Puig de Rajols (Susqueda)

Tot i que l’origen del mas Puig de Rajols és sens dubte anterior, la darrera modificació i reformes daten del 1770. Mirant però les parets i els afegits sembla que ha preservat del tot la seva fesomia originària de dues plantes i golfes i estructura basilical. Les obertures són totes quadrangulars amb llinda monolítica i, en un lateral, les golfes s’obren a una galeria amb baranes de fusta. A la part posterior hi ha, adossades, diverses dependències de serveis.
La casa actualment està llogada com a segona residència encara que no sembla pas massa utilitzada, segurament degut als mals accessos que te. De totes maneres el seu estat de conservació es bo.11/05/2007
Com a curiositat podem dir que l’any 1619, la vídua relicta de Gabriel Puig de Rajols, Eufània Puig de Rajols, fou acusada de bruixeria per Pere Torrents de Sant Feliu de Pallerols, en ser torturat i igualment la torturaren i penjaren a la forca.

Mas Novell (Vilanova de Sau)

La casa de Mas Novell la trobem en un ampli pla de camps de conreu, al costat del camí que de La Riba de Sau va fins a Rupit,.

Sembla ser que es va construir al segle XVIII com a conseqüència del increment demogràfic de l’època. Com a única referència constructiva es te l’any 1779 gravat a la llar de foc.

Al llarg del temps a sofert diferents ampliacions i reformes que han canviat molt la seva forma primigènia, tant que la porta de accés no es de quan es va construir com ho demostren els materials emprats, que son més moderns, i observant la casa s'aprecien els diferents afegits que ha tingut.

Els masovers la varen deixar als anys 70 i actualment es segona residència i ha estat sotmesa a una profunda restauració , com podem veure comparant la fotografia antiga del catàleg de l’Ajuntament de Vilanova i una d’actual.


Fotografia antiga (anys 90)

Fotografia actual on s'aprecien noves obertures i una altre xemeneia.



Pallissa al costat restaurada totalment.

Vista panoràmica de la casa des del camí del Pantà de Sau.

Les Serres de Sant Andreu (Vilanova de Sau)

De la Parròquia de Sant Andreu de Bancells (ara Vilanova de Sau) visitem avui la casa Les Serres de Sant Andreu. Situada al final de la carena de nom homònim, les Serres, sobre la desembocadura de la Riera Major a la vessant de Susqueda. El mes remarcable de la casa es la vista, ja que es troba molt enlairada, perquè quant a arquitectura no te res d’interessant i mes aviat a cada ampliació que s’hi ha fet ha anat empitjorant; només cal mirar la galeria que s’hi va fer darrerament ( ja fa uns anys). Al costat de la casa també s’hi poden veure les restes de les quadres.

Es una casa amb els murs sense arrebossar que permeten veure els diferents períodes

de construcció i els canvis que ha sofert.

Pel que sembla, ja fa temps que no hi habita ningú. Fa uns anys (30) encara vaig parlar amb gent que hi estava, encara que no permanentment. Eren gent gran que deurien ser els darrers estadants de la casa que hi anaven a passar dies.

A prop i per tota la muntanya s’hi troben varies mines de barita que varen estar actives fins el 1995 segons mostre un calendari encara penjat en els barracons dels treballadors que hi ha a la que sembla que era mina principal, ja que tenia inclús una via per a vagonetes i un carregador molt gran en comparació al de les moltes extraccions mes modestes que hi havia al llarg de la carretera i que consistien en uns simples tronc amb una rudimentària comporta.


Aspecte de la casa amb la desafortunada galeria afegida.

Vista al Montseny des de l'era de la casa.

Mina principal amb l'armari per guardar els explosius al costat de l'entrada.

Interior de la mina principal.

Vies de les vagonetes amb el carregador a sota.

Carregador d'una mina secundària.

Molí de la Verneda

Riu avall després del Molí del Soler trobem el de la Verneda. Era un molí important amb més d’una mola, ja que el cabal de la Riera Major i la gran bassa que tenia li ho permetien. Els masovers de la casa, fins que la varen deixar als anys setanta feien de pagesos ja que el molí com es de suposar no funcionava. Mentre hi va haver masovers la maquinaria del molí es va conservar completament i en bones condicions, però amb l’abandonament algú va aprofitar per endur-se el que hi havia i a mes s’hi va provocar un incendi que ho va destruir tot. Ara, de l’antic molí només queda la bassa i les quatre parets de l’edifici, ja que amb l’incendi va caure la teulada. La masoveria que hi te adossada comença a accelerar el seu enrunament per que no es fa res per aturar-lo, encara que la veritat sigui dita la construcció no presenta cap element destacable un cop desaparegut el molí, a no ser l'antiguitat que pugui tenir.

La masoveria enganxada al molí.


Vistes de l'interior a on s'han sostret diferents elements.



Les portes i finestres de la casa tenen les llindes de fusta.

Edifici on hi havia la maquinaria del molí.

Dues sortides d'aigua de la bassa cap a la maquinaria.

La gran bassa del molí.

Molí del Soler (La Fàbrega)(Sant Sadurní)

A tot el recorregut de la Riera Major hi havia molts molins fariners. Un d'ells era el del Soler, el qual te la particularitat que a partir de 1805 es va reconvertir i es transformà a més en una fabrica de paper, que igualment tingué diferents etapes. El 1865 s'hi feia paper d'estrassa. Una altra de les coses que va fabricar va ser una mena de teixit gruixut que servia per fer abrics i el darrer que va fer va ser paper a partir de borra de draps vells que allà mateix es triturava. A principis del seixanta es va abandonar i a anat decaient lentament fins arribar a l’estat lamentable que te actualment.


Imatge de l'any 2002.

Aspecte que presenta ara des del mateix lloc.



El que es veu des de la finestra anterior.

Porta d'entrada al que era la fàbrica.

Una de les dependències dels tallers.

Porta que tancava tot el recinte. Ara te aspecte de pel·lícula de terror.

Fins quan aguantarà la xemeneia?

Lloc on hi havia la bassa i l'entrada d'aigua al molí.

Casa Nova de la Pessa (Castanyadell)

La Casa Nova de la Pessa pertany al municipi de Vilanova de Sau. Es ja una ruïna important i difícil de localitzar ja que es troba dalt de la muntanya i la vegetació la cobreix . Sembla que va ser abandonada als anys seixanta. Les llindes de portes i finestres son de fusta, no era massa gran i tenia planta baixa, pis i unes golfes. Els materials de construcció fan pensar que data del segle XVIII , encara que no se’n te coneixement en documents massa antics.


Vista mes sencera de la casa.


El que es veu des de la porta anterior.

Vista de la casa amb els turons de Romagats al fons.

El Jover (Castanyadell)

Per les restes que en queden, El Jover deuria ser una masia important. Tot i que està molt brut de vegetació, s’aprecien dues etapes constructives ben diferenciades. A la part que està tocant al camí hi ha unes edificacions que clarament son posteriors a la masia pròpiament dita, que la trobem al darrera. Tant una com l’altra estan ensorrades. La masia encara permet apreciar diferents estances al seu interior ja que no ha caigut del tot encara. Per el que queda i l’espessa vegetació que l’envaeix no es pot endevinar cap element arquitectònic destacable.

Situada al costat de la Riere de Can Faire, de la casa se’n tenen referències des de l’any 1434 en que Francesc Jover de Castanyadell va ser padrí d’una nena de l’Arbós

Exterior de la casa en que es veuen les edificacions mes noves

Detall d'una finestra.

La masia antiga que està sobre les anteriors edificacions.

Forn de pa.

Interior del forn amb rat penat al sostre.

Finestra de la masia.