La Fàbrega (Rupit)

A tocar de Sant Joan de Fàbregues. Era una pagesia petita que va quedar deshabitada entre el any 1964 i 1966. Està completament abandonada i es deteriora molt ràpidament. Te dues fonts a la vora i un petit cobert al costat. La llinda de la casa indica l'any 1775. (fotografies fetes l' 11/05/2007).

Bancells (Vilanova de Sau)

A mig camí del Pont de Malafogassa a Sant Andreu de Bancells es troba la casa de Bancells. En bastant bon estat. No fa pas massa anys que encara hi vivien i els estadants feien pagar un peatge als que transitaven per la pista. Important pagesia, l’edifici de la qual està format per la pagesia i la masoveria, ambdues adossades. La masia obre a un pati tancat per una tàpia al que s’accedeix per un portal quadrangular cobert per una petita teulada, ara força deteriorat. A la façana hi ha les restes d’un rellotge de sol. Situada a l’antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells en un pla a la part alta de la serralada, als seus peus hi discorre la Riera Major i té una esplèndida vista. Segons l’Arxiu Episcopal de Vic, hi ha notícies d’aquesta casa des del segle XV, als fogatges de 1553 hi residia Antoni Bancells. Al segle XVIII, el mas fou ampliat i reformat
Actualment (Març de 2009) s'hi estan fent reformes.

.

Dodes (Espinelves)

Propera al terme de Sant Sadurní d'Osormort, però ja en el d'Espinelves hi trobem Dodes. Casa situada a mig camí entre Collsaplana i Vernencs on hi arribem per un trencant que s’enfila a ma dreta baixant de Collsaplana i un bon tros abans d’arribar a creuar el torrent. Ja està molt deteriorada però encara vaig poder entra-hi i veure la distribució interior: s'apreciaven clarament encara l’aigüera , els fogons i fins i tot el forn de pa. La casa era bastant pobre per el què es pot deduir de les seves dimensions i el lloc on està situada.

Can Gall (Sant Sadurni d'Osormort)

Deixem el sector de Querós per uns dies i tornem a Sant Sadurní a on visitarem la casa de can Gall.
Aquesta es una masia encara en bastant bon estat ja que fins fa no pas massa anys hi va viure algú.Fins i tot s'hi havia fet una instal.lació d'aigua calenta i una cambra de bany una mica rudimentaria però que per les comoditats que tenien les masies en altres temps era tot un luxe. Això ho vaig poder veure un dia en que les portes estaven obertes i ja semblava abandonat del tot. Val adir que les reformes no s'adeien gens amb la resta. Els masovers de tota la vida van marxar als anys seixanta com a la majoria de cases però hi havien viscut durant algun temps altres persones.

L'Abadia (Querós)

Anant per la carretera que enllaça Sau i Susqueda i un cop s'ha passat el pont de Querós, es troba el desviament que puja a Vallclara i a mig camí, ja una mica amunt es troba la casa de l'Abadia. Era una masia notable pel que es pot veure del que encara queda. Malauradament, els anys d'abandonament no passen en va i la construcció ja ha arribat a un punt de no retorn en el solitari però privilegiat entorn en que es troba.



Imatge de quan encara estava dreta a principis dels setanta.

El Sangles (Sau)

Continuant per la zona de Querós arribo al Sangles. Havia estat una gran casa. Al costat del Ter poc abans d’arribar a on desemboca el túnel de desguas del pantà de Sau i just davant de Sellabona, ja descrita anteriorment. Només queden restes de parets folrades de vegetació. Quasi imperceptible. 18/05/2007.

Sant Martí de Querós

Encara que Sant Martí de Querós (Segle XI) no sigui una masia la inclouré a la llista ja que es de les poques edificacions que es varen salvar de les aigües del pantà de Susqueda de la dita parroquia. Les aigües es van aturar just al peu de l'esglesia però la ruïna que no ha aconseguit l'aigua l'està aconseguint amb paciencia el pas dels anys i l'extrem aïllament del lloc. Darrerament s'hi ha fet una neteja de la vegetació dels voltants que ja feia dificultos l'accés al recinte i n'impedia una visió complerta. Ja fa molts anys que en Serrallonga campava pels seus voltants i que el temple s'omplia amb la gent de les nombroses masies que hi havia pel terme;fins i tot un germà seu va ser-ne rector i hi està enterrat. Ara ja només espera en la soledat guillenca veure passar els anys i l'enrunament imparable dels seus murs, testimonis de fets que han esdevingut llegenda. Val a dir que hi ha un grup anomenat "Els amics de Querós " que malden per aturar aquest a degradació o si mes no ajornar-la. També s'hi han fet diferents camps de treball de grups de joves a l'estiu que han netejat i arranjat diferents parts de l'entorn. A veure si entre tots podem salvar aquesta petita joia romànica, que l'entorn on es troba fa més entrenyable encara.
Falta dir que per arribar-hi a peu s'ha de fer el camí que baixa del pla de Mondois, netejat darrerament o si les aigües del pantà ho permeten, travessant l'esvelt pont romànic de l'antic camí ral. També s'hi pot arribar en barca.
El terme de Querós no ha estat mai gaire poblat, el 1553 hi havia set families i el màxim es va atendre el 1860 amb trenta-set. Les darreres families van marxar el 1964 quan era imminent el tancament de Susqueda i l'esglesia es va abandonar definitivament el 1966.

Fotografia antiga en que encara es veu la rectoria enganxada a l'església.