dijous, 30 d’abril del 2009

Cabanya del Sunyer (Tavertet)

A poca distancia del Sunyer de Baix al terme de Tavertet hi ha les restes de la Cabanya del Sunyer de la que encara es pot apreciar el que era el forn i el que seria la cuina amb l’espai per armaris o lleixes per als plats. Quirze Parés comenta que es va començar a enrunar allà per el 1930. Segurament es la successora d’una més antiga que hi hauria uns metres per sobre i que aprofitaria una petita balma de la muralla de pedra que hi ha al darrera i on queden restes de materials i senyals a la roca.

La casa està sota aquests blocs de roca amagada entre les alzines on es veuen les parets de conteniment que formaven una petita explanada a sobre, segurament l'era.

El primer que es veu quan hi arribes.

Una altre paret.

La paret més extensa conservada te els fogons encastats.

Detall dels fogons.

El forn encara es veu perfectament.


Paret exterior del forn.


diumenge, 26 d’abril del 2009

El Vilar de Querós

La casa del Vilar de Querós pertanyia a l’antic terme de San Joan de Fàbregues. Ja existia al segle XVI i el 1553 hi vivia en Joan Vilar. Va quedar deshabitada entre els anys 1956-1960 i es conservà en bastant bon estat fins que es varen desmuntar les teules suposadament per reaprofitar-les i llavors va decaure en molt poc temps. L’hi va arribar el corrent elèctric quan ja estava buida, encara que es de suposar que això no hauria evitat l’abandonament donada la situació i pocs recursos que tenia la casa. Està situada a mig camí de Montdois a Querós.

La casa envoltada pels pins que s'hi varen plantar.

Façana que dona al camí que davalla a Querós.

Façana principal.

Porta d'entrada.

Entrada amb les escales cap al pis superior.

Edificis auxiliars.

dissabte, 25 d’abril del 2009

Busquets (Sant Hilari, Querós)

A tocar el Coll de Querós a la vessant del Ter trobem Bosquets , una de les cases més antigues de l’antic terme de Querós. El 1553 n’era el cap de familia en Joan Busquet. Aquest mas era propietat de Serrallonga a l’època del bandoler, raó per la que també al igual que La Querosa i El Cominal va ser cremat en aquells temps per ordre del virrei a fi de que no s’hi pogués amagar.
El seu estat es irrecuperable malgrat que sembla que encara ha servit per guardar algun ramat de ovelles no fa massa temps però la teulada ja ha cedit per molts llocs i amb ella l’interior. Els anys cinquanta encara estava habitada.

Arribant a la casa.

Quan entres hi ha el forn.

Al entrar a la sala contigua hi ha un altre porta al forn segurament es on es posava la llenya però amb lo malmès que està el terra no t'hi pots acostar.

Interior de la sala que es conserva millor ja que la resta s'ha enfonsat.

Entrada per la part superior.

Porta a les corts.

Façana lateral.

Vista des de'l camí a la font Samallera.

Des de Coll de Querós.

Situació de la casa amb Sant Benet al fons a darrer terme.


dimarts, 21 d’abril del 2009

Balma del Sunyer (Tavertet)

El terme de Tavertet està ple de balmes que en el seu temps foren habitades i que amb una paret que les tapava per davant, les més sencilles, formaben un habitatge trogloditic molt comú en aquelles contrades. Una de les més emblematiques, sobretot per la seva conservació, es la del Sunyer de Baix situada sota uns impressionants penyals i amb vistes al poble de Tavertet. El seu interior es molt gran amb el sostre gaireabé pla amb diferents estances delimitades per parets de pedra. La paret del davant te forma corbada on es troba la porta, al costat de la qual hi ha una pica on va a parar l’aigua d’una font que brolla allà mateix. Actualment el terra de la balma a pujat de nivell degut als sediments que s’hi han anat depositant i per passar la porta cal ajupir-se.
Segons Quirze Parés aquesta casa podria ser una que apareix ja en un document del 1304 amb el nom Sespluga que estaria en aquest lloc.


Paret exterior on es pot veure l'acumulació de sediments i altres materials que han deixat la porta a aquest nivell.


Paret corba.

L'interior mirant a la porta.


Més restes de paret.


La pica i la font al costat de la porta.


dijous, 16 d’abril del 2009

Les Balmes (Sant Joan de Fàbregues, Rupit)

Les Balmes, situades sota l’Agullola de Rupit a la seva part obaga, es una masia de la que ja hi ha noticies el 1379. Al costat de la casa hi ha unes baumes amb restes de parets que indubtablement varen ser l’habitatge inicial abans de construir-se les Balmes actuals a les que donaren nom i que després van fer la funció de corts per al bestiar. Hi ha documents que confirmen que a la primera meitat del segle XV la casa pertanyia a la Donada, ja esmentada en el blog i situada uns metres mes avall a l’altre banda de la riera. Altra documentació indica que a finals del segle XVI s’hi van fer reformes importants amb presencia de mestres d’obres i manobres. Al segle XVIII estava derruïda.

Situació de la casa sota l'Agullola.


Façana actualment.


Imatge antiga extreta d'un article de la Revista Ausa.


La mateixa imatge de la foto antiga a l'actualitat on s'aprecia l'ensorrament de la part més antiga.

Lloc on hi havia l'aigüera.

Pis superior on es pot veure al fons un jaç amb palla per sobre com a matalàs que dona idea de les comoditats que hi havia. A destacar les plaques de "porexpan"que hi ha al sostre que indicarien una ocupació no massa llunyana d'aquesta part de l'edifici, segurament de manera transitória.

La primitiva Balmes amb restes de parets. Utilitzada després per a tancar bestiar.


dimarts, 14 d’abril del 2009

El Cominal (Sant Hilari, Querós)

La masia El Cominal està situada entre Serrallonga i el coll de Querós. Era una masoveria del mas Serrallonga en temps del bandoler raó per la qual va ser cremat i enderrocat perquè no s’hi pogués refugiar, al igual que els hi va passar a la Querosa , Busquets i al mateix mas Serrallonga. Es una masia antiga que ja apareix en els fogatges de 1553 però segurament es anterior. El seu estat ja es irrecuperable però encara es una fita important en el paisatge, tot i que queda molt camuflada per una plantació de pins que s’hi va fer fa anys a tot el seu quintà, al igual que a la majoria de masies de la zona.
En un comentari fet després de les fotografies podreu trobar una referència sobre aquesta casa feta per Artur Osona a finals del segle XIX.

Serralada de Serallonga on hi ha la casa.




Aigüera.

Llar de foc.



Part de les corts.


Edificació auxiliar.