dimarts, 24 de juliol de 2007

Serrallonga (Querós)




Serrallonga, del terme de Querós donà nom al famós bandoler al casar-se amb la seva pubilla.
La masia està situada sobre l’esglesia de Sant Martí de Querós, però a l’altre costat del Ter i a una certa alçaria, raó per la qual tenia una bona panoràmica que actualment ha perdut perquè si han fet unes plantacions de pi aprofitant el quintà de la casa i no es pot veure res dels voltants. Al costat de la casa hi ha una edificació més moderna que es ben visible quan hi arribes i es la referència per trobar la masia la qual està tan tapada per la vegetació que si no hagés estat per una senyera col.locada sobre la porta d’entrada hauria marxat sense trobar-la, al haver canviat tant el paisatge des que hi vaig ser els anys setanta per darrera vegada. Tal es l’abandó en que es troba la casa del llegendari Joan de Serrallonga; encara que ell fos originari de la Sala de Viladrau.

Us transcric un petit resum de la vida del bandoler extret de la Web de Sant Hilari Sacalm.

"Nascut a la Sala de Viladrau el 1594, no fou noble ni home de grans ideals polítics, sinó un pagès coratjós i atrevit que no trobà altre camí que el bandolerisme per a sortir de la misèria que regnava al mas, on convivia amb un cunyat de tres anys, un avi ferit, un oncle mut, unes cunyades subnormals i una sogra jove i viuda; en total quinze persones, entre les quals ell era l'únic home capaç de fer rutllar la casa. Havia comès petits robatoris amb la complicitat d'alguns veïns, com Miquel Ganyada de Rupit; i quan anaven a detenir-los, va matar el delator, Miquel Barfull. Des d'aleshores (1622) es llançà a la vida aventurera, que alternà encara fins al 1628 amb llargues estades al mas. S'amagava en unes coves de la vall de Budeny, prop del mas, anomenades després coves d'en Serrallonga. La seva estrella es mantingué molt alta entre el 1627 i el 1632: com a cap de la facció dels nyerros, derrotà diverses vegades les tropes del lloctinent que els perseguien, quan era amo absolut de camins rals i passos de muntanya. Fins i tot personatges importants del país el llogaren per a cometre venjances i actes de bandidatge. Però la sort començà a minvar des del 1631, quan el lloctinent, duc de Cardona, intensificà la persecució. Hagué de cercar refugi a l'altra banda dels Pirineus, i molts dels seus bandolers i protectors foren morts. També per ordre del lloctinent, fou arrasat el mas Serrallonga amb la masoveria de la Querosa, cosa que obligà muller i fills a viure constantment en fuga (un dels fills fou infantat a la presó). En Serrallonga fou pres al mas Agustí de Santa Coloma de Farners el 31 d'octubre de 1633, quan vagava amb una amiga, una viuda de Castelló d'Empúries anomenada Joana Massissa, que primer l'acompanyà per força i després de bon grat. Fou torturat i ajusticiat a Barcelona el 8 de gener de 1634."

No cal dir que la ruïna es quasi total. La teulada s’ha esfondrat totalment i només queden algunes parets i la porta d’entrada amb un arc encara molt ben conservat.
Per arrivar-hi i vaig anar desde un trencant de la carretera que va de Querós a Vallclara, prop de la Querosa i és un camí bastant llarg ja que el desnivell és considerable
Casa de dues plantes i vessant a façana, de porta adovellada de mig punt i finestres quadrangulars amb llinda monolítica. Documentada des del 1335, és coneguda per haver estat residència del bandoler Joan Sala, àlias Serrallonga (1594-1634), que estava casat amb la pubilla del mas. La construcció actual pertany a una reforma del segle XVII, efectuada amb versemblança després de l'arrasament de l'antiga, ordenat pel lloctinent del duc de Cardona durant la persecució de Serrallonga. En data 22 de Març de 1634 el virrei duc de Cardona ...se sirve dar licéncia a Margarita Serrallonga para reedificar la casa, atento que su marido a perecido y que no era del dicho Serrallonga, sino de la suplicante y sus hijos*. Procés III foli 1326. Abandonada, es troba avui en un avançat procés d'enrunament.




Imatge anys setanta del llibre "Sant Hilari Sacalm" d'Antoni Pladevall i A. Serradesanferm.
Si la comparem amb el gravat del llibre de Juli Serra,"Las Guillerias" , que hi ha al principi i que he copiat del llibre de Josep Tarrés i Emili Rams, "Un viatge per les Guilleries i el Montseny",podem veure l'exactitud amb els detalls del dibuix respecte l'original. Val a dir que aquests gravats es varen fer copiant les fotografies fetes sobre el terreny l'any 1888, ja que l'any 1889 en que es va editar el llibre no era possible encara imprimir fotografies.

Fotografia on es veu ja una gran deteriorament. Segurament de principi dels noranta a on ja es veuen els pins plantats i que fan invisible la casa des de qualsevol lloc.




Edifici del costat, mes modern i que era una vivenda amb llar de foc inclosa.

Aquesta es la llar de foc.

Imatge presa a principis dels setanta des de el Mirador Mainecken en que es pot veure encara el quintà sense la plantació de pins.


Per a mes informació: http://zaragozame.com/medios/2008/11/07/torna-serrallonga-2/

Discover Esquirols!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina llàstima fa de veure-la tan en runes! Si la Generalitat es diu "de Catalunya" perquè, llavors, no acaba de restaurar-la?

Anònim ha dit...

No cal ser el Mas d'un personatge reconegut i famós (més ara amb el film) per valorar i/o recuperar el nostre patrimoni arquitectònic.Tots els masos tenen la seva vida anònima i és llastimós i fa mal al cor veure l'estat d'abandó de tantes cases a les nostres contrades.Cal prendre consciència d'això perquè és la nostra memòria històrica.

jaume ha dit...

És curiós que aquest post estigui des del juliol i que els dos comentaris més el meu sigui a rel del film! Per cert, que ha estat apassionant!!!

Anònim ha dit...

les fotografies del llibre que comentes i la de la masia de Serrallonga son de Salvador Bosch Cornellà, fotògraf de Sant Hilari Sacalm

marc ha dit...

ja se que deu fer la tira de temps qu esta aixo aqui, i primer de tot una felicitació pel blog, que es el primer cop que el veig, i segon,
vaig anar al mas serrallonga fa 2 setmanes i cada cop està pitjor, això es penos.
El mateix ha passat amb el mas rocaguinarda per eixemple i desenes de massos mes.

Lluís Balasch ha dit...

Gracies per el comentari. Efectivament,en un altre país això seria un monument nacional, deixant de banda el que hagués pogut ser el personatge real, però aquí deixem perdre el patrimoni de manera descarada, tant per part de les autoritats com dels propietaris, que només veuen la part econòmica i que no tenen cap afecte per un patrimoni que s'hauria de preservar i en canvi a vegades solament hi posen entrebancs.

laura ha dit...

este fin de semana hemos ido a ver la casa del serrallonga, "mas serrallnga". pienso que es una pena que la casa este enesas condiciones, y que al menos podian limpiarla de todos los hierbajos y ciudarla, y de paso podian pensar un poquito en considerarla patrimonio historico (que no estaria mal). serrallonga fue unos de los bandoleros mas conocidos e importantes de cataluña y tuvo en jaque a toda cataluña y media españa detras de el durante bastantes años, como para que ahora la que fue su hogar no se tenga en cuenta ni se cuide para nada.

Anònim ha dit...

m'agradaria que algú m'expliques com si pot anar, quan es podia passar pel pont de Querós suposo que era mes fàcil de trobar però ara amb el pantà ple suposo que s'ha de fer molta volta.

Lluís Balasch ha dit...

Per anar a Serrallonga no cal travessar el pont, s'hi va per la carretera que enllaça els pantans de Sau i Susqueda i prop del punt on aquesta travessa la Riera de Querós que baixa del sector de Vallclara hi ha el trencant senyalitzat com a Ruta de'n Serrallonga amb marques vermelles i blanques que només cal seguir per arribar a la casa.
Espero que et serveixi i si no em tornes a escriure. Adéu. Lluís Balasch