El puig de Fàbregues

El Puig de Fàbregues pertany al municipi de Viladrau. Situat prop del pont de Fàbregues que es el límit del terme de Sant Sadurní, aquesta casa com el seu nom indica seria una propietat de la propera casa de Fàbregues. Perduda ja fa anys la seva funció de casa de pagès, des de’ls anys setanta fa les funcions de casa de colònies. Darrerament ha sofert una remodelació important que l’ha deixada en molt bones condicions. Les primeres notícies que es tenen de la casa son del segle XVIII.

La reforma l'ha deixat en molt bon estat.



Detall d'una finestra.

La cabana també s'ha rehabilitat.

Les Cabanes d'Aiats

Sobre el pla d’Aiats, després de la Guerra Civil s’hi varen conrrear patates que eren de molt bona qualitat i moltes s’utilitzaven de planter. Per aquesta raó, dalt del pla, en el lloc on comença el grau de l’Escaleta que permet salvar la imponent cinglera s’hi construíren les Cabanes d’Aiats. Uns edificis adossats força grans habitats durant certes èpoques de l’any i que servien com a magatzem. A principis del cinquanta es van abandonar, degut segurament a la dificultat que comportava traginar el material per aquells viaranys.

Malgrat no ser massa antics ja presenten un aspecte ruinos.

Les Cabanes. La de la dreta s'ha ensorrat.

En els arbres de la dreta comença el grau de l'Escaleta.

Part el darrera amb una cisterna a primer terme.

Agafant mes perspectiva.

Des del camí que travessa el pla.

Can Bosch (Viladrau)

En el límit entre les Guilleries i el Montseny molt a prop de la Sala, casa natal de Joan Serrallonga en terme de Viladrau, hi ha Can Bosch, una masia d’aspecte senyorial amb una masoveria al costat, de dimensions quasi tan grans com ella. Es de planta quadrada amb la teulada a dos vessants i el seu estat es precari encara que no crític tot i estar apuntalada en diferents llocs. Hi caldria una actuació urgent però costosa donades les dimensions de la casa, tot i que sembla que s’ha refet la teulada i potser continuaran les reformes. La masoveria en canvi presenta un aspecte millor degut segurament a que està habitada. A destacar una gran era davant la cabana que forma com una plaça envoltada d’un pedrís a tot el voltant i també la font de davant la masoveria. El nom de la casa no consta en el fogatges de 1553 però podria haver canviat de nom. En dues llindes de la façana hi ha gravats als anys 1723 i el 1741.

Arribant a la casa amb el Montseny al fons.

La masoveria i l'ere a primer terme.

Plaça que forma l'era.

El casal per la part del darrera que dona a tramuntana.

Façana principal.

Diferents detalls de les finestres.



La cabana.

Masoveria.

Detall de la porta de la masoveria.

Edifici auxiliar.

Font davant la masoveria.

Can Ivern (Sant Hilari, Vallors))

A tocar l’esglesia de Santa Margarida de Vallors hi ha Can Ivern, una casa ja pràcticament enrunada de la que només queden dretes quatre parets, el forn de pa i una petita construcció auxiliar.La casa ja es mencionada en els fogatges de 1515 i els de 1553 i era de les nou que restaven habitades a la parròquia de Vallors després de les epidémies de pesta del segle XIV

El que es veu de la casa passant per la carretera.

Edifici auxiliar situat al darrera.

El mateix edifici mirat per sobre on es veu que no te teulada.

Interior del que queda de la casa.

Porta secundària.

La mateixa porta des de l'altre costat on es veu l'estructura del forn a la dreta.

Porta del forn tapada ara per la vegetació i la runa.

Corredor entre la casa i l'edificació auxiliar amb diferents portes.

El Sunyer de Baix (Tavertet)

El Sunyer de Baix es una interessant masia tant per l’edifici com per l’entorn on es troba, just sota una gran roca on hi ha una font amb una pica i una mina on comença una graonada que remunta la cinglera encaixonada entre les penyes per anar al Sunyer de Dalt. Abandonada a finals dels quaranta ja està ruïnosa però encara conserva, encarada a la cinglera, l’entrada amb un escut a la llinda i una finestra a sobre amb els ampits ben treballats. A la planta baixa hi ha les corts i corrals amb l’entrada a migjorn.

La casa arrecerada als penyals.


La porta amb un escut format per una creu amb una graonada a cada costat.

Finestra sobre l'entrada on es pot veure que el sostre s'ha ensorrat.

Porta als estables.

L'interior ja es irrecuperable.


El forn el trobem en una paret de l'espaiosa sala.

Can Noguera (Castanyadell)

Sobre el marge dret de la riera de Castanyadell aigües amunt de l’església hi ha les restes encara en bastant bon estat de Can Noguera. A mes de la planta baixa, te un pis i unes golfes. Al primer pis i a la part de migdia hi ha una gran obertura amb arc de mig punt i el que queda d’una barana catalana. A sota i formant una placeta hi ha l’era, completament enverdissada. L’entrada era per la part nord. Les primeres noticies que es tenen del cognom Noguera son del segle XVII a l’arxiu episcopal, el que fa pensar que la casa pot ésser d’aquesta època.

La casa vista des del camí que segueix la riera de Castanyadell.

Entrada posterior que l'obertura d'una pista per desemboscar ha deixat mig tapada.

L'entrada des de dintre on es pot veure que el camí queda a un nivell superior.

Les corts.

El forn.


Porta que dona a migdia on hi havia l'era, ara menjada per les verdisses.


Escala al pis superior.

Galeria mirant la vall.

A les golfes hi ha aquesta bonica obertura.

Vista des de el límit de l'era.

Pujalt (Masies de Roda)

Sota mateix del Monestir de Sant Pere de Casserres però no tant afortunada com aquest, ja que l’aigua del pantà de Sau l’hi soscava els fonaments quan està ple, hi ha les restes de Pujalt. Una masia de la que ja només queda d’empeus la façana i s’aprecien algunes estances de l’interior. El que queda no deixa veure que fos una pagesia massa important però la construcció i el material emprat semblen indicar que es d’una certa antiguitat i no pas de les moltes que es varen aixecar al segle XVIII principis del XIX. No apareix però en els fogatges del 1553.

Façana de la casa que vista per aquí semblaria en bon estat. Al darrera hi ha Baucells.


Detall d'una finestra un xic treballada.

De l'interior no en queda quasi res.


Una lleixa encastada a la paret.

Forn de pa.

El mateix forn ensorrat per la part de fora.

Vista des d'els cingles a l'altre costat del Ter.

Vista del davant de la casa amb les aigües del pantà bastant baixes.