Can Prat d'en Serra

En el terme de Susqueda entre el Pic de Sant Benet i el Turó de Corones trobem ja practicament enrunada i tapada per la vegetació Can Prat de’n Serra. Era una casa sense cap element arquitectònic remarcable segons s’observa de les restes que queden. Per les dimensions i la situació era de condició humil, segurament del segle XVIII.
En un turó davant la casa hi ha les restes de la cabana però el curiós es que davant seu hi ha una construcció mes moderna, de principis de segle segurament, que no se si es va utilitzar pels habitants de la casa antiga que s’hi varen instal.lar per millorar la qualitat de vida o si varen ser habitades al mateix temps les dues. El mateix cas passa a Serrallonga on també hi ha un edifici modern al costat. Aquesta construcció encara presenta un estat de conservació raonable però l’interior està molt degradat ja que ha servit per guardar-hi ovelles i a la part del darrera s'ha ensorrat una paret.


Només queda dempeus la façana i aquesta part de paret.

Forn de pa.

Interior del forn.




La cabana, situada en un turó davant la casa.

Construcció moderna davant la cabana.


La pica i els fogons han sigut arrancats.

Molí de la Foradada

Prop de Cantonigros i al començament de la Riera de les Gorgues hi ha el meravellos saltant de la Foradada, anomenat així per l’impressionat esvoranc en forma de forat que hi ha a la cinglera i que permet veure a l’altre cantó de la paret de roca.

Doncs en aquest indret hi trobem el que queda d’un antic molí que aprofitava el desnivell de la riera en aquest lloc per fer anar la seva maquinaria. L’aigua per funcionar l’obtenia directament de la riera sense necessitat de cap bassa ja que era desviada per sobre la cinglera, mitjançant una resclosa cap al molí amb un desnivell considerable.Malauradament el famos aiguat de 1940 es va endur la majoria de les moltes restes que en quedaven, deixant només la mina, amb una curiosa font al seu interior i restes de paret amb una finestra. A la part superior de la cinglera es pot apreciar el lloc de la resclosa i el canal per on baixava l’aigua

L'impressionant salt de la Foradada.

A la dreta podem veure les restes del molí.

L'única finestre que queda.

La mina es el que es conserva millor.

Interior de la mina , lloc on hi havia el rodet.

Font que hi ha a l'interior.

Molí de Querós (Habitatge)

Uns metres per sobre el molí de Querós hi queden encara les restes del que era l’habitatge dels moliners, ja que a l’edifici del molí només s’hi molinava hi no hi vivia ningú. Antigament la casa també havia estat hostal i fins i tot s’hi havia fet ball (segons records d’un habitant del poble). Quan les aigües del pantà estan prou baixes, a la casa s’hi arriba per un petit grau que s’agafa en el revolt que fa la carretera quan de sobte deixa la vall del Ter i segueix la vall la de la Riera de Querós.
Darrerament he rebut un comentari dels amics del blog "Susqueda"  en que em comenten que han investigat i que el nom d'aquesta casa seria "El Gou" i que no va ser fins al segle XIX que es va anomenar La Casa del Molí. No he trobat en cap del fogatges fets en segles anteriors cap cognom com aquest però crec que pot ser cert el comentari.

Vista de la casa una de les primeres vegades que va sortir de sota l'aigua avanç de que es desfés.

L'aigua comença a baixar una altre vegada però ja no queda gaire res sencer.


El que queda ja es tot visible.



La casa amb el molí al fons.


Sant Martí a l'altre cantó del Ter.

Vista des del molí.

Per la finestra es veu un dels pilars on s'aguantaven les palanques que creuaven el Ter.

La vegetació creix amb força tot i els anys sota les aigües.

Can Bellot (Sant Andreu de Bancells)

Can Bellot, situada molt a prop de Sant Andreu de Bancells, era una masia de mitjanes dimensions amb planta i pis que com la majoria, va tenir diverses modificacions, alguna de les quals ja en els darrers temps de la seva ocupació allà per els anys seixanta tal com em va dir el penúltim ocupant de la casa que actualment viu a Sant Hilari i que la va deixar als anys cinquanta.

El seu estat es ruinos i la vegetació ja la cobreix en bona part, ocultant quasi tota la façana i amb ella la porta, que està formada per uns grans carreus de pedra amb la llinda de fusta. A l’interior encara es pot veure bastant be la distribució en els llocs que no ha caigut la teulada.
No se sap exactament de quan data però se suposa que es del segle XVIII. En una de les finestres hi ha gravat 1797.

El camí per arribar-hi els pins ja el comencen a tapar.

La façana mig amagada per la vegetació.

La cuina amb la llar de foc al fons.

Els fogons refets ens els darrers anys.

El forn de pa dins la llar de foc.


A l'entrada de la cuina hi havia aquest banc per deixar els càntirs.