divendres, 13 de març del 2009

Can Cigala (Sant Hilari, Vallors)

En el terme de Sant Hilari i prop del lloc conegut com Roques del Rei, no pas en referència a cap rei, sinó perquè a sota hi ha la masia Cal Rei, hi trobem Can Cigala, a mig camí entre Santa Margarida de Vallors i El Pedró.
Com bona part de les cases d’aquesta zona, està abandonada de fa uns anys i ja la teulada comença a fallar. Es pot apreciar que consta de diferents ampliacions i reformes que es van anar fent en diferents èpoques encara que sense cap element constructiu remarcable. Fins i tot es pot apreciar una biga de portland que deuria ser le darrera reforma que s’hi va fer, a la porta d’una dependència auxiliar tocant l’entrada de la casa.
No apareix en els fogatges de 1553 cap casa amb aquest nom amb el que suposarem que es posterior.

Venint de Cal Rei.


Aquesta seria la part mes antiga de la casa.


Les darreres nevades han fet caure un pi sobre la casa.

Els fogons i l'aigüera.

Escala al pis de dalt.

Una habitació amb un sunyer pel terra.

Punt a on la teulada ja ha dit prou.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Lluís he volgut escriure un petit comentari de suport per animar-te a continuar la bonica tasca que estas realitzant la més sincera fel.licitació per el blog sempre hi faig una ullada.
Salutacions.
Francesc.

Ferran ha dit...

Hola Lluis. Estic literalment "enganxat" al teu blog, cada setmana miro impacient si has penjat alguna nova entrada. M'encanten les masies, les histories que amaguen , la natura que les envolta... i especialment la zona de Guilleries-Collsacabra. M'entristeix i preocupa com es va perdent aquest patrimoni, entenc que soposen una carrega economica pels seus propietaris mantenir-les, i no se de quna manera jo podria ajudar en la meva petita mesura. De moment seguire amb molt interes la teva tasca de deixar constancia de la seva existencia. Endavant amb la tasca!

Lluís Balasch ha dit...

Agraït pels comentaris precedents. Reconforta saber que hi ha algú mes a qui li interessin aquestes imatges i la història que porten al darrera, escrita per persones que no varen tenir una vida tant planera com la nostra.