Plansalou (Vallors)

Plansalou, del terme de Sant Hilari Sacalm forma part de les masies de l’antiga parròquia de Vallors. Es una casa encara en bon estat. Les parets estan arrebossades amb el que es diferencia de la majoria de cases de l’entorn que son de pedra vista. Es una construcció amb teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana de planta i un pis, tot de considerables dimensions. Al costat hi un edifici auxiliar o cabana i un altre de mes petit que deixa veure que havia servit per encabir-hi un motor per fer-se el corrent elèctric. En un costat sobresurt l’estructura del forn. La casa no consta en els fogatges de 1553.

La cabana.



L'entrada no es massa ostentosa.

Rellotge de sol a la façana.

Les Valls (Sant Andreu de Bancells)

Si volem veure Les Valls em d’anar on comença la Riera de Castanyadell sota el Puig d’Ases. Es una casa de la que hi ha referencies al segle XVII, que presenta un bon estat però a la que les reformes, sobretot l’arrebossat, han fet perdre l’aspecte de casa antiga i rustega típica d’aquells paratges. S’utilitza de segona residència i segurament gracies a això s’ha salvat de la fi que han tingut altres cases dels voltants tot i que la Vall de Castanyadell es una de les que conserven millor el patrimoni encara que alguna de les cases son reconstruccions totals de les existents antigament.

L'entrada no recorda pas massa una antiga masia.

Molí de Dalt (Malafogassa)

El Molí de Dalt o del Ribé el trobem a la riera de Castanyadell poc avans d’ajuntar-se amb la Riera Major i a prop del Molí de Malafogassa. Al igual que del Molí de Baix ja hi ha referències des del segle XVI.

Com comentem també en referència al molí de Baix, segons el mapa del 1890 de Juli Serra, aquest molí seria realment el de Malafogassa. De totes maneres he trobat diversos errors en el nom de cases en aquest mapa en els que no hi ha dubte i poso en quarentena el veritable nom fins que ho pugui verificar.
Un pagés de Vilanova que els va coneixer em va explicar que el molí es va abandonar a principis dels anys seixanta. Els estadants aleshores ja no feien de moliners, ocupaven només l’habitatge i treballaven a bosc o fent feines de pagés per a altre gent quan era l’època. També tenien algun animal per a consum propi i algunes feixes per sobre el molí, com es pot comprobar si ens hi fixem be, encara que el bosc ja ho envaeix tot.

Entrada mig tapada per la vegetació.

Amb la Riera de Castanyadell que li donava la força.

A sota veiem el túnel de desguas on hi havia les pales.

Baixant per la riera.
Poca cosa queda a l'interior.


Les restes del forn mig amagades.

La Casica (Querós)

Per la situació aquestes parets podrien ser les de la Casica, aigües amunt de la Riera de Querós. Queden poques restes i mol tapades per la vegetació, sobretot a l’estiu, temps en que vaig fer les fotografies. En el mapa de Juli Serra del 1897 aquesta es l’única casa que hi ha en aquest lloc, tot i que als voltants però més lluny de la riera n’hi hauria d’haver d’altres que no he aconseguit trobar, només alguna teula escampada per la muntanya en el lloc on suposadament haurien d'estar.
Per l'estat en que es troba semblaria que va ser abandonada bastants anys abans de fer-se la presa de Susqueda.

Entre la vegetació es poden diferenciar les restes de dues edificacions.

A l'estiu amb prou feines es veuen.

Paret amb una porta i restes de finestra.


No es pot endevinar res al seu interior.

L'Estrany (Viladrau)

Al nord del terme de Viladrau a tocar el de Sant Sadurní i passades les Quebrades trobem entre la vegetació la casa anomenada l’Estrany. He preguntat però ningú m’ha sabut dir d’on ve el nom, segurament deuria ser un malnom relacionat amb el caràcter d’un dels estadants de la casa. Comença a estar tapada per les verdisses tant la casa com la cabana situada a poques passes i la teulada ja falla en algun punt. Segurament es va construir a finals del XVIII o principis del XIX i per elements d’obra deixalles a l’interior sembla ser que deuria ser de les darreres a abandonar-se. No te res destacable del que es pot veure encara que te una porta dovellada a l’interior que amb no massa bon gust va ser pintada de blanc al igual que les parets.

Porta principal.



La teulada ha caigut sobre la cuina.

La llar de foc apuntalada amb troncs de pi fa pensar en una ocupació no massa llunyana de la casa.

Encara es pot accedir a alguna estança al primer pis.

Porta dovellada en una sala superior.

El forn de pa està a l'estable.

La comuna que dona al femer encara amb la tapadora.


La cabana colonitzada per la vegetació.

Can Manel Mort (Sant Hilari)

Aquesta es una construcció no massa antiga, segurament de principi de segle, al costat de la carretera de Sant Hilari a Osor coneguda per Can Manel Mort , formada per dos habitatges independents a l’estil de les tan actuals cases aparellades. A la part del darrera hi ha un gran safareig que segurament tenia alguna cosa a veure amb la feina dels seus habitants ja que les dimensions no corresponen a un habitatge particular.

A tocar la carretera.


La llar de foc, idèntica per a les dues vivendes.

Els fogons de l'habitatge contigu.

Pis superior.


La comuna tenia un apartat per que els mes petits no s'hi empassessin.

El gran safareig de la part del darrera.

El Puig (Sant Joan de Fàbreges)

El Puig, de l’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues es un dels pocs masos documentats ja al segle X amb el nom de Podio, exactament l’any 968, en un document en que els esposos Joan i Quimberga fan donació al monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer d’un alou que tenen en el terme del castell de Fàbregues. De l’antiquíssim edifici ja queden tan sols unes poques restes de parets cobertes en part per la brossa. En canvi resta d’empeus una cabana que restaurada serveix per el bestiar però que fa pensar que en temps pretèrits va servir també d’habitatge.

Restes de la casa amb el Far al fons.


Entre romegueres s'endevina encara alguna antiga porta.

Darrera les restes s'aixeca la cabana.

El seu estat encara es acceptable.