divendres, 18 de juliol de 2008

Santa Maria de Vallclara

De Santa Maria de Vallclara en tenim referències des de l’any 1166. La tradició diu que va ser un monestir de monges donades. Fins l’any 1480 fou administrada per el prior de Sant Pere de Casserres i
després passà al rector de Sant Andreu de Bancells, segons consta a la visita que el Bisbe de Vic, realitzà l’any 1687.
Edifici que s’adapta a un terreny no pla, te la porta a l’extrem més allunyat de la muntanya, és d’arc de mig punt i s’hi accedeix per un tram d’escales. El portal té motllures i està emmarcat seguint una forma irregular amb un trencaaigües al damunt i pilastres. A la part de llevant es situa l’absis.
A la façana de ponent hi ha una finestre quadrada i dovellada. A més s’hi adossa un campanar d’espadanya amb dos llocs per a campanes, un està buit. També s’hi veuen unes dovelles que indiquen l’existència d’una antiga obertura, possiblement una porta, situada a un metre del sòl.
Es conserva una imatge del segle XIV, una verge d’alabastre que actualment ès al museu Episcopal de Vic.
Situada a la vessant que porta les aigües del Faig Verd (1175 m) al Ter, entre els Sots de Vallbodeny i de Cabrerola. A la Urbanització de Vallclara, darrera l’Hotel Don Joan de Serrallonga surt un camí que ens porta a l’ermita.
La capella es va renovar l'any 1510 i el 1729. Darrerament també s’hi ha fet reformes i l’estat de conservació es bo.