Pibernat (Falgars)

Pibernat es un gran casal amb un seguit d’anexes que configuren entre tots un veritable carrer. Tot i aquesta singularitat el conjunt no te res interessant quant a elements arquitectònics ,doncs per no tenir no te ni una entrada remarcable si tenim en compte la grandiositat del conjunt. El que si destaca es la gran pallissa que a hores d’ara ja comença el seu enrunament, doncs la teulada ja ha caigut per diferents llocs. L’emplaçament on es troba i una visió llunyana de la casa, en donen una perspectiva diferent de quan la tens al davant, doncs llavors te un encant especial.

Com tantes altres la casa es va abandonar entre el 1964-1966 i sembla que tindrà un mal final, doncs a cada visita que hi faig empitjora el seu estat, i més si tenim en compte la dificultat de mantenir un conjunt d’aquestes dimensions.
!!La darrera vegada que hi vaig passar l'any 2011 l'estaven restaurant i sembla que es salvarà finalment de la ruïna.¡¡

Vista venint de Falgars.




Carrer que forma la casa amb la pallissa i corts.

Molí de la Faja (Cabrerés)

El Molí de la Faja, entre Cabrera i Falgars, te la particularitat de que era l’habitacle a més alçària del Collsacabra (1115m), si descartem el Santuari de Cabrera ( segons Quirze Parés).

Abandonat a mitjans anys seixanta ja seria una ruïna a no ser per un sistema de bigues i tensors que han impedit de moment que les parets s’ensorrin.

Arquitectònicament no te res remarcable, amb la llinda de fusta tan a portes com a finestres. El lloc on emmagatzemava l'aigua encara es pot veure clarament a la part de dalt però després de servir com a molí es va transformar en un corral i es va cobrir tot i que ara la teulada ja no hi es.

L’aigua per fer funcionar la maquinària l’aconseguia tota de les fonts de la Faja, que es troben a uns tres-cents metres de la casa però que actualment estan afectades per un pou que hi han fet. Aquestes fonts son considerades el naixement del Fluvià, encara que hi ha gent que considera que neix sota el coll d’Uria.

Al estar la casa tancada, no sabem si encara conserva part de la maquinària però al lloc on hi havia la sortida d’aigua encara hi queden restes.

Al costat de l’edifici principal n’hi ha un altre en ruïnes.

Crivillers (Sant Sadurní)

Crivillers, de Sant Sadurní d’Osormort, es troba en el camí de Bojons al pont de Malafogassa. Era una pagesia de mida mitjana i encara avui està habitada per els seus propietaris, tot i que ja no es dediquen a les feines de pagès.

Segons Antoni Pladevall aquesta casa ja es esmentada diverses vegades a partir de l’any 937 en la documentació del Castrum Sti Laurentii, encara que els seu propietaris no en tenen constància. El que si es segur es que s’hi han fet diverses ampliacions i reformes, de tal manera que a l’interior de la casa se'n pot apreciar una ( de casa), més petita. L’any indicat sobre la porta d’entrada i corresponent a la darrera reforma ha quedat esborrat, segons m’han explicat els amos, pel costum que hi havia de ruixar amb aigua i sal les cases cada any per Pasqua (salpàs) per preservar-les de malvestats, el que hauria desfet la pedra en el lloc on l' esquitxaven. En els fogatges de 1553 hi figura com a cap de família en Salvi Crivallés.

Com a casa habitada no cal dir que el seu estat de conservació es bo

Detall de la porta on es poden veure els efectes de la sal a la pedra. Només es veu el número 1.

Rifà (Sant Sadurní)

A part de les que hi ha encara ara, Rifà va ser de les darreres cases que varen quedar buides del municipi Sant Sadurní i que encara era una pagesia. Els antics masovers hi varen estar fins els seus darrers dies, quan els fills ja feia anys que havien marxat.

La casa no te cap part destacable. Només la llinda que mostre la darrera reforma que s’hi va fer. Va ser l’any 1802 per un tal Francisco Buixeda, nom d’una casa que hi ha a prop. En els fogatges de 1553 hi consta com a cap de família en Sagimón Rifà. De tota manera el que es molt conegut de la casa es la seva font, que encara que queda una mica lluny es molt freqüentada per la gent, ja que es de les úniques cinc, lliures de nitrats de tota la comarca. El desdoblament de l’Eix Transversal però, podria posar en perill el seu futur.

Una altra particularitat de la casa es que te adossada una construcció més moderna que no guarda cap semblança amb l’estil rústec del primer edifici.

L’estat de conservació es bastant bo, tot i que l’interior es tal com era fa cent anys.

Imatge hivernal des de la carretera d'Espinelves.

Montornés (Sant Sadurní)

La casa de Montornés, del terme de Sant Sadurní, la trobem a mitja pujada de Collsaplana per un camí que surt a l’esquerra poc després de passar la caseta dels peons caminers.

La casa no era massa gran al igual que la Casa Nova de Masferrer que es pot veure ben enclotada des de aquí. No te cap element arquitectònic remarcable però el que te de bo es la situació, ja que disposa de una bona panoràmica i un isolament total, encara que sense estar lluny de una carretera en bon estat tot i els revolts, segurament la raó que l'ha permès perdurar.

No va arribar a estar mai en males condicions però tot i així ha estat arranjada, encara que sense perdre l’encant d’una pagesia antiga. Al costat s’hi ha fet un mirador que potser desentona una mica però que permet superar els arbres i millorar molt la panoràmica.

El Mas (Sant Sadurní)

La casa El Mas es de les que encara en dediquen a la pagesia del terme de Sant Sadurní d’Osormort. El camí per anar-hi cal prendrel un cop començada la pujada a Collsaplana a la dreta venint de Bujons. A la casa es pot veure pasturar-hi un ramat de xais i disposa també d’una granja dedicada a la inseminació artificial de porcs. També hi ha tota mena d’aviram com era habitual a les masies.

Al ser una casa habitada només us puc mostrar imatges de l’exterior.

Casa Nova de Masferrer (Sant Sadurní)

La Casa Nova de Masferrer que avui us mostro es potser la més complicada de trobar de les del terme de Sant Sadurní d’Osormort i que encara conserva l’estructura en relatiu bon estat , ja que n’hi havia moltes altres de les que només en queda el record.
La casa es pot veure des de Montornés, que està pujant la carretera de Collsaplana. Des d’allà es veu perfectament la teulada però no hi ha un camí que hi porti a no ser que coneguis mol be el terreny. La millor manera de arribar-hi es per la casa del Mas i seguir la riera que baixa de la casa.
Era una casa de petites dimensions amb la cuina i les corts del bestiar a planta baixa amb les habitacions a dalt. Amb la fotografia de la teulada sense empostissar, deixant veure perfectament la llum, podem fer-nos una idea de com ho havien de passar aquella gent els dies més rigorosos de l’hivern. Segons m'han explicat l'ocupació dels darrers estadants de la casa era la de fer carbó i ajudar en altres masoveries més grans com ara Bojons. Amb l'aparició del gas butà i la possibilitat de tenir gas a qualsevol lloc el carbonet per cuinar va quedar obsolet i el carboneig desaparegué ràpidament. Al mateix temps també començà la industrialització i la casa va quedar buida als anys seixanta.


Detall del fogons.

Llar de foc amb el forn de pa que semble una finestra per què s'ha ensorrat per fora.

Escales que porten al pis de dalt.

Cort per al bestiar que estan a nivell de la cuina.

Teulada sense empostissar que deixava passar el vent i el fred.

L'única i petita finestra que hi ha a la cuina menjador.