A l'extrem E del terme de Sant Hilari, la demarcació de
l'antiga parròquia de Santa Margarida de Vallors, actualment despoblada,
s'estén, entre la riera de Vallors i la serra del Pedró (al límit amb Santa
Creu d'Horta i Castanyet). Aquesta parròquia ja es esmentada el 939. El 1183 es
consagrà la nova església romànica que tenia tres altars, el principal dedicat
a Santa Margarida i els altres a la
Verge i a Santa Magdalena. El de la Verge, al segle XVI va
passar ser del Rosari. No es conserva res de l’antiga església, nomes una ara
amb inscripcions que fa de graó a l’escala que puja al nivell superior on hi ha
la rectoria, ja que l’església està situada en un desnivell del terreny.
L’any de la seva consagració i consten 22 masos al seu terme
i en canvi als fogatges de 1515 i 1553 només nou, degut al despoblament per les
pestes del segle XIV.
Actualment presenta un estil indefinit amb una porta amb
ornaments barrocs , un ull de bou a la façana i un campanar amb teulada
piramidal de teules vidrades. Els darrers anys el culte es va traslladar a la Mare de Deu del Pedró ja que
estava millor comunicada.
Per a una informació exhaustiva sobre Santa Margarida de
Vallors podeu mirar l’article de Mosen Antoni Pladevall a la revista Ausa de
l’any 1958 a
l’adreça d’internet http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39100/38962
Imatge de principis segle XX treta d'internet.
Graó amb restes de l'antiga església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada