La Boixeda (Sant Sadurní)

A Sant Sadurní , al costat de l’antiga carretera i trobem la casa La Boixeda en un acceptable estat de conservació ja que es fa servir per guardar menjar per als cavalls que pasturen per els seus camps. Com moltes però, també està deshabitada, va quedar buida a principis del setanta quan va morir l’home del matrimoni gran que hi vivia . De la casa hi ha noticies ja al segle XV amb en Gabriel Boxeda i en els fogatges del 1553 hi figurava com a propietari en Jaume Boxeda. La porta principal es dovellada i remarcable, amb una finestra a sobre molt treballada i amb relleus a la llinda.Les llindes de les demés portes i finestres son de totes menes, el que demostra les diferents èpoques constructives. Sorprèn però que la porta estigui precisament a la part nord de la casa en un lloc estret i obac on no destaca gens la seva bellesa i que a la part mes visible i solella les obertures siguin molt mes senzilles i reduïdes. A la casa s’hi aprecien diferents modificacions i aquesta podria ser la raó de la ubicació de la porta. Finalment dir que te forma rectangular amb la teulada a dos vessants i el carener paral·lel a la façana. A la part de llevant hi te una galeria de considerables dimensions.

Camí per anar a la casa , molt a prop de la carretera.

Vista de llevant.


Detall de la porta.

Finestra sobre l'entrada.

Can Ànima Bella

Per sobre el Molí de Sau hi havia Can Ànima Bella. La davallada de les aigües només n'ha deixat veure la meitat. La teulada lògicament no hi es però les parets exteriors aguanten encara en bona part.



Perspectiva des de l'antiga Riba de Sau.

La Codina (Sota el Pantà de Sau)

Les restes de la Codina que ha deixat veure la devallada del Pantà les podem trobar sota els cingles de Santa Cilia. Les fotografies son tirades amb teleobjectiu ja que no vaig tenir temps d'apropar-m'hi.

Vista des de sota les Grioteres.

Vista des de Perallonga.



La fletxa vermella indica la situació de la casa a la vall.

Sant Romà de Sau

La inusual sequera d’aquest any ha posat al descobert bona part de l’antic poble de Sant Romà de Sau i n’he fet fotografies de masies de les que encare en queden restes, algunes de les quals ja les he posat al blog i d’altres que les hi he de posar més endavant, però del que era el poble pròpiament dit i que serien les cases agrupades entorn de l’esglesia ja pràcticament no en queda res. Per aquesta raó les imatges que poso en aquest capítol volen ser un record del que havia estat el poble poc abans de ser colgat, quan ja era un poble condemnat en el que no s’hi havia fet res en molt anys i molta gent ja n’havia fugit.

Us hi poso també la contraportada del llibre de Maria D. Orriols, “Petjades sota l’aigua” perquè llegiu un passatge de l’obra, en que fa una descripció del que es veia venir i que fan imaginar els sentiments i l'angoixa que provocava en els habitants del poble un fet com aquell.

Típica fotografia de Sau.Imatge antiga encara amb el pont per modernitzar i posar-hi barana.


Una mes de les moltes perspectives del pont.

Pujant al poble.

Ja hi havia cases abandonades de feia temps.


Condemnat, ja no es va modernitzar.


Casa del Fadrí de Sau.

Moltes cases havien caigut abans de l'aigua.





L'antic molí reconvertit en central elèctrica.

Santuari de Montdois

Aquest santuari marià, molt famós en altre temps, es troba situat entre les serralades de les Guilleries i del Cabrerés , a 932 m. d’altitud i al capdamunt d’un altiplà, inclinat vers la banda de les cingleres de Fàbregues i Rupit.

Impressiona la grandiositat del seu edifici, semblant a una gran masia, disfressada només d’església per la triple portada que emmarca el seu petit atri.

Esmentat el nom el 996, consta com a església de Santa Maria des del 1268. L'edifici actual és del s. XVIII , es començà el 1759 i s’hi treballava encara el 1790. A la llinda es llegeix "La caritat me a feta". És un edifici d’enormes dimensions, format per una gran nau, creuer, capelles laterals, cúpula i cor, sota del qual hi ha l’atri. Complementen encara l’obra un cambril, una sagristia i altres dependències. Les exagerades dimensions dificulten enormement la reparació de les voltes d'obra i el manteniment que seria desitjable. Al costat, l'antiga casa dels ermitans, obra del segle XVII segons les llindes, avui és totalment en ruïnes.

Podem citar com a curiositat el comentari que va fer Juli Serra al llibre “Las Guillerias” el 1889 referint-se al santuari de Montdois. “Llaman la atención los cuadros colgados en sus paredes, exvotos que no honran a quien los pintó ni adornan los muros que los sostienen”. La referència pot donar una idea de la qualitat de les obres d’art del santuari, deixant apart, per haver-se perdut (1936), la valuosa imatge gòtica d'alabastre de Santa Maria de Montdois, que presidia l'altar. De fet l’economia de l’esglesia deuria anar com la de la majoria de les masies que tenia al voltant.

Aspecte del santuari quan hi arribes.

Característica imatge amb l'Agullola al fons.

Detall de la portalada.

La grandiositat només s'aprecia quan hi entres.


L'abandonament esta acabant amb l'edifici.

La desmesurada cúpula, invisible des de l'exterior.

L'incivisme també i posa de la seva part.

El que resta de la casa dels ermitans.

El Gumbau (Querós)

El Gombau estava o podem dir que està, ja que encara hi ha moltes restes, prop de l’esglesia de Querós cap al cantó de Susqueda i uns cent metres per sobre el que era el curs del riu Ter (ara està cobert per el pantà de Susqueda quan està a mes de la meitat de la seva capacitat). Pel que es pot veure tenia un bon quintà si tenim en compte la situació on està. Segons un dels darrers habitants del poble, aquesta havia estat sempre una casa autosuficient i durant un temps va ser l’ajuntament. La casa no se de quin temps es. En el fogatges del 1553 no apareix cap Gumbau a Querós, si hi ha un Gau que no se si podria ser una deformació del nom com passa en altres ocasions. De qualsevol manera però, si mirem el que queda de l’edifici i veient que els marcs de portes i finestres son tots de maons i que les llindes son de fusta, podem suposar que segurament data de finals del segle XVII o del XVIII.
La casa estava formada per tres nivells. A sota hi havien les corts, al primer pis la cuina i altres estances i a dalt les habitacions. No queda cap d'aquests sostres com es pot veure en les fotografies.

Fotografia de la web del Amics de Querós.



Curioses finestres espitllerades.

Detall del forn de pa del que ja s'ha ensorrat el sostre.

Per la part del darrera s'accedia al primer pis.

Part de llevant de la que sobresurt el forn.

La casa vista des de la pallissa que tenia al darrera en direcció Susqueda.


Vista anant cap a la Casa Nova .

Mas Romeu del Pont

Situat a l’esquerra del camí del Pont de Malafogassa a Bancells un cop passat el Sot dels Vimeters, del Mas Romeu del Pont se'n tenen dades des de finals del segle XVI. El trobem en bon estat ja que era habitada fins fa poc però ara sembla bastant abandonada. No és molt gran i està en un desnivell de la muntanya i per això te l’entrada per la part superior. Al darrera hi ha una construcció rodona corresponent al forn de pa.(fotografies fetes el 2007).


A la casa s'hi entra per el pis de dalt al estar al pendent de la muntanya.

Per com està l'entrada sembla que no s'hi va massa sovint
.

La part del darrera amb l'estructura rodona del forn de pa en un costat i l'entrada a la part de sota la casa.