Situada en un lloc precios amb la cinglera del Far al fons.
Amb el pantà ple l'aigua s'hi apropa molt.
Façana de la casa.
El forn es al sector de les corts.
divendres, 23 d’abril del 2010
El Llumà (Susqueda)
Salvada de ser negada pel pantà de Susqueda per uns pocs metres , al costat de la pista que ressegueix la seva riba esquerra i prop del trencant que s’enfila cap al coll de Malafaranda, hi ha El Llumà, ja molt enrunat, les restes del qual deixen veure que segurament va ser abandonat quan es va omplir el pantà. Actualment només hi ha aprofitable part de les antigues corts i circunstancialment donen aixopluc a algun ramat de xais.
Situada en un lloc precios amb la cinglera del Far al fons.
Amb el pantà ple l'aigua s'hi apropa molt.
Façana de la casa.
El forn es al sector de les corts.
Situada en un lloc precios amb la cinglera del Far al fons.Amb el pantà ple l'aigua s'hi apropa molt.Façana de la casa.El forn es al sector de les corts.
divendres, 16 d’abril del 2010
El Casal del Pi (Sau)
Sobre un turó per damunt on es trobava l'antic poble de Sant Romà de Sau queden encara les restes d'una antiga domus fortificada coneguda com El Casal del Pi.
Aspecte actual amb la cinglera al fons.
Imatge de fa tres anys on es pot veure que s'ha rebaixat la capa de terra que amagaba part de la porta i la paret.
Part del darrera que dona a la cinglera.
El Puig de la Força ajuda a situar el lloc.
El deteriorament es gran.
L'única estança de queda fa la impresió d'un edifici religios romànic.
Vista de l'altre cantó.
Part que ha aparescut en les excavacions.
Emplaçament en una fotografia desde el Puig de la Força.
Darrerament s'hi han fet unes prospeccions arqueológiques que han deixat veure parts que fins fa poc només es podien intuir, sense les quals, les restes que es podien veure feien pensar mes en un edifici religios d'estil romànic que no pas en una fortificació.
Invisible desde qualsevol lloc de la Vall de Sau degut a la vegetació, actualment es pot veure desde la cinglera del Castell de Tavertet gràcies a la neteja que s'ha fet dels voltants.
En el volum IV de "Els Castells Catalans" hi ha la referència a aquesta construcció amb diferents dades històriques. Les més antigues són del segle X, amb la presència d’Ermessenda de Carcassona. Al segle XI, era habitat pels Hereus de Sau. Al XII, fou residència de l’Ordre dels Hospitalaris. Mencionat també el 1334, quan s’indica que els parroquians de Sau es congregaren a l’indret, essent la seva propietària Elisenda Uxor Bernardí de Savo. Es tracta d’Elisenda de Vilanova, muller de Bernat Sau, cavaller.
El 1435, el donzell Bernat Guillem de Vilafreser era senyor de la Domus del Pinu, de la
parròquia de Sant Romà de Sau. Vuit anys mes tard, el senyor del casal del Pi era Marc de Vilanova.
La família Sau hi residí durant el segle XIII i bona part del segle XIV. Les darreres notícies d’aquesta mansió, se’ns documenten en el segle XVI.El 1435, el donzell Bernat Guillem de Vilafreser era senyor de la Domus del Pinu, de la
parròquia de Sant Romà de Sau. Vuit anys mes tard, el senyor del casal del Pi era Marc de Vilanova.
Aspecte actual amb la cinglera al fons.
Imatge de fa tres anys on es pot veure que s'ha rebaixat la capa de terra que amagaba part de la porta i la paret.
Part del darrera que dona a la cinglera.
El Puig de la Força ajuda a situar el lloc.
El deteriorament es gran.
L'única estança de queda fa la impresió d'un edifici religios romànic.
Vista de l'altre cantó.
Part que ha aparescut en les excavacions.
Emplaçament en una fotografia desde el Puig de la Força.
divendres, 2 d’abril del 2010
El Clos (Susqueda)
Seguint la carretera de Susqueda a Puig de Rajols i poc abans d’arribar-hi veiem a ma dreta les restes del Clos, ja molt malmès però encara molt evident. Queden tant sols algunes parets d’empeus i només s’identifiquen els fogons mig penjats al buit ja que el sostre s’ha enfonsat. Pel que es pot veure i per la situació, en un fort pendent, no era un gran edifici i no tenia res remarcable. No figura en els fogatges de 1553 i segurament es una de les tantes edificacions del segle XVIII.
Parets més visibles.
Entre la casa i la muntanya del fons hi ha el Pantà de Susqueda.
Penjat sobre un mur que no ha caigut hi ha els fogons.
Son de pedra massissa i no s'en troben gaires com aquests.
Parets més visibles.
Entre la casa i la muntanya del fons hi ha el Pantà de Susqueda.
Penjat sobre un mur que no ha caigut hi ha els fogons.
Son de pedra massissa i no s'en troben gaires com aquests.
dimecres, 31 de març del 2010
El Molí del Boscà (Sant Hilari)
A la Riera d’Osor i bastant avanç d’arrivar a aquest poble hi ha el molí del Boscà, pertanyent al municipi de Sant Hilari Sacalm.
D’aquesta construcció ja en trobem referències en un document del 1480 però podria ser anterior. El conjunt està dividit en dues parts, la industrial que era el molí propiament dit, a tocar la riera d’on treia l’aigua per funcionar i la part de la vivenda que està una mica mes enlairada i que va tenir modificacions en diferents èpoques una de les quals al 1826, data gravada en una llinda. Fa uns anys va servir de casa de colònies però avui sembla que ja no fa aquesta funció i segurament s’utilitza de segona residència.
Imatge de principis del segle XX.
La vivenda està pràcticament igual.
1826 a la llinda de la porta de la vivenda.
Edifici del molí.
La part de la riera amb la sortida d'aigua a sota.
L'interior del molí encara conserva una de les moles.
La casa des de la carretera a la Coma i Coll de Querós.
D’aquesta construcció ja en trobem referències en un document del 1480 però podria ser anterior. El conjunt està dividit en dues parts, la industrial que era el molí propiament dit, a tocar la riera d’on treia l’aigua per funcionar i la part de la vivenda que està una mica mes enlairada i que va tenir modificacions en diferents èpoques una de les quals al 1826, data gravada en una llinda. Fa uns anys va servir de casa de colònies però avui sembla que ja no fa aquesta funció i segurament s’utilitza de segona residència.
Imatge de principis del segle XX.
La vivenda està pràcticament igual.
1826 a la llinda de la porta de la vivenda.
Edifici del molí.
La part de la riera amb la sortida d'aigua a sota.
L'interior del molí encara conserva una de les moles.
La casa des de la carretera a la Coma i Coll de Querós.divendres, 26 de març del 2010
La Costa de Dalt (Vallors)
Sobre Santa Margarida de Vallors hi havien la Costa de Dalt i la de Baix. La de Baix es prou evident i en queda la major part encara dreta i mostrada al blog a l’entrada anterior. En canvi de la de Dalt no hi ha massa evidències a no ser unes restes una mica per sobre la de Baix que be podrien correspondre-hi, tot i que son unes restes reconstruïdes que segurament en els darrers anys formaven part de la de Baix com a corts del bestiar.
Per la situació , l’existència de restes de paret prou antigues i estar prou distancia de l’altre casa, suposaré que son les restes de la Costa de Dalt.
Camuflades en un turó hi ha aquestes restes.
Aprofitant restes de paret antigues es varen fer el que semblen estances pel bestiar suposadament de la Costa de Baix. Aquestes corts estan un xic lluny de la Costa de Baix com per tenir-hi bestiar(ja que solen estar més a prop de la casa), però s'haurien aprofitat les restes d'una edificació anterior que també es podien haver malmès en construir el camí que passa per sota fent desaparèixer part de les restes del que hauria sigut La Costa de Dalt.
Per la situació , l’existència de restes de paret prou antigues i estar prou distancia de l’altre casa, suposaré que son les restes de la Costa de Dalt.
Camuflades en un turó hi ha aquestes restes.
Aprofitant restes de paret antigues es varen fer el que semblen estances pel bestiar suposadament de la Costa de Baix. Aquestes corts estan un xic lluny de la Costa de Baix com per tenir-hi bestiar(ja que solen estar més a prop de la casa), però s'haurien aprofitat les restes d'una edificació anterior que també es podien haver malmès en construir el camí que passa per sota fent desaparèixer part de les restes del que hauria sigut La Costa de Dalt.divendres, 19 de març del 2010
La Costa de Baix
Sobre Santa Margarita de Vallors trobem la Costa de Baix que amb el nom ja indica que n’hi havia una a Dalt. La de Baix es la mes gran i millor conservada ja que deuria ser la darrera a abandonar-se. De totes maneres ja s’ha ensorrat en part i la vegetació l’envolcalla quasi del tot. El seu interior, al menys la part de baix on hi ha la cuina i alguna cort estan relativament be i deixa veure que era una casa de subsistència com tantes altres, sense cap comoditat i convisquent al costat del bestiar.
La casa per fora coberta de vegetació.
La cuina amb la llar de foc al fons.
Sota la llar de foc el forn de pa.
Els fogons, destrossats com a tot arreu.
La part de l'aigüera
Detall de l'escorreplats.
L'única finestra a la cuina. Petita per no deixar entrar el fred però tampoc la claror.
Al costat de la cuina hi havien cots del bestiar.
Finestra del pis superior que està en mal estat.
La casa per fora coberta de vegetació.
La cuina amb la llar de foc al fons.
Sota la llar de foc el forn de pa.
Els fogons, destrossats com a tot arreu.
La part de l'aigüera
Detall de l'escorreplats.
L'única finestra a la cuina. Petita per no deixar entrar el fred però tampoc la claror.
Al costat de la cuina hi havien cots del bestiar.
Finestra del pis superior que està en mal estat.
divendres, 12 de març del 2010
Castell de Meda.
El Castell de Meda estava construït sobre un punxegut i estret turó al costat del coll de Meda, dominant una de les entrades entre la Plana de Vic i les Guilleries ja que hi passava el camí que portava a Planeses i a Sau. El trobem documentat des de l’any 992 i va substituir el de Sant Llorenç a l’inici del segle XI.
Sobre aquest turó s'alçava el Castell de Meda. Actualment els seus guardians haurien fugit espaordits per l'immens monstre metal·lic que ha crescut a la seva base i que se'ls miraria un bon troç per sobre els murs suposadament protectors.
Les restes son just al vèrtex de la piràmide.
El que queda de la construcció. Restes de murs al cantó de ponent que mira a la Plana.
Des de dalt es quasi impossible distingir les restes a no ser que no tinguis vertigen i siguis un xic imprudent.
Sobre aquest turó s'alçava el Castell de Meda. Actualment els seus guardians haurien fugit espaordits per l'immens monstre metal·lic que ha crescut a la seva base i que se'ls miraria un bon troç per sobre els murs suposadament protectors.
Les restes son just al vèrtex de la piràmide.
El que queda de la construcció. Restes de murs al cantó de ponent que mira a la Plana.
Des de dalt es quasi impossible distingir les restes a no ser que no tinguis vertigen i siguis un xic imprudent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
