diumenge, 16 de novembre de 2008

La Caseta de Querós

La Caseta de Querós es coberta per el pantà de Susqueda com bona part de les del terme, si mes no les mes emblemàtiques. Les seves restes son visibles encara, quan baixa el nivell del pantà i estan poc després del túnel de desguas del pantà de Sau, a la riba esquerra del Ter. Segons Jaume Carbonés que va viure uns anys a Querós hi ho comenta a la wew dels Amics de Querós que l’hi varen fer una entrevista, estava més amunt del pont de Palou i hi vivien els Sancho des de feia més de dos segles. Abans d'abandonar-la hi vivien dues families.


Fotografia de la primera meitat del segle XX.


Imatge de la casa abans de negar-se i en que ja s'hi havien fet reformes.

El que resta sota les aigües.




Els Sancho varen ser i avui encara més, una gran i extensa familia i una de les seves components, la Rosa Rovira Sancho, aficionada a la poesia va fer un poema dedicat a aquesta casa i a la seva terra, el qual us transcric a sota.

POEMA DELS SANCHO

Guilleries, Guilleries,
terra dels avantpassats,
entremig de la boscúria
hi van viure reservats.

Prop del Ter, i en una platja
la Caseta de Querós,
una llar de gent afable
i caràcter bondadós.

Els senyors, eren els SANCHO
i les dones SABATÉS,
la llavor de gran família
varen fer que s’escampés.

Meravella de contrada
fins que el ric se’n va adonar.
Quatre cases escampades
el pantà les va ofegar.

8 comentaris:

la caseta ha dit...

Hola,
M'ha fet molta il.lusió veure LA CASETA DE QUERÓS, on hi va néixer la meva mare.
Aleshores hi vivien els SANCHO SABATÉS, dos germans SANCHO casats amb dues cosines SABATÉS, primer un germà i després l'altra aixó va formar molta colla de germans i cosins SANCHO SABATÉS fent un arbre molt formós de 6 generacions.
En el bolc pots canviar el cognom "Sanchez" per SANCHO ja que és el correcte.
Adéu i gràcies...
Rosa

Lluís Balasch ha dit...

Moltes gracies per el comentari i la rectificació. Perdona que hagi trigat tant a rectificar-ho però no ho he vist fins avui. Si ho llegeixes t'agrairia si em pots dir el nom de la casa que hi ha sobre el molí una mica mes a prop del pont i de la que no se el nom ni ningú m'ho sabut dir.
Gracies. Lluí.

la caseta ha dit...

Hola
Yo no ho conec però el meu cosí sí, i diu que la casa que ha ha a sobre del Molí tirant cap el pont, és El Bracs, que era una casa una mica gran i que és la única que hi havia i que a sobre hi havia una carena que pujava cap un collet.
També diu que cap a Susqueda n'hi havia d'altres però quedaven més lluny.
I suposo que ja ho saps però diu que la que hi ha davant de la Caseta és Valdà.
Ya he vist que has rectificat el comentari, però la veritat és que encara estic indagant i que em surten sorpreses, els que pensava que eren dos germans, són pare i fill, hi ha documents que surten amb els mateixos cognoms i que a vegades confonen,quan ho tingui tot ben lligat ja t'ho comentaré.
Felicitats per la WEB és molt bonica i molt ben treballada.
Salutacions

Lluís Balasch ha dit...

Gracies de nou per l'aclariment. De totes maneres el nom de la casa que et demanava no es pas El Bracs ja que aquesta es troba ja passat el pont en direcció a Sau i ja la tinc posada al blog. Ja fa uns anys vaig parlar amb el darrer estadant de la casa un dia que ens varem veure a dalt a Montdois i em va explicar algunes anècdotes. La casa que jo et demano es una de la que encara queden moltes parets i que en tots els mapes apareix sense nom i que està a l'esquerra del Molí en els mapes però quasi davant de l'esglesia i a la que s'hi arriba per un petit grau que hi ha just en el revot tancat que fa la carretera quan agafa la vall de la riera de Querós.
Gracies de totes maneres. Ja arregleré lo altre que m'has dit.
Salutacions. Lluís.

la caseta ha dit...

Hola
Segons el meu cosí, la casa del Molí on ho vivien gent era la de dalt (la que no tens identificada)i a uns 200 metres més avall hi havia el molí on hi traballaven el gra per farina... o el que els hi demanaven, però allí no hi tenien vivenda. La gent hi portava el gra,gairebé tohom els sacs a l'esquena ja que només hi havien camins estrets o de rosec (els que feien servir les mules per arrossegar els arbres. De carretera no n'hi havia cap, la que hi ha ara la van obrir quan tots els habitants ja havien marxat.
Salutacions
Rosa

Lluís Balasch ha dit...

Agrait de nou per la precisió. La propera entrada que faré al blog serà aquesta casa.
Gracies . Lluís.

la caseta ha dit...

Hola, Vaig dir que faria un comentari de la Caseta quan hi vivien els SANCHO, bé la casa va passar de pares a fills i nets, en quan a les seves respectives dones es dèien Sabatés de cognom, i per aixó van sortir molta colla amb els mateixos cognoms.
Adeu

la caseta ha dit...

Hola,
Gràcies per posar-hi una part del poema.
Veig que entre tots i de cada granet de sorra, es va recollint història...
Salutacions.
Rosa