dimecres, 30 d’abril del 2008

L'Obac (Querós)

L’Obac, situada al costat de la riera de Querós, terme al que pertanyia i a prop de La Querosa ja comentada en aquest blog, era una casa de reduïdes dimensions, el fort pendent de la muntanya l'impossibilitava ser més gran. Perfectament camuflada hores d’ara per la vegetació, es fa invisible per qui hi es a la vora i només s’intueix des del camí que puja cap a Vallclara des de Querós. Arribar-hi es complicat si no la hi saps i un cop allà es comprova que el seu estat ja es de ruïna total. Actualment però s'ha obert un camí per sota la Querosa que travesse la riera i et deixa a cinquanta metres da la casa continuant on s'acaba la carretera per l'antic viarany que venia de la casa i que encara es pot intuir.

La Casa des del camí de Vallclara.


Imatge des de el mateix lloc presa a principis dels setanta amb menys vegetació i encara en la fase inicial d'enrunament. La part de l'esquera era la vivenda.





La porta que du al edifici auxiliar ja molt derruït.

Ubicació i detall del forn de pa.


El que resta dels fogons.







La Muntada (Susqueda)

Situada sobre el pantà de Susqueda. Una manera d'arrivar-hi es baixar de Montdois i passada la casa de Coll de Rajols agafar una carretera que s’enfila a ma dreta. Antigament per aquesta casa hi passava el camí que de Rupit anava a Susqueda passant per Sant Joan de Fàbregas. Impossible acostar-s’hi de la quantitat de vegetació ( romegueres ) que hi ha. Molt mal estat. 11/05/2007



La Casa vista des del camí que de Montdois baixa cap al Quer.






El Quer (Susqueda)

La casa El Quer del terme de Susqueda ja surt esmentada en els fogatges de 1365 com a pertanyent al castell de Rupit, encara que es anterior a aquest any. Està construïda en l’únic lloc possible a la zona, un coll entre l’anomenat Morro del Quer i la muntanya, ja que el pendent es tan pronunciat que no permet en cap altre lloc una construcció de les dimensions que te la casa. Està pràcticament del tot ensorrada encara que una visió de lluny pugui fer pensar el contrari. A l’interior d’una estança que no ha caigut s’hi conserva una gran tina de vi de l’any 1779, que indica que es conreava vinya com a moltes de les cases de la contrada. També es pot apreciar una era d’unes bones dimensions que forma com una gran terrassa, ja que està envoltada tota de paret seca per aconseguir una mica de terreny pla davant d’una pallissa que encara resta d’empeus, tot i que no sembla que en les estretes feixes es pogués fer massa blat.
Arribar-hi es bastant complicat si no es coneix el terreny, ja que l’inici del camí, en aquest cas des de la Casa Nova de Montdois, es mol incert i brut però un cop s’han fet els primers metres l’antic camí es perfectament transitable, ja que entre els caçadors i algun excursionista el mantenen en condicions.


La casa vista des del Morro del Quer






Tina de vi de l'any 1779




divendres, 25 d’abril del 2008

El Roure (Vall de Fornils)

La casa del Roure es troba a la vall de Fornils just un metres per sobre de la Riera de l’Om , quan aquesta a deixat el Collsacabra pel Salt del Goleró.

Era una masia de mida mitjana i per el que queda, sembla que de les més importants de la vall. L’edifici actual es del segle XVII encara que ja es esmentada el 1197. La vegetació fa difícil apropar-s’hi i ja s’està enrunant. Amb prou feines s’hi pot entrar però en una de les estances que queden senceres encara s’hi pot contemplar una immensa tina, suposadament de vi, que fa pensar que la masia tenia conreu de vinya ja que per a consum propi era exagerada. Es pot veure que el forn de pa que tenia adossat al costat ja s’ha ensorrat. Al costat hi te un cobert que està encara en bones condicions. Així mateix per sobre de la casa més antiga n’hi ha una altre de construcció posterior (1802), a la qual ha sigut impossible entrar-hi a causa de la vegetació i de la que no se l’estat exacte en que es troba encara que malament també.

Aspecte de la casa des de l'exterior

Part del darrera on dintre la porta hi ha la tina de vi de continuació


El què es veu des de la porta dovellada que be a continuació.

Fogons i el forn de pa, que sembla una finestra perquè s'ha ensorrat per fora.

Construcció propera que està en relatiu bon estat

Edifici més modern situat per sobre de l'antic.






dissabte, 19 d’abril del 2008

Peons Caminers

No som masies, però al costat de moltes carreteres d’aquestes subcomarques s’hi troben les cases dels peons caminers, mol abundants en temps no massa reculats i he cregut que també es mereixen un petit apartat i record. Alguna està encara habitada com la situada a l’entrada de la Mina de Sau, d’altres abandonades, com la de Romagats, a la que fa poc li han tret la teulada , la de Collsaplana, que fins fa un temps era segona residencia, o la de Rupit, que va ser noticia fa uns anys perquè que al seu interior hi va aparèixer un home mort, i finalment d’altres que senzillament han desaparegut, com la que hi havia prop de Sant Hilari davant la Casota de Matamala, i tantes altres de les que ja s’ha perdut la memòria.

En totes, l' estructura constructiva es mol similar, planta baixa amb una finestra a cada cantó de la porta amb un petit hort al darrera. La que presenta més diferència es la de la Mina de Sau que encara està habitada i a més de la planta baixa te un pis que li fa doblar la capacitat.


Casilla del trencall de Rupit.


Casilla de Collsaplana.

Casilla de Romagats. Fa poc han robat les teules.

Casilla de la Mina de Sau.

Pibernat (Falgars)

Pibernat es un gran casal amb un seguit d’anexes que configuren entre tots un veritable carrer. Tot i aquesta singularitat el conjunt no te res interessant quant a elements arquitectònics ,doncs per no tenir no te ni una entrada remarcable si tenim en compte la grandiositat del conjunt. El que si destaca es la gran pallissa que a hores d’ara ja comença el seu enrunament, doncs la teulada ja ha caigut per diferents llocs. L’emplaçament on es troba i una visió llunyana de la casa, en donen una perspectiva diferent de quan la tens al davant, doncs llavors te un encant especial.
Com tantes altres la casa es va abandonar entre el 1964-1966 i sembla que tindrà un mal final, doncs a cada visita que hi faig empitjora el seu estat, i més si tenim en compte la dificultat de mantenir un conjunt d’aquestes dimensions.
!!La darrera vegada que hi vaig passar l'any 2011 l'estaven restaurant i sembla que es salvarà finalment de la ruïna.¡¡

Vista venint de Falgars.




Carrer que forma la casa amb la pallissa i corts.