dilluns, 24 de desembre del 2007

Bancells (Vilanova de Sau)

A mig camí del Pont de Malafogassa a Sant Andreu de Bancells es troba la casa de Bancells. En bastant bon estat. No fa pas massa anys que encara hi vivien i els estadants feien pagar un peatge als que transitaven per la pista. Important pagesia, l’edifici de la qual està format per la pagesia i la masoveria, ambdues adossades. La masia obre a un pati tancat per una tàpia al que s’accedeix per un portal quadrangular cobert per una petita teulada, ara força deteriorat. A la façana hi ha les restes d’un rellotge de sol. Situada a l’antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells en un pla a la part alta de la serralada, als seus peus hi discorre la Riera Major i té una esplèndida vista. Segons l’Arxiu Episcopal de Vic, hi ha notícies d’aquesta casa des del segle XV, als fogatges de 1553 hi residia Antoni Bancells. Al segle XVIII, el mas fou ampliat i reformat
Actualment (Març de 2009) s'hi estan fent reformes.





.

diumenge, 23 de desembre del 2007

Dodes (Espinelves)

Propera al terme de Sant Sadurní d'Osormort, però ja en el d'Espinelves hi trobem Dodes. Casa situada a mig camí entre Collsaplana i Vernencs on hi arribem per un trencant que s’enfila a ma dreta baixant de Collsaplana i un bon tros abans d’arribar a creuar el torrent. Ja està molt deteriorada però encara vaig poder entra-hi i veure la distribució interior: s'apreciaven clarament encara l’aigüera , els fogons i fins i tot el forn de pa. La casa era bastant pobre per el què es pot deduir de les seves dimensions i el lloc on està situada.









divendres, 21 de desembre del 2007

Can Gall (Sant Sadurni d'Osormort)

Deixem el sector de Querós per uns dies i tornem a Sant Sadurní a on visitarem la casa de can Gall.
Aquesta es una masia encara en bastant bon estat ja que fins fa no pas massa anys hi va viure algú.Fins i tot s'hi havia fet una instal.lació d'aigua calenta i una cambra de bany una mica rudimentaria però que per les comoditats que tenien les masies en altres temps era tot un luxe. Això ho vaig poder veure un dia en que les portes estaven obertes i ja semblava abandonat del tot. Val adir que les reformes no s'adeien gens amb la resta. Els masovers de tota la vida van marxar als anys seixanta com a la majoria de cases però hi havien viscut durant algun temps altres persones.







dijous, 13 de desembre del 2007

L'Abadia (Querós)

Anant per la carretera que enllaça Sau i Susqueda i un cop s'ha passat el pont de Querós, es troba el desviament que puja a Vallclara i a mig camí, ja una mica amunt es troba la casa de l'Abadia. Era una masia notable pel que es pot veure del que encara queda. Malauradament, els anys d'abandonament no passen en va i la construcció ja ha arribat a un punt de no retorn en el solitari però privilegiat entorn en que es troba.



Imatge de quan encara estava dreta a principis dels setanta.






El Sangles (Sau)

Continuant per la zona de Querós arribo al Sangles. Havia estat una gran casa. Al costat del Ter poc abans d’arribar a on desemboca el túnel de desguas del pantà de Sau i just davant de Sellabona, ja descrita anteriorment. Només queden restes de parets folrades de vegetació. Quasi imperceptible. 18/05/2007.









dimecres, 28 de novembre del 2007

Sant Martí de Querós

Encara que Sant Martí de Querós (Segle XI) no sigui una masia la inclouré a la llista ja que es de les poques edificacions que es varen salvar de les aigües del pantà de Susqueda de la dita parroquia. Les aigües es van aturar just al peu de l'esglesia però la ruïna que no ha aconseguit l'aigua l'està aconseguint amb paciencia el pas dels anys i l'extrem aïllament del lloc. Darrerament s'hi ha fet una neteja de la vegetació dels voltants que ja feia dificultos l'accés al recinte i n'impedia una visió complerta. Ja fa molts anys que en Serrallonga campava pels seus voltants i que el temple s'omplia amb la gent de les nombroses masies que hi havia pel terme;fins i tot un germà seu va ser-ne rector i hi està enterrat. Ara ja només espera en la soledat guillenca veure passar els anys i l'enrunament imparable dels seus murs, testimonis de fets que han esdevingut llegenda. Val a dir que hi ha un grup anomenat "Els amics de Querós " que malden per aturar aquest a degradació o si mes no ajornar-la. També s'hi han fet diferents camps de treball de grups de joves a l'estiu que han netejat i arranjat diferents parts de l'entorn. A veure si entre tots podem salvar aquesta petita joia romànica, que l'entorn on es troba fa més entrenyable encara.
Falta dir que per arribar-hi a peu s'ha de fer el camí que baixa del pla de Mondois, netejat darrerament o si les aigües del pantà ho permeten, travessant l'esvelt pont romànic de l'antic camí ral. També s'hi pot arribar en barca.
El terme de Querós no ha estat mai gaire poblat, el 1553 hi havia set families i el màxim es va atendre el 1860 amb trenta-set. Les darreres families van marxar el 1964 quan era imminent el tancament de Susqueda i l'esglesia es va abandonar definitivament el 1966.

Fotografia antiga en que encara es veu la rectoria enganxada a l'església.




dimarts, 7 d’agost del 2007

El Bracs (Querós)

Les restes de El Bracs es troben just per sobre el nivell del pantà de Susqueda poc avanç del meandre que fa el Ter en arrivar al Pont de Querós. Era una casa important i amb un bon quintà que es pot veure quan les aigües baixen de nivell. Es dona la casualitat que no fa pas massa temps, un home que varem trobar a Montdois ens va parlar que havia conegut al propietari de la casa i que recorda encara com la va refer de nou poc avanç de construir-se el pantà, portant tot el material amb mules ja que no hi havia carretera. La casa, de totes maneres, está ja completament enrunada . Tampoc es pot fer una vista general de l'edifici ja que la vegetació ho impedeix. El que si que es pot contemplar es part de la vista que es veu desde la casa amb les aigües cobrint el que havien estat el camps de la masia

diumenge, 29 de juliol del 2007

Vernencs (Sant Sadurní d'Osormort)

La casa de Vernencs es troba situada en el límit del terme de sant Sadurní d’Osormort amb el d’Espinelves, encara que pertany al primer.
Està encara bastant ben conservada però sembla ser que fa temps que no s’utilitza i ja comença el seu deteriorament, tant estructural com ambiental, amb la vegetació que la va envoltant completament.
Pel què es podria deduïr de les fotografies semblaria una casa petita, però no ho era pas tant. Disposa d’una pallissa al costat i si busquem be podem trobar un pou una mica per sota de la casa. Si pot arribar desde diferents llocs; desde Sant Sadurní d’Osormort seguint la pista que surt del cementiri; desde Collsaplana per la pista que passa pel costat de la casa; i desde Mas Romeu d’Epinelves.
La casa ja es esmentada en el fogatge a Osona del 1360, que son els primers que es varen fer i que tenien finalitats fiscals i no pas estadístiques. Llavors hi havia un tal Guarau Ramon anomenat de Branenchs i que hauria de pagar II sous, el que volia dir que no era presisament una casa massa forta ja que s’arrivaben a pagar fins a VI sous com podia ser per exempla la casa de Crivallers.







dimarts, 24 de juliol del 2007

Serrallonga (Querós)




Serrallonga, del terme de Querós donà nom al famós bandoler al casar-se amb la seva pubilla.
La masia està situada sobre l’esglesia de Sant Martí de Querós, però a l’altre costat del Ter i a una certa alçaria, raó per la qual tenia una bona panoràmica que actualment ha perdut perquè si han fet unes plantacions de pi aprofitant el quintà de la casa i no es pot veure res dels voltants. Al costat de la casa hi ha una edificació més moderna que es ben visible quan hi arribes i es la referència per trobar la masia la qual està tan tapada per la vegetació que si no hagés estat per una senyera col.locada sobre la porta d’entrada hauria marxat sense trobar-la, al haver canviat tant el paisatge des que hi vaig ser els anys setanta per darrera vegada. Tal es l’abandó en que es troba la casa del llegendari Joan de Serrallonga; encara que ell fos originari de la Sala de Viladrau.

Us transcric un petit resum de la vida del bandoler extret de la Web de Sant Hilari Sacalm.

"Nascut a la Sala de Viladrau el 1594, no fou noble ni home de grans ideals polítics, sinó un pagès coratjós i atrevit que no trobà altre camí que el bandolerisme per a sortir de la misèria que regnava al mas, on convivia amb un cunyat de tres anys, un avi ferit, un oncle mut, unes cunyades subnormals i una sogra jove i viuda; en total quinze persones, entre les quals ell era l'únic home capaç de fer rutllar la casa. Havia comès petits robatoris amb la complicitat d'alguns veïns, com Miquel Ganyada de Rupit; i quan anaven a detenir-los, va matar el delator, Miquel Barfull. Des d'aleshores (1622) es llançà a la vida aventurera, que alternà encara fins al 1628 amb llargues estades al mas. S'amagava en unes coves de la vall de Budeny, prop del mas, anomenades després coves d'en Serrallonga. La seva estrella es mantingué molt alta entre el 1627 i el 1632: com a cap de la facció dels nyerros, derrotà diverses vegades les tropes del lloctinent que els perseguien, quan era amo absolut de camins rals i passos de muntanya. Fins i tot personatges importants del país el llogaren per a cometre venjances i actes de bandidatge. Però la sort començà a minvar des del 1631, quan el lloctinent, duc de Cardona, intensificà la persecució. Hagué de cercar refugi a l'altra banda dels Pirineus, i molts dels seus bandolers i protectors foren morts. També per ordre del lloctinent, fou arrasat el mas Serrallonga amb la masoveria de la Querosa, cosa que obligà muller i fills a viure constantment en fuga (un dels fills fou infantat a la presó). En Serrallonga fou pres al mas Agustí de Santa Coloma de Farners el 31 d'octubre de 1633, quan vagava amb una amiga, una viuda de Castelló d'Empúries anomenada Joana Massissa, que primer l'acompanyà per força i després de bon grat. Fou torturat i ajusticiat a Barcelona el 8 de gener de 1634."

No cal dir que la ruïna es quasi total. La teulada s’ha esfondrat totalment i només queden algunes parets i la porta d’entrada amb un arc encara molt ben conservat.
Per arrivar-hi i vaig anar desde un trencant de la carretera que va de Querós a Vallclara, prop de la Querosa i és un camí bastant llarg ja que el desnivell és considerable
Casa de dues plantes i vessant a façana, de porta adovellada de mig punt i finestres quadrangulars amb llinda monolítica. Documentada des del 1335, és coneguda per haver estat residència del bandoler Joan Sala, àlias Serrallonga (1594-1634), que estava casat amb la pubilla del mas. La construcció actual pertany a una reforma del segle XVII, efectuada amb versemblança després de l'arrasament de l'antiga, ordenat pel lloctinent del duc de Cardona durant la persecució de Serrallonga. En data 22 de Març de 1634 el virrei duc de Cardona ...se sirve dar licéncia a Margarita Serrallonga para reedificar la casa, atento que su marido a perecido y que no era del dicho Serrallonga, sino de la suplicante y sus hijos*. Procés III foli 1326. Abandonada, es troba avui en un avançat procés d'enrunament.




Imatge anys setanta del llibre "Sant Hilari Sacalm" d'Antoni Pladevall i A. Serradesanferm.
Si la comparem amb el gravat del llibre de Juli Serra,"Las Guillerias" , que hi ha al principi i que he copiat del llibre de Josep Tarrés i Emili Rams, "Un viatge per les Guilleries i el Montseny",podem veure l'exactitud amb els detalls del dibuix respecte l'original. Val a dir que aquests gravats es varen fer copiant les fotografies fetes sobre el terreny l'any 1888, ja que l'any 1889 en que es va editar el llibre no era possible encara imprimir fotografies.

Fotografia on es veu ja una gran deteriorament. Segurament de principi dels noranta a on ja es veuen els pins plantats i que fan invisible la casa des de qualsevol lloc.




Edifici del costat, mes modern i que era una vivenda amb llar de foc inclosa.

Aquesta es la llar de foc.

Imatge presa a principis dels setanta des de el Mirador Mainecken en que es pot veure encara el quintà sense la plantació de pins.


Per a mes informació: http://zaragozame.com/medios/2008/11/07/torna-serrallonga-2/

Discover Esquirols!