Molí de la Foradada

Prop de Cantonigros i al començament de la Riera de les Gorgues hi ha el meravellos saltant de la Foradada, anomenat així per l’impressionat esvoranc en forma de forat que hi ha a la cinglera i que permet veure a l’altre cantó de la paret de roca.

Doncs en aquest indret hi trobem el que queda d’un antic molí que aprofitava el desnivell de la riera en aquest lloc per fer anar la seva maquinaria. L’aigua per funcionar l’obtenia directament de la riera sense necessitat de cap bassa ja que era desviada per sobre la cinglera, mitjançant una resclosa cap al molí amb un desnivell considerable.Malauradament el famos aiguat de 1940 es va endur la majoria de les moltes restes que en quedaven, deixant només la mina, amb una curiosa font al seu interior i restes de paret amb una finestra. A la part superior de la cinglera es pot apreciar el lloc de la resclosa i el canal per on baixava l’aigua

L'impressionant salt de la Foradada.

A la dreta podem veure les restes del molí.

L'única finestre que queda.

La mina es el que es conserva millor.

Interior de la mina , lloc on hi havia el rodet.

Font que hi ha a l'interior.

Molí de Querós (Habitatge)

Uns metres per sobre el molí de Querós hi queden encara les restes del que era l’habitatge dels moliners, ja que a l’edifici del molí només s’hi molinava hi no hi vivia ningú. Antigament la casa també havia estat hostal i fins i tot s’hi havia fet ball (segons records d’un habitant del poble). Quan les aigües del pantà estan prou baixes, a la casa s’hi arriba per un petit grau que s’agafa en el revolt que fa la carretera quan de sobte deixa la vall del Ter i segueix la vall la de la Riera de Querós.
Darrerament he rebut un comentari dels amics del blog "Susqueda"  en que em comenten que han investigat i que el nom d'aquesta casa seria "El Gou" i que no va ser fins al segle XIX que es va anomenar La Casa del Molí. No he trobat en cap del fogatges fets en segles anteriors cap cognom com aquest però crec que pot ser cert el comentari.

Vista de la casa una de les primeres vegades que va sortir de sota l'aigua avanç de que es desfés.

L'aigua comença a baixar una altre vegada però ja no queda gaire res sencer.


El que queda ja es tot visible.



La casa amb el molí al fons.


Sant Martí a l'altre cantó del Ter.

Vista des del molí.

Per la finestra es veu un dels pilars on s'aguantaven les palanques que creuaven el Ter.

La vegetació creix amb força tot i els anys sota les aigües.

Can Bellot (Sant Andreu de Bancells)

Can Bellot, situada molt a prop de Sant Andreu de Bancells, era una masia de mitjanes dimensions amb planta i pis que com la majoria, va tenir diverses modificacions, alguna de les quals ja en els darrers temps de la seva ocupació allà per els anys seixanta tal com em va dir el penúltim ocupant de la casa que actualment viu a Sant Hilari i que la va deixar als anys cinquanta.

El seu estat es ruinos i la vegetació ja la cobreix en bona part, ocultant quasi tota la façana i amb ella la porta, que està formada per uns grans carreus de pedra amb la llinda de fusta. A l’interior encara es pot veure bastant be la distribució en els llocs que no ha caigut la teulada.
No se sap exactament de quan data però se suposa que es del segle XVIII. En una de les finestres hi ha gravat 1797.

El camí per arribar-hi els pins ja el comencen a tapar.

La façana mig amagada per la vegetació.

La cuina amb la llar de foc al fons.

Els fogons refets ens els darrers anys.

El forn de pa dins la llar de foc.


A l'entrada de la cuina hi havia aquest banc per deixar els càntirs.

Molí de Baix

Del Molí de Malafogassa o Molí de Baix s’en tenen referències ja al segle XVI i era el darrer dels que hi havia a la riera de Castanyadell. No gaires metres riera amunt hi havia el Moli de Dalt o del Riber. De totes maneres, segons el mapa de Juli Serra del 1890, el molí de Baix seria el Molí de Tortadés i el de Malafogassa el situat uns metres riera amunt. De totes maneres he trobat uns quants errors en els noms de cases en aquest valuós mapa que em fan dubtar del veritable nom tant del molí de Baix com del de Dalt.

Es va abandonar abans que el de Dalt i presenta un avançat estat de ruïna, sense teulada i amb la vegetació envaint-ho tot. Als anys setanta encara conservaba les rodes del molí però ja fa temps se les varen endur.

 

Fotografia de principis dels setanta.

 

Arribant al molí.

Una mica mes a prop.

Poca cosa queda dintre.








La sortida d'aigua cap a la riera.

Detall del lloc on estava la turbina que feia moure l'eix.

Venint de Castanyadell.

El Noguer

A la casa del Noguer s’hi arriba per un camí que s’agafa just dabant de la Corbera a la carretera de l’Esquirol a Tavertet. Es una bonica masia que en el sector nord te una remarcable porta dobellada que dona accés a la masoveria situada a la part baixa de la casa. A ponent hi ha l’entrada dels amos, que ocupen la part superior i la part de migdia. En una de les pedres hi ha gravada la inscripció 1668 a part d’altres mes modernes i que correspondria a una de les varies remodelacions ja que de la casa se’n tenen noticies escrites des de l’any 1138, i en els fogatges de 1515 consta com a partanyent al castell de Sorerols.

Anant cap a la casa des de la Corbera.

Façana nord.

Detall de la porta amb una inscripció mig esborrada.


Per sobre la casa hi ha un petit monument als països catalans i a la llengua.

Can Mont (Bancells)

Can Mont està a tocar de l’esglesia de Sant Andreu de Bancells. Es una casa de planta baixa i pis que serveix de segona residència d'una persona encantadora amb qui vaig tenir el gust de passar un bon matí mostrant-me el territori i explicant-me anècdotes. La casa ha sofert alguna modificació, com pot ser un porxo a la porta d’entrada. Te al costat una altra edificació que correspondria a la cabana que també ha estat molt restaurada.

Suposadament es dels segles XVII o XVIII i durant algun temps va fer les funcions de fonda. En una porta lateral hi ha gravat l’any 1706 encara que ha estat reformada i no es original d'aquest lloc sino d'una porta lateral que va ser suprimida.

Venint de Sant Andreu.

Un dia de neu.





A la primavera Can Mont es un jardí.

Font de Martí (Vilanova)

A la casa de Font de Martí pertanyent al terme de Vilanova de Sau s’hi arriba per la carretera que va de Vilanova o Can Tordera al pont de Malafogassa. Està per sota del Puig Rodó i amb vistes a la Riera Major amb el quintà i la casa de les Planes al fons i la riera de Font de Martí a sota.

D’aquesta casa no s’en tenen noticies fins al segle XVIII, època en que apareixen moltes masíes. Utilitzada com a vivenda però no per gent pagesa, ha sofert modificacions recentment que han canviat la seva antiga forma però que s’han integrat perfectament en l’estructura original. Resaltar la façana de la casa amb una porta dovellada i l’any 1773 gravat, així com diverses finestres de pedra. Al costat de la casa i ha una font que segurament es la que li dona nom.

Arribant a la casa per l'antiga carretera.


Un xiprer et dona la benvinguda.


Detall del portal amb l'any 1773 gravat.


Vista que es te des de la casa.