Castell de Fornils (Susqueda)

La Vall de Fornils es anomenada així per l’existència del castell d’aquest nom sobre un turó al mig de la vall, que amb les cingleres del Far i Casadevall envoltant-lo el fan semblar no massa inexpugnable. Actualment les restes estan envoltades de vegetació i el fan quasi imperceptible a les poques persones que transiten per aquests paratges.

El castell a sofert diferents espoliacions dels seus materials de construcció com la que succeí al segle XIX per ampliar el mas El Roure i consistí en l’enderrocament de la muralla sud o la mes recent i en certa manera inconcebible en una època, anys vuitanta, en que semblaria que una certa sensibilitat s’hauria de tenir per a una edificació com aquesta que es conservava en relatiu bon estat tot i els anys d’abandó, ja que segurament va quedar buit al segle XIV durant l’episodi de la Pesta Negra. La propietat en va decidir l’enderroc per fer unes parets de contenció. Casualment en aquells temps l’arquitecte Manuel Anglada que estava fent un estudi de les restes de l’església a prop de Les Gleies s’adonà del desastre i va impedir la total desaparició del castell que era un dels més ben conservats.
Se’n tenen noticies ja al 1177 i era conegut també com a Castell del Roure per la proximitat a la masia i sembla ser que no va patir episodis militars d’importància i que serviria mes com a residència que com a fortificació de defensa.
Va pertanyer als Cardona, als Pallars i als Cruilles i va decaure en construir-se el castell de Rupit al que va ser unit per Gilabert de Cruilles, quedant segurament abandonat definitivament en l’episodi de la Pesta Negra del segle XIV que va deixar la vall deshabitada durant molt temps.
A part dels trams de muralles en destaca la torre circular que encara es conserva en relatiu bon estat, accessible per una porta a un nivell superior al terra que la feia mes defensable i que al seu interior te un forat que comunica amb una estança inferior aïllada que segurament servia per guardar els aliments

El castell des del Grau de Casadevall.

Tram de muralla.

La torra amb la porta a mitja alçada.

Forat dins la torra.


Interior del forat.

Bòbeda de la torra.

El Muner (Castanyadell)

El Muner, o el que queda d’ell, es una de les cases mes antigues de la parròquia de Castanyadell, ja hi ha dades des del segle XV i al 1553 hi vivia en Gaspar Monar i en els fogatges de 1497 hi figura simplement en Moner..

Situada al costat de la Riera del Jover o de Can Faire era una edificació bastant gran que estava formada per dos edificacions encara habitades al segle XIX. Sembla però, per el seu deplorable estat, que ja porta molts anys abandonada i passaria practicament desapercebuda si no fo per la cabana que encara està d’empeus a uns metres de la casa tot i que en bastant mal estat, que dona l’avis de que allí hi ha alguna cosa més, així com també el quintà de la casa encara no colonitzat del tot per el bosc.

Poca cosa s'endevina de la casa tot i ser hivern amb la vegetació sense fulles.

El qué resta de la cabana juntament amb el quintà delàten la presència de a casa.

Part que dona a la riera.

Porta principal.



A part de les restes de parets, portes i finestres res mes s'identifica.

El Llumà (Susqueda)

Salvada de ser negada pel pantà de Susqueda per uns pocs metres , al costat de la pista que ressegueix la seva riba esquerra i prop del trencant que s’enfila cap al coll de Malafaranda, hi ha El Llumà, ja molt enrunat, les restes del qual deixen veure que segurament va ser abandonat quan es va omplir el pantà. Actualment només hi ha aprofitable part de les antigues corts i circunstancialment donen aixopluc a algun ramat de xais.

Situada en un lloc precios amb la cinglera del Far al fons.

Amb el pantà ple l'aigua s'hi apropa molt.

Façana de la casa.








El forn es al sector de les corts.

El Casal del Pi (Sau)

Sobre un turó per damunt on es trobava l'antic poble de Sant Romà de Sau queden encara les restes d'una antiga domus fortificada coneguda com El Casal del Pi.

Darrerament s'hi han fet unes prospeccions arqueológiques que han deixat veure parts que fins fa poc només es podien intuir, sense les quals, les restes que es podien veure feien pensar mes en un edifici religios d'estil romànic que no pas en una fortificació.

Invisible desde qualsevol lloc de la Vall de Sau degut a la vegetació, actualment es pot veure desde la cinglera del Castell de Tavertet gràcies a la neteja que s'ha fet dels voltants.

En el volum IV de "Els Castells Catalans" hi ha la referència a aquesta construcció amb diferents dades històriques. Les més antigues són del segle X, amb la presència d’Ermessenda de Carcassona. Al segle XI, era habitat pels Hereus de Sau. Al XII, fou residència de l’Ordre dels Hospitalaris. Mencionat també el 1334, quan s’indica que els parroquians de Sau es congregaren a l’indret, essent la seva propietària Elisenda Uxor Bernardí de Savo. Es tracta d’Elisenda de Vilanova, muller de Bernat Sau, cavaller.
El 1435, el donzell Bernat Guillem de Vilafreser era senyor de la Domus del Pinu, de la
parròquia de Sant Romà de Sau. Vuit anys mes tard, el senyor del casal del Pi era Marc de Vilanova.

La família Sau hi residí durant el segle XIII i bona part del segle XIV. Les darreres notícies d’aquesta mansió, se’ns documenten en el segle XVI.

Aspecte actual amb la cinglera al fons.

Imatge de fa tres anys on es pot veure que s'ha rebaixat la capa de terra que amagaba part de la porta i la paret.

Part del darrera que dona a la cinglera.

El Puig de la Força ajuda a situar el lloc.

El deteriorament es gran.

L'única estança de queda fa la impresió d'un edifici religios romànic.

Vista de l'altre cantó.

Part que ha aparescut en les excavacions.

Emplaçament en una fotografia desde el Puig de la Força.

El Clos (Susqueda)

Seguint la carretera de Susqueda a Puig de Rajols i poc abans d’arribar-hi veiem a ma dreta les restes del Clos, ja molt malmès però encara molt evident. Queden tant sols algunes parets d’empeus i només s’identifiquen els fogons mig penjats al buit ja que el sostre s’ha enfonsat. Pel que es pot veure i per la situació, en un fort pendent, no era un gran edifici i no tenia res remarcable. No figura en els fogatges de 1553 i segurament es una de les tantes edificacions del segle XVIII.

Parets més visibles.



Entre la casa i la muntanya del fons hi ha el Pantà de Susqueda.

Penjat sobre un mur que no ha caigut hi ha els fogons.

Son de pedra massissa i no s'en troben gaires com aquests.

El Molí del Boscà (Sant Hilari)

A la Riera d’Osor i bastant avanç d’arrivar a aquest poble hi ha el molí del Boscà, pertanyent al municipi de Sant Hilari Sacalm.
D’aquesta construcció ja en trobem referències en un document del 1480 però podria ser anterior. El conjunt està dividit en dues parts, la industrial que era el molí propiament dit, a tocar la riera d’on treia l’aigua per funcionar i la part de la vivenda que està una mica mes enlairada i que va tenir modificacions en diferents èpoques una de les quals al 1826, data gravada en una llinda. Fa uns anys va servir de casa de colònies però avui sembla que ja no fa aquesta funció i segurament s’utilitza de segona residència.

Imatge de principis del segle XX.

La vivenda està pràcticament igual.


1826 a la llinda de la porta de la vivenda.

Edifici del molí.

La part de la riera amb la sortida d'aigua a sota.

L'interior del molí encara conserva una de les moles.


La casa des de la carretera a la Coma i Coll de Querós.