El castell a sofert diferents espoliacions dels seus materials de construcció com la que succeí al segle XIX per ampliar el mas El Roure i consistí en l’enderrocament de la muralla sud o la mes recent i en certa manera inconcebible en una època, anys vuitanta, en que semblaria que una certa sensibilitat s’hauria de tenir per a una edificació com aquesta que es conservava en relatiu bon estat tot i els anys d’abandó, ja que segurament va quedar buit al segle XIV durant l’episodi de la Pesta Negra. La propietat en va decidir l’enderroc per fer unes parets de contenció. Casualment en aquells temps l’arquitecte Manuel Anglada que estava fent un estudi de les restes de l’església a prop de Les Gleies s’adonà del desastre i va impedir la total desaparició del castell que era un dels més ben conservats.
Se’n tenen noticies ja al 1177 i era conegut també com a Castell del Roure per la proximitat a la masia i sembla ser que no va patir episodis militars d’importància i que serviria mes com a residència que com a fortificació de defensa.
Va pertanyer als Cardona, als Pallars i als Cruilles i va decaure en construir-se el castell de Rupit al que va ser unit per Gilabert de Cruilles, quedant segurament abandonat definitivament en l’episodi de la Pesta Negra del segle XIV que va deixar la vall deshabitada durant molt temps.
A part dels trams de muralles en destaca la torre circular que encara es conserva en relatiu bon estat, accessible per una porta a un nivell superior al terra que la feia mes defensable i que al seu interior te un forat que comunica amb una estança inferior aïllada que segurament servia per guardar els aliments
El castell des del Grau de Casadevall.
Tram de muralla.
La torra amb la porta a mitja alçada.
Forat dins la torra.
Interior del forat.
Bòbeda de la torra.
Se’n tenen noticies ja al 1177 i era conegut també com a Castell del Roure per la proximitat a la masia i sembla ser que no va patir episodis militars d’importància i que serviria mes com a residència que com a fortificació de defensa.
Va pertanyer als Cardona, als Pallars i als Cruilles i va decaure en construir-se el castell de Rupit al que va ser unit per Gilabert de Cruilles, quedant segurament abandonat definitivament en l’episodi de la Pesta Negra del segle XIV que va deixar la vall deshabitada durant molt temps.
A part dels trams de muralles en destaca la torre circular que encara es conserva en relatiu bon estat, accessible per una porta a un nivell superior al terra que la feia mes defensable i que al seu interior te un forat que comunica amb una estança inferior aïllada que segurament servia per guardar els aliments
El castell des del Grau de Casadevall.
Tram de muralla.
La torra amb la porta a mitja alçada.
Forat dins la torra.
Interior del forat.
Bòbeda de la torra.
1 comentari:
Agraït pel comentari, Albert.
Salutacions. Lluís Balasch
Publica un comentari a l'entrada