dijous, 21 de maig de 2009

Vallbodeny

Al nord-est de Sant Andreu de Bancells en un dels llocs més agrests de Les Guilleries, per sota del Castell de Fogueres i les Penyes de Cabrerola hi ha les restes del que fora Vallbodeny, una casa que en temps de Serralloga pertanyia a la Querosa, que era propietat de Serrallonga i per tant era de la família de la dona del bandoler. Porta molts anys abandonada, a finals dels cinquanta tant sols quedaven unes minses restes de parets que avui en dia encara es poden veure. De totes maneres als anys seixanta la va comprar una persona del ram de la construcció i hi va aixecar una petita cabana que encara està en bon estat tot i que ja ha canviat de mans una altre vegada. Molt enfonyada al mig d’una perxada de castanyers i de difícil accés resta avui dia deshabitada.

Unes de les restes més visibles de l'antiga casa.


Més restes de paret sobre el petit turó.

La cabana construïda els anys seixanta.




3 comentaris:

jardineria sabina ha dit...

Hola Lluís,

Sóc la Marta, la darrera propietaria de Vallbodeny desde l'any 2005. Malgrat la meva intenció de poder viure en aquest meravelós paratge, els meus esforços per poder-lo fer una mica habitable (aigua, plaques solars, arranjament dels voltants de la cabana i del camí, pujar-hi una planta més...) han estat inútils d'encà que vaig comprar la finca. L'Ajuntament i el seu arquitecte em van posar trabes des de bon començament; la única solució era fer-lo aparèrixer al Catàleg de Masies de Vilanova de Sau. Vaig anar a la Diocesi de Vic, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, vaig legirme la còpia sensera del processament d'en Serrallonga, molts llibres on vaig trobar alguna referència a Vallbodeny... Ho vaig presentar tot a l'ajuntament i encara no han dit ni mu, ni bo ni dolent. Sé que ara, a l'abril, encara estan anant amunt i avall amb el Catàleg però crec que no inclouran Vallbodeny, la qual cosa em revente per dos motius:

- Com poden voler esborrar una cosa històrica?

- Només gent amant de natura, el silenci i d'un altre estil vida diferent podem viure en llocs com aquest i ajudar a que no s'enfonsin del tot. Perquè ens ho neguen? Es tot tan injust...

Sento donar-te la barril.la, pero crec que t'interesen les masies d'aquestes zones i només volia que sabessis el perqué ha acabat així Vallbodeny. No podem pujar gaires dies seguits perque no podem dutxar-nos, el menjar se'ns fa malbé.... Tot problemes....

El meu somni és viure a Vallbodeny.

Gràcies Lluís, si has arribat fins aquí, per escoltarme i si se t'acut alguna idea que no he probat encara, estaria molt agreïda de sentirla.

Gracies un altre cop per la feina que fas.

Adéu amic

jardineria sabina ha dit...

Hola Lluís,

Sóc la Marta, la darrera propietaria de Vallbodeny desde l'any 2005. Malgrat la meva intenció de poder viure en aquest meravellós paratge, els meus esforços per poder-lo fer una mica habitable (aigua, plaques solars, arranjament dels voltants de la cabana i del camí, pujar-hi una planta més...) han estat inútils d'encà que vaig comprar la finca. L'Ajuntament i el seu arquitecte em van posar trabes des de bon començament; la única solució era fer-lo aparèrixer al Catàleg de Masies de Vilanova de Sau. Vaig anar a la Diocesi de Vic, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, vaig llegirme la còpia sensera del processament d'en Serrallonga, molts llibres on vaig trobar alguna referència a Vallbodeny... Ho vaig presentar tot a l'Ajuntament i encara no han dit ni mu, ni bo ni dolent. Sé que ara, a l'abril, encara estan anant amunt i avall amb el Catàleg però crec que no inclouran Vallbodeny, la qual cosa em reventa per dos motius:

- Com poden voler esborrar una cosa històrica?

- Només gent amant de la natura, del silenci humà i d'un altre estil vida diferent podem viure en llocs com aquest i ajudar a que no s'enfonsin del tot. Perquè ens ho neguen? Es tot tan injust...

Sento donar-te la barril.la, pero crec que t'interesen les masies d'aquestes zones i només volia que sabessis el perqué ha acabat així Vallbodeny. No podem pujar gaires dies seguits perque no podem dutxar-nos, el menjar se'ns fa malbé.... Tot problemes....

El meu somni és viure a Vallbodeny.

Gràcies Lluís, si has arribat fins aquí, per escoltarme i si se t'acut alguna idea que no he probat encara, estaria molt agreïda de sentirla.

Gracies un altre cop per la feina que fas.

Adéu amic

Lluís Balasch ha dit...

Hola Marta. Fins avui no he vist el comentari i he de dir que no entenc perquè Vallbodeny no apareix a l'inventari de masies de Vilanova si fins i tot hi surten cases de les que queden menys restes que d'aquesta com podria ser can Burjada, els Apaiadors i d'altres. Les restes son perfectament identificables, la casa està documentada en diferents documents i apareix identificada en el mapa que Juli Serra va fer a finals del segle XIX amb el non Vall de Budon.
No se els interessos que hi pot haver.