divendres, 26 de novembre del 2010

Rajols (Tavertet)

Al nord-est del terme de Tavertet sobre la fondalada on es troba Rupit hi ha la casa de Rajols, al costat del camí de Tavertet a Rupit passant per l’Avenc. Com es pot comprobar ha estat modificada en diferents ocasions i se l’hi ha afegit una part per llevant. En una pedra hi ha gravat 1787 que deuria ser l’any de la darrera reforma. L’entrada actualment es per llevant però es veu clarament que antigament era pel sector oest on hi havia una gran portalada a la que actualment se l’hi ha canviat la porta original per una de metàlica amb un gust mes que dubtos segurament per qüestions econòmiques. Els marcs de les finestres son de pedra el que indica que la casa es antiga hi ho podem comprobar amb una documentació del 1269 en que Arnau de Rajols hi figura com a testimoni. També en un altre document del segle XIV hi consta que tenia vinyes. Hi ha bastants més documents en que surt anomenada. Actualment està habitada i té unes granges al costat. Com a curiositat remarcar la bonica font de pedra que hi ha poc avans d’arrivar a la casa venint de Rupit







Aquesta seria la façana principal antigament.



divendres, 19 de novembre del 2010

Casota d'en Comes

Per sobre el Pla d’Arenes en una zona oberta i amb bones vistes es troba la Casota d'en Comes, una altre masia abandonada tot i no estar en una zona molt aillada i mal comunicada. Va tenir un intent de restauració que sembla ser que va quedar en això.
Es de planta rectangular amb la teulada a dos vessants amb una petita cabana al costat.
Els ampits de portes i finestres son de maons i per les parets es va emprar pedra del país.




Pou davant la casa.


Petita cabana.


Les Agudes al fons es veuen al sortir de la casa en un dia clar.

Es troba en una gran esplanada.






divendres, 12 de novembre del 2010

Panissers

A la riba dreta de la Riera de Castanyadell un bon tros aigües amunt de Sant Pere hi ha Panissers, una de les masies mes antigues del terme ja que hi ha noticies des de l’any 1436 i en els fogatges de 1553 hi vivia Gabriel Panissers. Es de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. Restaurada no fa massa presenta un bon aspecte. A destacar una bonica i romàntica escala que porta a la riera on hi ha plantats uns arbres monumentals i que dona un aire senyorial a la casa, així com també una llarga avinguda de xiprers que et donen la benvinguda al arribar-hi per llevant però que en els darrers temps s’ha espatllat bastant al no fer-hi cap manteniment. En una llinda hi ha gravat l’any 1828 segurament la darrera reforma que s’hi va fer descartant la mes actual.

Tot i ser molt antiga no presenta elements arquitectònics remarcables.

Detall de les rajoles sota la barbacana.

Aquestes escales no es corresponen amb la senzillesa de la casa. Potser va passar una desgracia i la casa originaria va desaparèixer?


Les escales porten a aquest salt d'aigua.

Un arbre monumental s'arrapa literalment al terra a tocar la riera.

L'avinguda de xiprers ja bastant malmesa.

dijous, 4 de novembre del 2010

Bojons de Dalt

Un dels masos més antics de Sant Sadurní es Bojons de Dalt situada prop del Molí de Bojons del que ja hem parlat, però el que parlem ara està uns metres més per sobre la Riera Major. Actualment es una segona residència i en el seu quintà fa anys s'hi va fer una urbanització. Te una bonica porta dovellada en la que s’endevina l’any 1779, una de les modificacions que s’hi varen fer. Apareix en els fogatges de 1497 però es anterior.
Vista baixant pels quatre camins.

Façana principal.

Detall de la porta.

Imatge de mitjan segle passat.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Paderneres (Sant Joan de Fàbregues)



Paderneres es una antiga casa documentada ja el 1379 que pertanyia a la parròquia de Sant Joan de Fàbregues. En aquest document del 1379 es documenten dues cases, Paderneres d’Amunt i Paderneres d’Avall. El seu nom podria venir de padern (paternal) o també com diu Joan Coromines en el seu llibre Onomasticon Cataloniae de paderna que significa religió antiga.
En avançat estat d’enrunament, s’aprecien clarament algunes ampliacions. La part més antiga presenta les finestres de pedra ben treballades mentre que la part més nova les te d’obra amb les llindes de fusta.
La teulada ja ha cedit en alguns llocs al igual que el terra d’alguna estança. Prop de la casa hi ha la cabana en la que també s’aprecia una ampliació i que també s’ensorra.

Façana amb els cingles de Casadevall i el Far al fons.

La humitat ha fet ensorrar-se el terra sobre les corts.


Detall d'una finestra que deixen veure que es una casa antiga i no massa miserable.





Part de darrera.

La cabana, on ha caigut la darrera ampliació.

Situació de la casa aigües avall del Salt de Sallent entrant a la Vall de Fornils.

dijous, 30 de setembre del 2010

La Grevolosa (Susqueda)

Al costat del camí que voreja el pantà de Susqueda per la seva riba esquerra provinent de Puig de Rajols es troba La Grevolosa. Una casa, probablement de finals del XVIII o principis del XIX i que amb el temps havia arribat a tenir unes dimensions considerables gracies a successives ampliacions tal i com es pot veure encara amb les considerables restes que encara queden tot i que ja molt malmeses. Segurament la casa va ser abandonada amb la tancada de comportes de Susqueda que va condemnar les masies de la zona inclús les que no quedaven cobertes per l’aigua.
Poso també unes fotografies antigues de l'any 1979 fetes per Joan Calatayud que trobareu al Facebook a l'apartat "SUSQUEDA".

Imatge de 1979.

La casa amb els espadats del Far al fons.

Dels porxos ja no en queda res.


Bonica imatge amb el Far i unes nuvolades sobre Sant Martí Sacalm.

Detall del rellotge de sol que hi havia a la façana.

La porta principal.

Edifici auxiliar a tocar la casa.

Tot i ser especies de ràpid creixement, les dimensions de la vegetació que ha crescut a l'interior fa pensar que la teulada fa molts anys que va caure.




Aquesta part ja quasi no es reconeix a la fotografia de sota.



Les fotografies de 1979 deixen veure que poca cosa queda de la casa relativament gran que havia sigut La Grevolosa.