de les finestres hi ha gravat 1885 segurament la darrera reconstrucció. Te una bonica porta dovellada encara que una mica malmesa al igual que la finestra que hi ha a sobre. L’estat general es bastant bo i no sembla en perill imminent de ruïna.

Situació sota els cingles.

La casa amb la pallissa reconvertida.

Façana amb la porta i una treballada finestra a sobre.

Detall de la finestra.

La porta reflecteix el pas del temps.

Finestra amb el gravat 1885.

A part de la façana les altres parets no tenen res remarcable.
Edifici auxiliar.

Can Parcet (Sau)

A la dreta del camí de La Riba a Rupit en l’anomenat Pla de la Devesa trobem Can Parcet que consta de dues edificacions adossades i amb una torre rectangular a ponent. La part mes gran es de planta baixa, pis i golfes i la porta, en un costat de la façana, és rectangular amb pedres ben treballades. Les finestres tenen totes l’ampit de pedre menys una que es de maons. Quan a la part adossada posteriorment i que conté la torre es de factura més senzilla amb una porta d’arc escarcer en bastant mal estat i es de planta baixa i pis.

Com a curiositat i ha una finestra datada el 1786 que segurament es de la darrera reforma que s’hi va fer.
No s’ementa en els fogatges del 1479 ni en els de 1553 i tampoc a les referències de l’Arxiu Episcopal però l’aspecte de la casa es prou antic com per fer suposar un canvi en el nom del propietari rao per la qual no surt en tots aquests documents. Actualment està habitada.

La casa amb Vilanova al fons amb el pantà de Sau al Mig.


Detall d'una finestra.

Part afegida on destaca la torra.

Cabana.