divendres, 12 de juny del 2009

La Cantina (Sant Sadurní)

Poques cases de les Guilleries son tan conegudes com La Cantina. Construïda a principis del segle passat al costat de la carretera de Vic a Sant Hilari era un hostal de carretera on les diligencies canviaben el animals de tir a mig camí per altres de mes frescos quan encara no existien els cotxes de tracció mecànica que fessin el trajecte. A les dècades entre els seixanta i vuitanta es va convertir en tota una referència hostalera per la comarca i per a molta gent de Barcelona i voltants. En els seus inicis tenia l’aspecte d’altres hostals de carretera però va patir diverses ampliacions i modificacions per absorbir les demandes dels clients que la varen deixar sense un estil concret.
A part d’hostal també exercia de botiga quan encara no hi havien les facilitats de transport actuals i també era la central de telèfons fins que es varen automatitzar. Com que fins als anys seixanta l’hostal no donava prou per viure en un lloc de tant poc trànsit i en un poble tant disseminat, també tenia un edifici annex que feia les funcions de serradora aprofitant l’energia hidràulica per fer anar la maquinaria. Avui en dia, i després d’un canvi de propietari continua com a hostal.

Imatge del anys seixanta.

Amb un arc de triomf perquè passes la Verge de Fàtima l'any1949.

Fotografia de tardor.

Una de les moltes nevades que hi feien.

Venint de Sant Hilari.

Vista on s'aprecien els molts afegits que s'hi varen fer.

La resclosa que donava l'aigua per fer anar la serradora sota el pont del costat.


3 comentaris:

pilar ha dit...

Oh! Lluís!
has escrit sobre la Cantina!
no és la casa més bonica
però sí la que més estimo.
Quants records! quines sensacions que m'han podruït aquestes fotos, entre tristesa, bé tristesa no és la paraula exacta, més aviat nostàlgia i tendresa a la vegada, ai! m'han fet somiar i recordar tantes coses!

Gloria ha dit...

Pilar, tens tota la rao! Quins records mes bons que tenim dels nostres anys d'infantesa a casa nostre.
Cada vegada que entro en el blog no puc deixar de tornar a mirar les fotografies de La Cantina, i es que em fan sentir les mateixes sensacions que dius!!

Gloria.

Unknown ha dit...

Es curiós. A mi m ha passat el mateix. Anava molt sovint amb la meva família i tinc un munt de records. Des d anar al riu a la nit a caçar crancs de riu, els cambrers, jugar a badminton amb una família de belgas, la piscina, compartir joguines amb el Pere....fins i tot una vegada van ploure granotes petites. Era tot en un ambient familiar.
Es veu que ara ha canviat bastant.