dimecres, 11 de juny del 2008

Sant Romà de Sau

La inusual sequera d’aquest any ha posat al descobert bona part de l’antic poble de Sant Romà de Sau i n’he fet fotografies de masies de les que encare en queden restes, algunes de les quals ja les he posat al blog i d’altres que les hi he de posar més endavant, però del que era el poble pròpiament dit i que serien les cases agrupades entorn de l’esglesia ja pràcticament no en queda res. Per aquesta raó les imatges que poso en aquest capítol volen ser un record del que havia estat el poble poc abans de ser colgat, quan ja era un poble condemnat en el que no s’hi havia fet res en molt anys i molta gent ja n’havia fugit.

Us hi poso també la contraportada del llibre de Maria D. Orriols, “Petjades sota l’aigua” perquè llegiu un passatge de l’obra, en que fa una descripció del que es veia venir i que fan imaginar els sentiments i l'angoixa que provocava en els habitants del poble un fet com aquell.




Típica fotografia de Sau.Imatge antiga encara amb el pont per modernitzar i posar-hi barana.

El pont de Sau es va començar a constuïr el 1390 i encara es feia el 1412, treballant’hi homes de Sau, Vilanova, Tavertet, Querós i Susqueda, que havien de fer-hi jornals gratuïts per torns.


Una mes de les moltes perspectives del pont.

Pujant al poble.

Ja hi havia cases abandonades de feia temps.


Condemnat, ja no es va modernitzar.


Casa del Fadrí de Sau.

Moltes cases havien caigut abans de l'aigua.





L'antic molí reconvertit en central elèctrica.

Santuari de Montdois

Aquest santuari marià, molt famós en altre temps, es troba situat entre les serralades de les Guilleries i del Cabrerés , a 932 m. d’altitud i al capdamunt d’un altiplà, inclinat vers la banda de les cingleres de Fàbregues i Rupit.

Impressiona la grandiositat del seu edifici, semblant a una gran masia, disfressada només d’església per la triple portada que emmarca el seu petit atri.

Esmentat el nom el 996, consta com a església de Santa Maria des del 1268. L'edifici actual és del s. XVIII , es començà el 1759 i s’hi treballava encara el 1790. A la llinda es llegeix "La caritat me a feta". És un edifici d’enormes dimensions, format per una gran nau, creuer, capelles laterals, cúpula i cor, sota del qual hi ha l’atri. Complementen encara l’obra un cambril, una sagristia i altres dependències. Les exagerades dimensions dificulten enormement la reparació de les voltes d'obra i el manteniment que seria desitjable. Al costat, l'antiga casa dels ermitans, obra del segle XVII segons les llindes, avui és totalment en ruïnes.

Podem citar com a curiositat el comentari que va fer Juli Serra al llibre “Las Guillerias” el 1889 referint-se al santuari de Montdois. “Llaman la atención los cuadros colgados en sus paredes, exvotos que no honran a quien los pintó ni adornan los muros que los sostienen”. La referència pot donar una idea de la qualitat de les obres d’art del santuari, deixant apart, per haver-se perdut (1936), la valuosa imatge gòtica d'alabastre de Santa Maria de Montdois, que presidia l'altar. De fet l’economia de l’esglesia deuria anar com la de la majoria de les masies que tenia al voltant.

Aspecte del santuari quan hi arribes.

Característica imatge amb l'Agullola al fons.

Detall de la portalada.

La grandiositat només s'aprecia quan hi entres.


L'abandonament esta acabant amb l'edifici.

La desmesurada cúpula, invisible des de l'exterior.

L'incivisme també i posa de la seva part.

El que resta de la casa dels ermitans.

dijous, 5 de juny del 2008

El Gumbau (Querós)

El Gombau estava o podem dir que està, ja que encara hi ha moltes restes, prop de l’esglesia de Querós cap al cantó de Susqueda i uns cent metres per sobre el que era el curs del riu Ter (ara està cobert per el pantà de Susqueda quan està a mes de la meitat de la seva capacitat). Pel que es pot veure tenia un bon quintà si tenim en compte la situació on està. Segons un dels darrers habitants del poble, aquesta havia estat sempre una casa autosuficient i durant un temps va ser l’ajuntament. La casa no se de quin temps es. En el fogatges del 1553 no apareix cap Gumbau a Querós, si hi ha un Gau que no se si podria ser una deformació del nom com passa en altres ocasions. De qualsevol manera però, si mirem el que queda de l’edifici i veient que els marcs de portes i finestres son tots de maons i que les llindes son de fusta, podem suposar que segurament data de finals del segle XVII o del XVIII.
La casa estava formada per tres nivells. A sota hi havien les corts, al primer pis la cuina i altres estances i a dalt les habitacions. No queda cap d'aquests sostres com es pot veure en les fotografies.
Segons un article aparegut al diari El Punt un dels darrers habitants encara vius de Querós es en Pere Crous que va habitar aquesta casa fins que la varen haver de deixar al omplir el pantà. Va ser la darrera família a abandonar el poble.

Fotografia de la web del Amics de Querós.



Curioses finestres espitllerades.

Detall del forn de pa del que ja s'ha ensorrat el sostre.

Per la part del darrera s'accedia al primer pis.

Part de llevant de la que sobresurt el forn.

La casa vista des de la pallissa que tenia al darrera en direcció Susqueda.


Vista anant cap a la Casa Nova .







dissabte, 31 de maig del 2008

Mas Romeu del Pont

Situat a l’esquerra del camí del Pont de Malafogassa a Bancells un cop passat el Sot dels Vimeters, del Mas Romeu del Pont se'n tenen dades des de finals del segle XVI. El trobem en bon estat ja que era habitada fins fa poc però ara sembla bastant abandonada. No és molt gran i està en un desnivell de la muntanya i per això te l’entrada per la part superior. Al darrera hi ha una construcció rodona corresponent al forn de pa.(fotografies fetes el 2007).


A la casa s'hi entra per el pis de dalt al estar al pendent de la muntanya.

Per com està l'entrada sembla que no s'hi va massa sovint
.

La part del darrera amb l'estructura rodona del forn de pa en un costat i l'entrada a la part de sota la casa.

Malafogassa

Situada estratègicament al costat del pont de Malafogassa on hi havia l’encreuament dels camins que aneven a Sau , a Castanyadell i a Bancells, de la casa de Malafogassa no hi noticies fins al segle XVII. No apareix en el fogatges del 1553 però si que hi ha referències en l’Arxiu Episcopal de Vic on es parla entre d’altres de la venda que va fer-ne Bernat Bojons de Sant Sadurni, a Pau Roure i al seu pare Gaspar Roure, ferrer de Vilanova, el 26 de Febrer de 1876.

La casa es de planta rectangular amb les corts a la part de baix i el pis, al que s’hi accedeix des de l’era que hi ha al cantó de llevant.

La casa te un cobert entre la carretera de Castanyadell i la Riera Major que servia de graner i pallissa.

Entrada a la casa des de l'era, amb el que es el forn de pa sobresortint de la façana.

Vista de la casa arribant pel pont.


Pallissa ara reconvertida en residència del camping que hi ha al costat.

A l'hivern s'aprecia el pont amb tot el seu esplendor. (Foto Albert Codina)

Circumferència perfecta.

dissabte, 24 de maig del 2008

Can Faire

Dintre el terme de Sant Sadurní hi trobem la casa de Can Faire, de reduïdes dimensions i adaptada al pendent de la muntanya. La casa no apareix en els fogatges de 1553 ja que ha de ser posterior, segurament del segle XVIII. Tot i ser molt petita tenia un quintà considerable tenint en compte el lloc on està. Es una casa de planta baixa i pis. A baix hi havia la cuina amb la llar de foc i unes petites quadres, i a dalt les habitacions. Al costat hi te una part que sembla afegida posteriorment amb quadres a sota i una galeria amb baranes de fusta a la part de dalt. Les obertures son totes quadrangulars amb les llindes de pedra menys la porta que la te de fusta. La teulada segueix el desnivell del terreny i es d'un sol vessant, diferenciat del de l'annex que es oposat . Pel que es pot veure, actualment està llogada com segona residència.



Aquí es pot veure com segueix el desnivell de la muntanya


Vista de la casa i el quintà

La casa a primer terme i al fons la casa de la Vinya i les cingles de Sant Llorenç .