divendres, 21 de febrer del 2014

Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari)



A l'extrem E del terme de Sant Hilari, la demarcació de l'antiga parròquia de Santa Margarida de Vallors, actualment despoblada, s'estén, entre la riera de Vallors i la serra del Pedró (al límit amb Santa Creu d'Horta i Castanyet). Aquesta parròquia ja es esmentada el 939. El 1183 es consagrà la nova església romànica que tenia tres altars, el principal dedicat a Santa Margarida i els altres a la Verge i a Santa Magdalena. El de la Verge, al segle XVI va passar ser del Rosari. No es conserva res de l’antiga església, nomes una ara amb inscripcions que fa de graó a l’escala que puja al nivell superior on hi ha la rectoria, ja que l’església està situada en un desnivell del terreny.
L’any de la seva consagració i consten 22 masos al seu terme i en canvi als fogatges de 1515 i 1553 només nou, degut al despoblament per les pestes del segle XIV.
Actualment presenta un estil indefinit amb una porta amb ornaments barrocs , un ull de bou a la façana i un campanar amb teulada piramidal de teules vidrades. Els darrers anys el culte es va traslladar a la Mare de Deu del Pedró ja que estava millor comunicada.
Per a una informació exhaustiva sobre Santa Margarida de Vallors podeu mirar l’article de Mosen Antoni Pladevall a la revista Ausa de l’any 1958 a l’adreça d’internet http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39100/38962




 
Imatge de principis segle XX treta d'internet.







Graó amb restes de l'antiga església.