dissabte, 26 de desembre del 2009

La Caseta de Vallclara

La Caseta de Vallclara, bastida vers el 1780 però amb referències des del segle XVII, fou convertida posteriorment en hostal, en un indret que domina una magnífica panoràmica sobre la vall del Ter i el sector del N i de ponent de les Guilleries. Al seu costat es va edificar el que havia de ser l’hotel Don Juan de Serrallonga, mai acabat i peça emblemàtica de la fallida urbanització que a finals dels seixanta es volia edificar en aquell lloc. Per promocionar-la hi varen fer actuacions una bona part dels artistes mes reconeguts de l’època. Ara tot l’entorn presenta un estat d’abandó i deixadesa.

Arribant de la carretera de Sant Hilari a Vic.

Amb l'edifici de l'hotel al costat.

La Caseta de Vallclara d'estructura basilical.


divendres, 18 de desembre del 2009

Collsameda (Sant Julis de Vilatorta)

Collsameda es una petita casa que es troba al costat de l’antic camí que anava de Vic a Vilanova de Sau. Davant seu hi ha el Monestir de Sant Llorenç i el nom li ve de que està mol a prop d’on hi havia el castell de Meda del qual encara queden algunes restes dalt d’una formació rocosa en forma de pirámide que hi ha en el camí de la Mina de Sau a Sant Llorenç, just per on passa la línea d’alta tensió.
La construcció no te cap element d’interés arquitectònic a no ser unes arcades ara segellades a la part de migjorn que per les dimensions de la casa semblarien desmesurades,ja que la galeria es deuria endur bona part de l’espai habitable. L’edifici però està en bones condicions i hi fan un manteniment, al igual que a l’entorn.

Venint del Gorg de Llitons.

Les grans arcades segellades.

Estructura del forn sobresortint.

Vista des del camí de Sant Llorenç.

divendres, 11 de desembre del 2009

Ca la Llúcia (Vilalleons)

Al límit de les Guilleries per ponent i a tocar el Santuari de Puiglagulla, queden algunes restes de Can Llusia o almenys aquest es el nom que posa el mapa de Juli Serra que es l’únic lloc on he trobat el nom d’aquesta casa i que segurament es correcte ja que el topònim es emprat en diferents ocasions en aquests verals( de totes maneres he rebut un comentari explicant que el nom es Ca la Llúcia ja que coneix gent que hi va viure) . Fa uns trenta anys, quan la vaig veure per primera vegada encara es podia observar part de l’estructura de la casa i conservava algun fruiter als voltants. Ara les verdisses han colonitzat completament el lloc i si no es coneix la seva existència, passa completament desapercebuda tot hi estar al costat del camí que de Puiglagulla va a Sant Sadurní d’Osormort passant per la Pedritja i Bell Lloc

Situació de les restes al costat del camí.



Poca cosa queda ja.

Les vistes amb la vegetació una mica aclarida son magnífiques.


divendres, 23 d’octubre del 2009

El puig de Fàbregues

El Puig de Fàbregues pertany al municipi de Viladrau. Situat prop del pont de Fàbregues que es el límit del terme de Sant Sadurní, aquesta casa com el seu nom indica seria una propietat de la propera casa de Fàbregues. Perduda ja fa anys la seva funció de casa de pagès, des de’ls anys setanta fa les funcions de casa de colònies. Darrerament ha sofert una remodelació important que l’ha deixada en molt bones condicions. Les primeres notícies que es tenen de la casa son del segle XVIII.

La reforma l'ha deixat en molt bon estat.



Detall d'una finestra.

La cabana també s'ha rehabilitat.


divendres, 16 d’octubre del 2009

Les Cabanes d'Aiats

Sobre el pla d’Aiats, després de la Guerra Civil s’hi varen conrrear patates que eren de molt bona qualitat i moltes s’utilitzaven de planter. Per aquesta raó, dalt del pla, en el lloc on comença el grau de l’Escaleta que permet salvar la imponent cinglera s’hi construíren les Cabanes d’Aiats. Uns edificis adossats força grans habitats durant certes èpoques de l’any i que servien com a magatzem. A principis del cinquanta es van abandonar, degut segurament a la dificultat que comportava traginar el material per aquells viaranys.
Malgrat no ser massa antics ja presenten un aspecte ruinos.

Les Cabanes. La de la dreta s'ha ensorrat.

En els arbres de la dreta comença el grau de l'Escaleta.

Part el darrera amb una cisterna a primer terme.

Agafant mes perspectiva.

Des del camí que travessa el pla.


divendres, 9 d’octubre del 2009

Can Bosch (Viladrau)

En el límit entre les Guilleries i el Montseny molt a prop de la Sala, casa natal de Joan Serrallonga en terme de Viladrau, hi ha Can Bosch, una masia d’aspecte senyorial amb una masoveria al costat, de dimensions quasi tan grans com ella. Es de planta quadrada amb la teulada a dos vessants i el seu estat es precari encara que no crític tot i estar apuntalada en diferents llocs. Hi caldria una actuació urgent però costosa donades les dimensions de la casa, tot i que sembla que s’ha refet la teulada i potser continuaran les reformes. La masoveria en canvi presenta un aspecte millor degut segurament a que està habitada. A destacar una gran era davant la cabana que forma com una plaça envoltada d’un pedrís a tot el voltant i també la font de davant la masoveria. El nom de la casa no consta en el fogatges de 1553 però podria haver canviat de nom. En dues llindes de la façana hi ha gravats als anys 1723 i el 1741.

Arribant a la casa amb el Montseny al fons.

La masoveria i l'ere a primer terme.

Plaça que forma l'era.

El casal per la part del darrera que dona a tramuntana.

Façana principal.

Diferents detalls de les finestres.



La cabana.

Masoveria.

Detall de la porta de la masoveria.

Edifici auxiliar.

Font davant la masoveria.



divendres, 2 d’octubre del 2009

Can Ivern (Sant Hilari, Vallors))

A tocar l’esglesia de Santa Margarida de Vallors hi ha Can Ivern, una casa ja pràcticament enrunada de la que només queden dretes quatre parets, el forn de pa i una petita construcció auxiliar.La casa ja es mencionada en els fogatges de 1515 i els de 1553 i era de les nou que restaven habitades a la parròquia de Vallors després de les epidémies de pesta del segle XIV

El que es veu de la casa passant per la carretera.

Edifici auxiliar situat al darrera.

El mateix edifici mirat per sobre on es veu que no te teulada.

Interior del que queda de la casa.

Porta secundària.

La mateixa porta des de l'altre costat on es veu l'estructura del forn a la dreta.

Porta del forn tapada ara per la vegetació i la runa.

Corredor entre la casa i l'edificació auxiliar amb diferents portes.