divendres, 28 de febrer del 2014

El Coloret? (Susqueda)



Aquesta casa situada entre El Coll i Susqueda no l’he trobat a cap mapa, ni al de Juli Serra tot i que hi hauria de ser ja que als anys cinquanta encara semblava habitada segons es veu en un foto aèria de 1955 en que el seu quintà es veu conreat. Si algú sap el nom hi m'ho fa saber ho corregiré. Gracies.
Les coordenades de la casa son X:460556.4  Y:4646071,8  i podrien correspondre al Querolet que es el nom mes proper que hi he trobat.
Enverdissada completament ja es molt difícil arribar-hi però no presenta cap detall remarcable i segurament seria de finals del XVIII.
----Dies després de publicar l'entrada d'aquesta casa vaig rebre un correu en que em deien que el nom podria ser El Coloret, que apareix al catàleg de masies de l'Ajuntament de Susqueda. No em va semblar un nom massa versemblant per una masia i  ser molt aproximat a El Querolet que apareix al mapa de l'Alpina però el canvio.

















divendres, 21 de febrer del 2014

Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari)



A l'extrem E del terme de Sant Hilari, la demarcació de l'antiga parròquia de Santa Margarida de Vallors, actualment despoblada, s'estén, entre la riera de Vallors i la serra del Pedró (al límit amb Santa Creu d'Horta i Castanyet). Aquesta parròquia ja es esmentada el 939. El 1183 es consagrà la nova església romànica que tenia tres altars, el principal dedicat a Santa Margarida i els altres a la Verge i a Santa Magdalena. El de la Verge, al segle XVI va passar ser del Rosari. No es conserva res de l’antiga església, nomes una ara amb inscripcions que fa de graó a l’escala que puja al nivell superior on hi ha la rectoria, ja que l’església està situada en un desnivell del terreny.
L’any de la seva consagració i consten 22 masos al seu terme i en canvi als fogatges de 1515 i 1553 només nou, degut al despoblament per les pestes del segle XIV.
Actualment presenta un estil indefinit amb una porta amb ornaments barrocs , un ull de bou a la façana i un campanar amb teulada piramidal de teules vidrades. Els darrers anys el culte es va traslladar a la Mare de Deu del Pedró ja que estava millor comunicada.
Per a una informació exhaustiva sobre Santa Margarida de Vallors podeu mirar l’article de Mosen Antoni Pladevall a la revista Ausa de l’any 1958 a l’adreça d’internet http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39100/38962




 
Imatge de principis segle XX treta d'internet.







Graó amb restes de l'antiga església.






divendres, 14 de febrer del 2014

La Coma (Osor)



La masia de La Coma situada prop del Coll de Querós, formava al segle XVI, juntament amb la desapareguda masia del Carbonell de la que només en resta una ermita, el veïnat del Querossell.
Prop seu hi ha la coneguda Alzina de la Coma, arbre monumental.
Actualment la casa ja es irrecuperable però encara es pot apreciar que era una masia important de la contrada.

Existeix una llegenda sobre un dels habitants d’aquesta casa, en Coma d’Osor, del segle XVIII, explicada al llibre “Llegendes del Montseny” d’Apel-les Mestres i del que  també en parla Verdaguer en la seva narració sobre les Guilleries feta amb informació obtinguda sobre el terreny parlant amb les persones que encara habitaven la contrada.

Us deixo un fragment extret de la revista Ausa del apunts de Verdaguer que fa referència als fets.

Rondalla d’en Coma d’Osor.

La fama d'en Coma d’0sor, pel que es conta a la seva historia, devia
haver arribat a Vic. Potser Verdaguer pensava escriure'n una rondalla, a
partir d'aquest guió, com va fer en el cas d'en Rovira de Sau. O bé simplement
en recollí la noticia, per a incorporar-la a la reserva de materials que
més tard reelaborava. En Coma d’0sor, de fet, no resta en el quadern de
camp, sinó que el poeta incorpora la seva figura, al costat de la d'en Rocaguinarda
i de la d'en Serrallonga, a la narració sobre les Guilleries.
va ahont encara hi ha una creu feta a pich d escoda en una llosa.
Espantat de son crim fugi de casa seva y aturantse pera beure a la Font
q. anomenan Samallera se li aixuga y un crosto de pa q. duya al sarro
se li torna carbo. Allavors feu pensament d anarsen a Roma. Estigue
fora molts anys (com 14 o poch menos) quant torna com q. havia
marxat sense dirne res a ningu creyentlo perdut 1os vehins y en especial
1os del mas CarbonellS se havian apoderat de sos conreus y boscos
y 1s de la casa no 1 coneixian escomete als pastors q. menavan 1’s
ramats a sos hervatges y veyent q. feyan  sort y no 1 volian coneixer
per amo a escopetadas 1os mata tres o quatre ovellas y ab algunas
amenassas q.ls feu de ferho aixis ab ells logra esquivarlos. Prengué
allavors 1o timo de la casa com  avans y quant tot ho tingue a
son voler las terras sembradas y las quintanas pobladas ab bestiar seu
digue un dia a 1 majoral q. matas 1o millor molto de la ramada pus
volia fer una gran.festa pera celebrar la tornada. Al pastor li recava
degollar aquell moltó pus era 1 esqueller estimat seu com sempre succeeix
als pastors, ell que quina n pensa li lleva 1 colla y 1 posa a un altre
molto y creyent q. no ho coneixeria 1o fa ajaure en 1o banch y li passa
1o gavinet pel coll. Quant en Coma s en adona 1o pastor ab son manyach
y la ramada ja tornavan ser al bosch, pero ls llensa una maledic-
cio tan forta q. dihuen aquell mateix dia esclatant gran tempesta8 un
llam parti un faig de la aubaga q. mata als dos pastors y tot 1o ramat q.
s'aixaplugavan sota sas brancas sens quedar una ovella ni un res per
recordansa.
Aqueixa mortandat se feu a pochs passos de Font Samallera ahon
encara hi ha un dels dos faigs q. quedaren.
Era home molt viu y aspre de genit se casa y d una noya pubilla q.
tingue ne quedan vivents avuy la q. es jova de Fogueraslo mas de la
Guilleria y un tal mosen ... recto d'Auso  q. hague d anar a
cercar la misa a Cuba per ser sensurat".
Se diu també que 1 S. Pare li digue q. no desitjas mal als seus fills
perq. si 1s en desitjava per aver estat escomunicat 10s vindria. Ell se
descuyda de ... un dia ... y... un llam 1os va mata.
1o recto hi anava a cercar 1o deume.
aqui som C. traydo q. he mo rt... si m perdoneu per amor de Deu
 Altres diuhen q. al sortir 1o rector de la cambra demanali en
Coma 1 testament pera veure si li havia deixat 1o q. pensava y negantli
1o rector agafa 1 escopeta y li feu 1o compte. Lo vell que m ho conta
deya q. un amich seu conegut d ell en 1o porxo de la Coma enrahonantsen
li havia dit en aqueix clau era penjada 1 escopeta.
Passejantse per Roma tingue enrahonaments y tracte ab alguns
jueus y degue eixirse de ralla pus diu q. el San Pare li n feu mes
carrechs q. de la mort del rector. Donali per penitencia q. en arribant
a Vich crides ab veu alta -Aqui passa en Coma traydo q. va mata 1
recto d'Auso.- ho crida als quatre cantons mes amunt de la plassa 50
dels Martirs" y també en Auso. Com havia fet 1 anada a peu diu q.
arriba tot espellissat y ab un pam de barba1*.

Si voleu mes informació sobre l'article referent a Verdaguer en que es parla d'aquesta rondalla ho podreu trobar al següent lloc  http://www.raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/viewFile/67630/86079













La Font Samallera que se li va eixugar a en Coma  i encara no raja.

dijous, 6 de febrer del 2014

La Sala (Castanyadell)



Una de les cases que s’ha salvat de l’enrunament al terme de Castanyadell es La Sala. Com es pot veure a la fotografia de 1970, la casa estava abandonada i ja començava ha tenir problemes de filtracions d’aigua. Finalment però els propietaris en varen fer una completa restauració que conserva la forma original però ha perdut l’encant de la construcció antiga, que si no arriba a ser per això ja no existiria.



                                                                         1970



Actualment