La Casica (Querós)

Per la situació aquestes parets podrien ser les de la Casica, aigües amunt de la Riera de Querós. Queden poques restes i mol tapades per la vegetació, sobretot a l’estiu, temps en que vaig fer les fotografies. En el mapa de Juli Serra del 1897 aquesta es l’única casa que hi ha en aquest lloc, tot i que als voltants però més lluny de la riera n’hi hauria d’haver d’altres que no he aconseguit trobar, només alguna teula escampada per la muntanya en el lloc on suposadament haurien d'estar.
Per l'estat en que es troba semblaria que va ser abandonada bastants anys abans de fer-se la presa de Susqueda.

Entre la vegetació es poden diferenciar les restes de dues edificacions.

A l'estiu amb prou feines es veuen.

Paret amb una porta i restes de finestra.


No es pot endevinar res al seu interior.

L'Estrany (Viladrau)

Al nord del terme de Viladrau a tocar el de Sant Sadurní i passades les Quebrades trobem entre la vegetació la casa anomenada l’Estrany. He preguntat però ningú m’ha sabut dir d’on ve el nom, segurament deuria ser un malnom relacionat amb el caràcter d’un dels estadants de la casa. Comença a estar tapada per les verdisses tant la casa com la cabana situada a poques passes i la teulada ja falla en algun punt. Segurament es va construir a finals del XVIII o principis del XIX i per elements d’obra deixalles a l’interior sembla ser que deuria ser de les darreres a abandonar-se. No te res destacable del que es pot veure encara que te una porta dovellada a l’interior que amb no massa bon gust va ser pintada de blanc al igual que les parets.

Porta principal.



La teulada ha caigut sobre la cuina.

La llar de foc apuntalada amb troncs de pi fa pensar en una ocupació no massa llunyana de la casa.

Encara es pot accedir a alguna estança al primer pis.

Porta dovellada en una sala superior.

El forn de pa està a l'estable.

La comuna que dona al femer encara amb la tapadora.


La cabana colonitzada per la vegetació.

Can Manel Mort (Sant Hilari)

Aquesta es una construcció no massa antiga, segurament de principi de segle, al costat de la carretera de Sant Hilari a Osor coneguda per Can Manel Mort , formada per dos habitatges independents a l’estil de les tan actuals cases aparellades. A la part del darrera hi ha un gran safareig que segurament tenia alguna cosa a veure amb la feina dels seus habitants ja que les dimensions no corresponen a un habitatge particular.

A tocar la carretera.


La llar de foc, idèntica per a les dues vivendes.

Els fogons de l'habitatge contigu.

Pis superior.


La comuna tenia un apartat per que els mes petits no s'hi empassessin.

El gran safareig de la part del darrera.

El Puig (Sant Joan de Fàbreges)

El Puig, de l’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues es un dels pocs masos documentats ja al segle X amb el nom de Podio, exactament l’any 968, en un document en que els esposos Joan i Quimberga fan donació al monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer d’un alou que tenen en el terme del castell de Fàbregues. De l’antiquíssim edifici ja queden tan sols unes poques restes de parets cobertes en part per la brossa. En canvi resta d’empeus una cabana que restaurada serveix per el bestiar però que fa pensar que en temps pretèrits va servir també d’habitatge.

Restes de la casa amb el Far al fons.


Entre romegueres s'endevina encara alguna antiga porta.

Darrera les restes s'aixeca la cabana.

El seu estat encara es acceptable.

La Caseta de Vallclara

La Caseta de Vallclara, bastida vers el 1780 però amb referències des del segle XVII, fou convertida posteriorment en hostal, en un indret que domina una magnífica panoràmica sobre la vall del Ter i el sector del N i de ponent de les Guilleries. Al seu costat es va edificar el que havia de ser l’hotel Don Juan de Serrallonga, mai acabat i peça emblemàtica de la fallida urbanització que a finals dels seixanta es volia edificar en aquell lloc. Per promocionar-la hi varen fer actuacions una bona part dels artistes mes reconeguts de l’època. Ara tot l’entorn presenta un estat d’abandó i deixadesa.

Arribant de la carretera de Sant Hilari a Vic.

Amb l'edifici de l'hotel al costat.

La Caseta de Vallclara d'estructura basilical.

Collsameda (Sant Julis de Vilatorta)

Collsameda es una petita casa que es troba al costat de l’antic camí que anava de Vic a Vilanova de Sau. Davant seu hi ha el Monestir de Sant Llorenç i el nom li ve de que està mol a prop d’on hi havia el castell de Meda del qual encara queden algunes restes dalt d’una formació rocosa en forma de pirámide que hi ha en el camí de la Mina de Sau a Sant Llorenç, just per on passa la línea d’alta tensió.

La construcció no te cap element d’interés arquitectònic a no ser unes arcades ara segellades a la part de migjorn que per les dimensions de la casa semblarien desmesurades,ja que la galeria es deuria endur bona part de l’espai habitable. L’edifici però està en bones condicions i hi fan un manteniment, al igual que a l’entorn.

Venint del Gorg de Llitons.

Les grans arcades segellades.

Estructura del forn sobresortint.

Vista des del camí de Sant Llorenç.

Ca la Llúcia (Vilalleons)

Al límit de les Guilleries per ponent i a tocar el Santuari de Puiglagulla, queden algunes restes de Can Llusia o almenys aquest es el nom que posa el mapa de Juli Serra que es l’únic lloc on he trobat el nom d’aquesta casa i que segurament es correcte ja que el topònim es emprat en diferents ocasions en aquests verals( de totes maneres he rebut un comentari explicant que el nom es Ca la Llúcia ja que coneix gent que hi va viure) . Fa uns trenta anys, quan la vaig veure per primera vegada encara es podia observar part de l’estructura de la casa i conservava algun fruiter als voltants. Ara les verdisses han colonitzat completament el lloc i si no es coneix la seva existència, passa completament desapercebuda tot hi estar al costat del camí que de Puiglagulla va a Sant Sadurní d’Osormort passant per la Pedritja i Bell Lloc

Situació de les restes al costat del camí.



Poca cosa queda ja.

Les vistes amb la vegetació una mica aclarida son magnífiques.