Masies de les Guilleries i Collsacabra

El Saliberc (Querós)

2012-01-27T18:01:00.000+01:00

Just davant d’on desemboca el túnel de desguas del pantà de Sau, en una península allargassada que es forma quan el Pantà de Susqueda està ben ple hi ha les restes del Saliberc que es varen salvar per poc de ser engolides per les aigües però que no han pogut resistir a l’abandó i aïllament total en que va quedar. Pocs metres riu avall coberta per l’aigua en aquests moments en que faig les fotografies hi ha les restes de la Caseta de Querós i a l’altre cantó del riu les de La Fàbrega.

La fletxa assenyala el lloc exacte de les restes.

El Primer que es veu quan hi arribes.

Parets d'un edifici annexe.

Estructura exterior del forn que per l'altre costat s'ha ensorrat.

Boca del forn tapada per la runa.

L'aigüera.

Encara que aquest antic mapa de l'Alpina el marqui sota l'aigua evidentment no ho està.

Casa Nova del Racò (Susqueda)

2012-01-20T18:13:00.000+01:00

A Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far, al costat de l’antic camí que anava de Can Sant Pau a La Triola trobem les restes de La Casa Nova del Racó.
De la casa en queden unes poques parets ja mig cobertes per la vegetació que deixen veure una porta a la paret més gran que queda. La cabana es la peça que està una mica millor ja que va servir d’habitatge quan la casa ja havia iniciat la seva degradació, i va ser habilitada amb els mínims serveis per habitar-la, segurament per una persona sola si considerem les reduïdes dimensions.
Era una construcció mol senzilla i petita pel que es pot observar a les restes, segurament de principis del XIX .

Al mig del arbres de primer terme es poden veure les restes d'un color més clar.

Aquí amb més detall.

Passen desapercebudes si no coneixes la seva existència.

Tot el que queda.

La porta en el pany de paret.

Interior de la cabana del davant.

Els fogons i l'aigüera.

L'única i petita habitació.

Can Regadiu (Susqueda)

2012-01-14T16:44:00.000+01:00

Aquestes serien les restes de Can Regadiu, casa situada al terme de Susqueda després de Puig de Rajols anant cap a Susqueda i prop d’on hi ha el trencant de pujar a La Muntada.
Per error havia publicat fa un temps l’entrada d’aquesta casa amb unes restes de parets properes que em varen fer suposar que ja no quedava res més de la casa però gracies a la informació d’una persona que segueix el blog que em va fer saber de l’existència de la casa, he pogut rectificar i posar les fotografies de les evidents restes que en queden, les quals permeten observar que la cabana va ser habilitada i utilitzada com a vivenda fins a l’any 2003, no se per a quins menesters, tal com mostra la data d’un periòdic que hi ha al seu interior. La casa, com es pot veure a les fotografies, està pràcticament en runes i sense teulada no li queda massa temps d’estar dreta.

Aquesta porta al pis de dalt donava accés a una galeria.

Aquesta era la galeria

La porta de l'esquerra donava a la cuina i l'altre a les corts.

El forn quedava dintre la llar de foc ara sense la campana.

L'aigüera.

Quan entraves els fogons et quedaven de cara.

Ela esvorancs al sostre permeten veure el que queda del pis superior.

Al cantó de ponent el pis superior era a nivell del terra.

La cabana .

D'aquestes ja no se'n troben.

El Montalt (Vallors)

2012-01-07T18:01:00.001+01:00

Una de les masies emblemàtiques del terme de Sant Hilari es El Montalt, del que ja es tenen notícies l’any 1183 encara que en aquell temps estava format per dos masos, el Muntalt Jussà i el mas superior del Muntalt. El 1368 ja formen un sol mas. L’actual Montalt be d’unes grans remodelacions que es varen fer al segle XVII i d’altres posteriors, fins la darrera que ha estat feta recentment i que en arrebossar totes les parets l’hi ha fet perdre personalitat. A part de l’edifici principal n’hi ha d’altres d’us agrícola i una petita masoveria al costat, segurament del segle XIX. Cal destacar també la bassa que hi ha sobre la casa, que disposa d’un abundant raig d’aigua. Havia tingut una capella dedicada a la Mare de Deu del Carme.

Façana principal al camí de Vallors.

La masoveria al costat.

El Bosc (Collsacabra)

2012-01-01T18:38:00.004+01:00

Sota La cinglera d’Aiats en terme de Pruit i prop del camí ral de Vic a Olot trobem la casa El Bosc, documentada ja al segle XII . Darrerament a tingut algunes reformes per consolidar la teulada i conserva una magnífica porta dovellada.

El Pla d'Aiats fa de teló de fons.

Vista de la façana on es pot apreciar la porta.

L'annexe s'ha ensorrat.

Can Bosc (Osor)

2011-11-26T18:47:00.000+01:00

Al costat de la carretera de Sant Hilari a Osor i poc abans d’arribar a aquest poble trobem Can Bosc. Com en d’altres cases de la contrada, pocs anys abans de l’abandonament es va edificar una nova vivenda que tot i tenir més comoditats també es va abandonar i que amaga la important pagesia que hi ha al darrera que tot i estar molt enrunada deixa imaginar un passat prou remarcable.

L'espessa vegetació no permet fer una imatge general de la casa.

El forn es de les darreres coses que desapareix degut a la seva solidesa.

Aquí hi havia els fogons.

La nova construcció a tocar la carretera.

Aquí el fogons han fet la mateixa fi. No trobo explicació a la dèria de la gent a fer malbé els fogons.

La comuna es manté en part.

El Sui (Susqueda)

2011-11-22T20:06:00.003+01:00

Ja en els fogatges de 1553 apareix Jaume Sui a Susqueda.La Casa doncs es més antiga. De fet però ja no queda res més que la cabana per donar testimoni de que allí hi havia una casa desde fa tants anys. Segurament els propietaris la varen enderrocar per aprofitar el terreny o els materials d’enderroc que en una construcció tan antiga solen tenir peces remarcables.

Només resta la cabana menjada ja per les heures i romegueres.

Can Sant Pau (Fornils)

2011-11-02T18:00:00.003+01:00

Can Sant Pau de Fornils deu el seu nom a la capella que te adossada i dedicada a Sant Pau. De la capella se'n te coneixement des del 1269 tot i que el que hi ha actualment es un reconstrucció feta al segle XIX. La casa es de la mateixa època.

Està en un lloc privilegiat.

L'estat de la capella es molt precari i faria falta una actuació urgent sobretot a la teulada.

Afegeixo una puntualització sobre la casa per dir que en una ulterior visita al gener del 2012 he pogut comprovar que estava restaurant-se. Ja s'havia fet nova la teulada de la rectoria i s'estava restaurant el campanar i la teulada de l'església.

La Codina(Susqueda)

2011-10-25T16:52:00.002+02:00

Prop del pantà de Susqueda, uns metres per sobre l’ermita de Sant Miquel de Maifré hi ha La Codina. Situada al costat d’un camí carreter que s’enfila cap a Sant Martí Sacalm, no presenta massa bon estat de conservació, de tal manera que inclús s’ha enderrocat la part de ponent. Val a dir que l’entorn que l’envolta no es massa cuidat i segurament la persona o persones que hi viuen ja seran els darrers habitants de la casa

Camí venint de Sant Miquel de Maifré.

La part de ponent s'ha aterrat en part.

Masaletes (Sant Joan de Fàbregues)

2011-10-19T20:00:00.007+02:00

Just sota Sant Joan de Fàbregues al costat del camí que porta al Coll de Malafranda passant per La Fàbrega hi ha les ruïnes de Massaleta o Mas Saleta o Masaletes(segons diferents fonts). Abandonada a principis del cinquanta citant dades del llibre de Quirze Parés, en que també es comenta que consta el 1799 com a derruït, la qual cosa indicaria que es va tornar a edificar de nou uns anys mes tard. No queda rastre de la coberta però es veu encara bona part de l’estructura
Façana a llevant.

Vista mirant a Sant Joan.

Part del darrera.

La Masó

2011-09-23T16:23:00.002+02:00

Sota els cingles del Far, a prop de Can Sant Pau als límits de la Vall de Fornils hi ha La Masó. Una petita casa de la que s'en te noticies ja el 1197 i a la que se li ha refet la teulada de manera no massa estètica per el tipus de construcció i el lloc on es troba, però segurament més econòmica i pràctica, per el que de moment no te perill d’enrunar-se. Actualment la part baixa serveix d’aixopluc per al bestiar.

Al fons es veu l'Agullola.

El forn per la part exterior.

Can Bosc Ses Vinyes(Sant Martí Sacalm)

2011-09-16T22:10:00.006+02:00

Al costat de la carretera que va de Sant Martí Sacalm a Susqueda, just quan comença a baixar de manera més pronunciada, veiem la masia Can Bosc ses Vinyes. Una masia que va tenir un intent de reforma en que se li va refer la teulada i canviat les bigues. La reforma es devia fer poc avanç d’abandonar-la ja que sembla a mig fer. No presenta res remarcable i al contrari del que passa a moltes cases, la cabana es el que està en pitjors condicions.

La Cabana al final del camí que porta a la casa.

Diferents espais deixen veure les ampliacions que ha sofert.

Una considerable inclinació va fer imprescindible aquest contrafort.

Vista de migdia.

La cabana com la resta de la casa es va reconstruir amb materials moderns.

Can Regater (Castanyadell)

2011-08-26T18:37:00.000+02:00

A l’antic terme de Sant Pere de Castanyadell i molt a prop de l’eslesia es troba la casa Can Regater. El nom no apareix en els fogatges de 1553 i fa suposar que deu ser del segle XVIII. La casa per la part del darrera està tocant a la muntanya per la qual cosa no hi te finestres. Es de planta baixa amb un pis i unes golfes sota teulada. A principis dels setanta de l’antiga masía nomes en quedaven restes de parets i era una ruina molt avançada però va canviar de propietari i es va procedir a una reconstrució total reutilitzant al màxim els materials antics

Can Cardona (Sant Andreu)

2011-08-20T20:24:00.003+02:00

Prop de Sant Andreu de Bancells, al començament del camí que davalla cap a Querós passant per l’Abadia i la Querosa hi ha Can Cardona, una petita masia ara totalment reformada però que guarda una bona semblança amb l’antiga edificació com es pot veure en la imatge no massa bona extreta d’una pel·lícula dels anys setanta. No era pas massa antiga, potser de finals del XVIII o principis del XIX que es quan se’n tenen les primeres notícies. Va ser abandonada als anys setanta per la família pagesa que hi vivia.

La casa actualment, on es pot veure que la restauració no va variar l'estructura que tenia els darrers temps tal i com es pot observar en el fotograma d'una pel·lícula de super vuit de principis dels setanta. L'única variació s'observa en la inexistència del porxo al fotograma antic.

Can Guilla (Fornils)

2011-08-11T20:56:00.006+02:00

Ja només unes minses restes de parets i quasi ni el record, resten de Can Guilla. Masia de la Vall de Fornils i des de la qual es veu el Castell alineat amb La Triola i els cingles del Far com a decorat.
Una referència a la casa la trobareu al exaustiu article sobre La Donada que va publicar a la Revista Ausa, Toni Donada i que us transcric tot seguit perqué us feu una petita idea de la vida en aquesta casa i tantes altres en el seu temps.

Can Guilla (1890): Aquesta casa tampoc no la documentem fins molt tardanament, concretament en el mapa de les Guilleries de Juli Serra (1890). El mas es troba prop de la riera de Sallent, a la banda de Paderneres, poc més avall de la zona que hem inventariat, en un indret amb un fort pendent i molt rocós. Quan Quirze Parés va fer el seu estudi ja estava abandonada
de feia temps i en runes. Josep Berenguer em comentà que en una ocasió que es
van carbonar els seus boscos fins i tot va ser difícil trobar terra per a cobrir les
piles. De la duresa del lloc n’és una bona mostra la dita que recorda haver sentit
de petit, quan vivia a Rupit, adreçada a la canalla que no volia menjar: vuit dies a
Can Guilla hauries d’anar! El nom mateix ens fa pensar que no es tracta pas d’un
mas massa antic.

Les dimensions d'aquesta paret que es la de més longitud deixen veure les reduïdes dimensions de la casa que segurament seria de planta baixa.

El mapa de Juli Serra del 1890 i les indicacions de gent del pais ens varen permetre arribar a les restes molt amagades de la casa.

La Freixadella (Falgars)

2011-07-29T17:28:00.004+02:00

En el pla de Falgars, un cop passada La Coromina i en el camí que mena a Sant Miquel de Castelló hi ha la Freixadella, una casa completament restaurada per dedicar-la a turisme rural. No es massa antiga segurament de finals del XVIII o principis del XIX. Recentment ha tingut una profunda restauració i l’única fotografia que tinc de l’antiga es un escaneig de no massa qualitat.

La casa actualment. Condicionada per a turisme rural.

Imatge no massa bona dels anys noranta.

Can Gelada (Susqueda)

2011-07-15T16:56:00.000+02:00

Can Gelada la trobem al costat de l’antic camí de Puig de Rajols a Susqueda. No sembla mol antiga al menys la part que encara està d’empeus ja molt enfonyada entre la vegetació, segurament de principi del XIX.

Entrada al pis superior des del camí.

Entrada al sector de les corts i la cuina.

Forat corresponent al forn.

La cabana.

Les Illes d'Avall (Sant Hilari)

2011-07-09T19:42:00.008+02:00

Casa que trobem prop de la carretera de Sant Hilari a Osor al camí que porta al Coll de Querós poc abans del Mas Clavé. No es pas massa antiga ni era gaire important si fem cas de les restes que queden i que deixen veure una construcció humil de reduïdes dimensions.

El camí que porta a la casa i que si el seguíssim en sentit contrari ens portaria al Coll de Querós.

Poca cosa queda de la casa, només les quatre parets i la resta s'ha esfondrat.

El Corral de l'Abadia

2011-04-22T21:47:00.002+02:00

Prop del camí que puja de Querós cap a Vallclara i després d’haver passat per l’Abadia hi ha aquesta masía que ha estat restaurada i presenta un bon aspecte. Si fem cas al nom semblaria ser que fos una masoveria de L’Abadia, un del masos importants de la zona. De totes maneres seria molt posterior a la construcció d’aquest mas que actualment està en avançat estat d’enrunament.

Can Basunya (Vilanova de Sau)

2011-03-11T17:09:00.000+01:00

Situada al Puig Cornador( n’hi ha molts de Puig Cornedor), sobre Can Jenet al terme de Vilanova de Sau , de Can Basunya ja només en queda un munt de pedres i es desconeix l’època en que fou construïda.

Només aquest munt de pedres dona testimoni d'on estaba la casa.

Campdelarit

2011-03-04T16:50:00.004+01:00

En un trencant de la pista que va de Sant Hilari a Santa Creu d’Horta i prop del Santuari del Pedró està situada Campdelarit.
La casa ha tingut una acurada restauració, sobretot de la teulada i la de la cabana del costat que al meu parer es el millor del conjunt.
Està situada en un lloc amb bona vista i assolellada. Els seus camps ara estan plantats d’avets que es un conrreu molt corrent en aquestes terres. No te res remarcable a part de la cabana i un pou al costat de l’entrada.

Entrada amb el pou al costat.

La casa al fons.

La casa des de la carretera.

Fàbregues (Viladrau)

2011-02-24T13:56:00.003+01:00

Als límits del terme de Viladrau i a tocar el de Sant Sadurní hi ha la masia de Fàbregues, nom degut a que hauria estat en algun temps una fàbrica, de paper segurament. Es una casa abandonada no fa massa anys, a principi dels vuitanta encara hi vivien. Te una bonica porta dovellada i alguns elements arquitectònics a les finestres. Al costat hi ha una edificació moderna amb un estil de torra senyorial de finals de segle XIX que es la casa dels amos de la masoveria.

Bonica porta d'entrada.

Treballada finestra en un lateral de la casa.

Escala que porta a un nivell superior per l'exterior.

Edifici dels propietaris amb capella adossada.

L'Alou (Pruit)

2011-02-11T16:44:00.000+01:00

Prop de Pruit hi ha l’Alou. Una pagesia documentada ja al segle XII i que com totes les que han perviscut tants anys ha sofert diferents ampliacions i reconstruccions tal i com es pot veure exteriorment. La darrera va ser el 1906.

Te una bonica porta dovellada amb un escut i finestres esculpides. A la part del darrera es conserva el que era una antiga masoveria a la que s’hi accedia per una porta amb arc ben original. Així mateix, te adossada la casa dels senyors reformada i en molt bon estat.

Detall de la porta amb l'escut.

La casa dels senyors al fons.

La masoveria a la part del darrera.

Porta de la masoveria.

Renyins (Rupit Pruit)

2011-02-04T15:27:00.002+01:00

A prop del Coll de Pruit hi ha la petita vall de Renyins on trobem la casa d’aquest nom. A la llinda hi ha gravat “9bre. 21 del 1792 Miquel Carrera i Alou”. Cognom, Alou, corresponent a una pagesia mes important situada a prop. Aquest any podria ser el de la seva construcció.

La cinglera d'Aiats es pot veure al fons.

La Casa Nova (Tavertet)

2011-01-28T19:41:00.001+01:00

La Casa Nova del Sunyer era una petita masoveria situada per sota el Sunyer de Baix a prop de la Riera de Tavertet. N’hi ha dades des del 1784. La teulada ha cedit però les parets de bona construció encara aguanten tot i que hi han aparegut unes important esquerdes a la façana.

Façana que dona a llevant.

Detall de la porta amb el 1784 gravat.

La teulada ha caigut parcialment.

Forn dintre la llar de foc que ha caigut.

Pallerols (Viladrau)

2011-01-21T19:22:00.000+01:00

Pallerols es una petita masia del terme de Viladrau situada una mica mes al nord de la mes coneguda de Mas Nou. Encara avui està habitada

Porxiugues (Cabrerés)

2011-01-15T21:59:00.000+01:00

Sota la serra de Llancers mirant a Cabrera hi ha les restes de Porxiugues abandonada a finals dels anys seixanta. Passaria completament desapercebuda si no fos per la cabana que encara es manté d’empeus i en bon estat. De la casa poc en queda, restes de parets colonitzades per la vegetació que la fan invisible a partir de la primavera. Que hi hagi aquesta diferència de conservació entre les dues construccions segurament es degut a que es varen aprofitar les teules per a altres menesters o que a la cabana se l’hi ha donat un us després d’abandonar la casa i se l’hi ha fet un manteniment

Aquestes primeres fotografies son restes de la casa.

Aquesta es la cabana encara en bon estat.

Paisatge abans d'arrivar a la casa.

La Talaia

2011-01-07T18:14:00.002+01:00

Entre el torons que hi ha a ponent del Pla de les Arenes prop de Sant Hilari hi ha La Talaia.

Per les restes que es poden veure, encara en relatiu bon estat si les comparem amb d'altres tot i que la teulada no tardarà a caure, deuria ser de principis del segle XIX i també de les darreres que es varen abandonar ja que hi ha detalls constructius prou moderns que ho deixen entendre com podrien ser el tipus de rajoles a la cuina i que hi havia hagut un generador elèctric en un edifici auxiliar per donar llum a la casa.

Porta d'entrada.

L'interior ja està bastant malmès.

El que queda de la llar de foc amb el forn de pa al seu interior.

Les escales al pis superior ja han cedit.

Caseta on hi havia la burra que donava corrent elèctric encara amb el pal que aguantava els fils.

Sabates

2010-12-30T19:36:00.002+01:00

Just a l’entrada de la urbanització “ Les Guilleries” en terme de Viladrau hi ha aquesta antiga masia encara habitada. En una de les finestres hi ha la data 1761,corresponent a la darrera modificació important que s’hi va fer. La casa però es molt anterior. Ja en els fogatges de 1553 hi consten Pere i Joan Sabates.
La masia es al limit de la urbanització que els darrers anys amb la febre constructora va patir una macro ampliació que va resultar fallida i que ha deixat l’entorn molt malmès amb edificis i carrers a mig fer i difícilment recuperables en els temps que corren.

Collsaplana

2010-12-23T18:38:00.000+01:00

Collsaplana es troba a la carretera de Vic a Sant Hilari a dalt de Collseplanes en el terme d'Espinelves. Hi ha dues edificacions ben diferenciades, una que es del tipus masia de construcció més modesta, encara que actualment ha estat rehabilitada i presenta millor aspecte que la que te al costat, de més presencia però en pitjor estat. Per la forma que te aquesta darrera, potser en el seu temps va fer les funcions d'hostal de carretera ja que es troba en un punt estratègic del camí i es complementaria amb l'Hostal La Cantina que feia la mateixa funció però al cantó de Vic.

La Masia de Collsaplana.

Construcció mes moderna.

Part que dona a la carretera.

Riudavets(Susqueda)

2010-12-17T19:35:00.000+01:00

Seguint la carretera que ressegueix el pantà de Susqueda per la seva riba esquerra , poc abans de creuar la riera de Rupit i en un revolt en que hi passa un rierol trobem el camí que ens porta a Riudavets en poca estona. El bosc i l’aigua han fet la seva feina i poca cosa queda ja de la casa, just quatre parets voltades pertot d’esbarzers i altres males herbes. Casa segurament del segle XIX en un lloc no massa afavorit

Façana de la part afegida al costat i que es el que es conserva millor.

Aspecte des de llevant.

Porta d'entrada al espai afegit.

Finestra per fora i per dintre.

L'interior de la part de vivenda quasi ha caigut del tot i nomes queden parts de paret i molta vegetació a l'interior.

Les Planiques (Susqueda)

2010-12-10T19:01:00.001+01:00

Les restes de Les Planiques es troben sobre el pantà de Susqueda prop del camí que des d’aquest, puja cap a Sant Martí Sacalm, en un lloc privilegiat quant a la vista, on es poden veure entre altres les muntanyes de Sant Gregori i Sant Benet amb el Santuari del Coll. Una casa que per el que queda d’ella semblaria que es va abandonar als anys seixanta desprès d’haver-hi fet diferents ampliacions. Queden moltes restes però ja molt malmeses

Arribant pel camí.

Primer pis amb el lloc de l'aigüera al final a l'esquerra.

Part de les corts.

La part corresponent a la cabana a caigut completament. Potser degut a l'ampliació en altura que s'hi va fer i que la varen tornar mes inestable.

Al fons Sant Gregori , Sant Benet i la serralada que va a Serrallonga i Vallclara.

Aquesta centenària alzina es a tocar la casa.

La Plana (Susqueda)

2010-12-03T18:41:00.001+01:00

Pujant de Susqueda cap a Sant Martí Sacalm i poc desprès de passat el Coll de Portell, en un revolt pronunciat a l’esquerra hi ha el camí que baixa fins a La Plana, una masia en estat terminal com la majoria de la zona. Segurament del segle XIX, no queda res visible digne de remarcar quant a l’arquitectura ja que es impracticable la visita degut al mal estat i la vegetació

Porta del pis inferior.

El forn encara es mig conserva.

A l'interior ja hi ha arbres de considerable corpulència.

Empostissat del terra d'una habitació del pis superior.

El primer pis es troba a nivell del camí.

Rajols (Tavertet)

2010-11-26T18:30:00.000+01:00

Al nord-est del terme de Tavertet sobre la fondalada on es troba Rupit hi ha la casa de Rajols, al costat del camí de Tavertet a Rupit passant per l’Avenc. Com es pot comprobar ha estat modificada en diferents ocasions i se l’hi ha afegit una part per llevant. En una pedra hi ha gravat 1787 que deuria ser l’any de la darrera reforma. L’entrada actualment es per llevant però es veu clarament que antigament era pel sector oest on hi havia una gran portalada a la que actualment se l’hi ha canviat la porta original per una de metàlica amb un gust mes que dubtos segurament per qüestions econòmiques. Els marcs de les finestres son de pedra el que indica que la casa es antiga hi ho podem comprobar amb una documentació del 1269 en que Arnau de Rajols hi figura com a testimoni. També en un altre document del segle XIV hi consta que tenia vinyes. Hi ha bastants més documents en que surt anomenada. Actualment està habitada i té unes granges al costat. Com a curiositat remarcar la bonica font de pedra que hi ha poc avans d’arrivar a la casa venint de Rupit

Aquesta seria la façana principal antigament.

Casota d'en Comes

2010-11-19T18:58:00.001+01:00

Per sobre el Pla d’Arenes en una zona oberta i amb bones vistes es troba la Casota d'en Comes, una altre masia abandonada tot i no estar en una zona molt aillada i mal comunicada. Va tenir un intent de restauració que sembla ser que va quedar en això.
Es de planta rectangular amb la teulada a dos vessants amb una petita cabana al costat.
Els ampits de portes i finestres son de maons i per les parets es va emprar pedra del país.

Pou davant la casa.

Petita cabana.

Les Agudes al fons es veuen al sortir de la casa en un dia clar.

Es troba en una gran esplanada.

Panissers

2010-11-12T18:18:00.001+01:00

A la riba dreta de la Riera de Castanyadell un bon tros aigües amunt de Sant Pere hi ha Panissers, una de les masies mes antigues del terme ja que hi ha noticies des de l’any 1436 i en els fogatges de 1553 hi vivia Gabriel Panissers. Es de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. Restaurada no fa massa presenta un bon aspecte. A destacar una bonica i romàntica escala que porta a la riera on hi ha plantats uns arbres monumentals i que dona un aire senyorial a la casa, així com també una llarga avinguda de xiprers que et donen la benvinguda al arribar-hi per llevant però que en els darrers temps s’ha espatllat bastant al no fer-hi cap manteniment. En una llinda hi ha gravat l’any 1828 segurament la darrera reforma que s’hi va fer descartant la mes actual.

Tot i ser molt antiga no presenta elements arquitectònics remarcables.

Detall de les rajoles sota la barbacana.

Aquestes escales no es corresponen amb la senzillesa de la casa. Potser va passar una desgracia i la casa originaria va desaparèixer?

Les escales porten a aquest salt d'aigua.

Un arbre monumental s'arrapa literalment al terra a tocar la riera.

L'avinguda de xiprers ja bastant malmesa.

Bojons de Dalt

2010-11-04T17:35:00.005+01:00

Un dels masos més antics de Sant Sadurní es Bojons de Dalt situada prop del Molí de Bojons del que ja hem parlat, però el que parlem ara està uns metres més per sobre la Riera Major. Actualment es una segona residència i en el seu quintà fa anys s'hi va fer una urbanització. Te una bonica porta dovellada en la que s’endevina l’any 1779, una de les modificacions que s’hi varen fer. Apareix en els fogatges de 1497 però es anterior.

Vista baixant pels quatre camins.

Façana principal.

Detall de la porta.

Imatge de mitjan segle passat.

Paderneres (Sant Joan de Fàbregues)

2010-10-08T18:12:00.002+02:00

Paderneres es una antiga casa documentada ja el 1379 que pertanyia a la parròquia de Sant Joan de Fàbregues. En aquest document del 1379 es documenten dues cases, Paderneres d’Amunt i Paderneres d’Avall. El seu nom podria venir de padern (paternal) o també com diu Joan Coromines en el seu llibre Onomasticon Cataloniae de paderna que significa religió antiga.
En avançat estat d’enrunament, s’aprecien clarament algunes ampliacions. La part més antiga presenta les finestres de pedra ben treballades mentre que la part més nova les te d’obra amb les llindes de fusta.
La teulada ja ha cedit en alguns llocs al igual que el terra d’alguna estança. Prop de la casa hi ha la cabana en la que també s’aprecia una ampliació i que també s’ensorra.

Façana amb els cingles de Casadevall i el Far al fons.

La humitat ha fet ensorrar-se el terra sobre les corts.

Detall d'una finestra que deixen veure que es una casa antiga i no massa miserable.

Part de darrera.

La cabana, on ha caigut la darrera ampliació.

Situació de la casa aigües avall del Salt de Sallent entrant a la Vall de Fornils.

La Grevolosa (Susqueda)

2010-09-30T12:17:00.011+02:00

Al costat del camí que voreja el pantà de Susqueda per la seva riba esquerra provinent de Puig de Rajols es troba La Grevolosa. Una casa, probablement de finals del XVIII o principis del XIX i que amb el temps havia arribat a tenir unes dimensions considerables gracies a successives ampliacions tal i com es pot veure encara amb les considerables restes que encara queden tot i que ja molt malmeses. Segurament la casa va ser abandonada amb la tancada de comportes de Susqueda que va condemnar les masies de la zona inclús les que no quedaven cobertes per l’aigua.
Poso també unes fotografies antigues de l'any 1979 fetes per Joan Calatayud que trobareu al Facebook a l'apartat "SUSQUEDA".

Imatge de 1979.

La casa amb els espadats del Far al fons.

Dels porxos ja no en queda res.

Bonica imatge amb el Far i unes nuvolades sobre Sant Martí Sacalm.

Detall del rellotge de sol que hi havia a la façana.

La porta principal.

Edifici auxiliar a tocar la casa.

Tot i ser especies de ràpid creixement, les dimensions de la vegetació que ha crescut a l'interior fa pensar que la teulada fa molts anys que va caure.

Aquesta part ja quasi no es reconeix a la fotografia de sota.

Les fotografies de 1979 deixen veure que poca cosa queda de la casa relativament gran que havia sigut La Grevolosa.

Can Regadiu (Susqueda)

2010-08-27T18:59:00.005+02:00

Aquestes serien les restes de Can Regadiu, casa situada al terme de Susqueda després de Puig de Rajols anant cap al pantà i prop d’on hi ha el trencant de pujar a La Muntada.
L’existència d’un evident quintà on suposadament hi havia la casa, ara plantat de pins, permet entreveure restes de murs que no son de sustentació de les terrasses. Queda molt poca cosa i una mica abans d’aquest lloc hi ha una altre amuntegament de pedres que podrien ser d’una altre construcció.
Pel que queda podem suposar que fa molts anys que va ser abandonada.

Una de les restes que queden.

Mur de sustentació d'una terrassa conreable.

Més restes de pared.

Escampall de pedres a prop segurament d'una altre casa.

Can Sureda (Vilanova de Sau)

2010-06-25T19:00:00.000+02:00

Tot i que el camí passa a dos o tres metres de Can Sureda, el més segur es que passeu de llarg de la casa sense veure-la a no ser que agafeu com a referència dues alzines sureres centenàries que hi ha al seu costat. No seria estrany que el nom de la casa tingués a veure amb aquests dos arbres majestuosos ja molt malmesos i potser tocats de mort que semblarien voler acabar els seus dies juntament amb la casa, sobre la que deixen anar les branques seques i salsides i de la que amb prou feines en queden vestigis d’alguna paret i del forn, enfonyada en una teranyina de vegetació que se l’està menjant sense pietat.

Pertany actualment al municipi de Vilanova de Sau.

Paret que es pot veure des del camí.

La part mes gran que queda.

El forn es l'única cosa que es reconeix.

La Faja

2010-06-17T20:13:00.003+02:00

Sota Cabrera per la cara nord hi ha unes quantes cases. Potser la més propera es la Faja de la que ja varem parlar del seu Molí situat a no massa distància i que aprofitava l’aigua de la font que molts consideren el naixement del Fluvià.

Pel que es pot apreciar per fora. Es fruit d’una serie d’ampliacions, la darrera feta amb no massa encert i que consistí en allargar la casa cobrint l’entrada principal però utilitzant totxanes en lloc de pedra, a ben segur pel cost econòmic.
Arquitectònicament no presenta res interessant podent-se remarcar tant sols les dimensions considerables que te i que l’estructura que te no deixa apreciar prou.
Tot i que no fa massa temps que està deshabitada el deteriorament ja es molt evident al haver caigut part de la teulada.
A pocs metres s’hi troba la cabana que està en relatiu bon estat.

Vista des del camí a Cabrera.

Venint de Porxiugues.

Entrada ara amagada per la darrera ampliació.

Un dia de neu.

La cabana.

Castell de Fornils (Susqueda)

2010-05-13T20:43:00.007+02:00

La Vall de Fornils es anomenada així per l’existència del castell d’aquest nom sobre un turó al mig de la vall, que amb les cingleres del Far i Casadevall envoltant-lo el fan semblar no massa inexpugnable. Actualment les restes estan envoltades de vegetació i el fan quasi imperceptible a les poques persones que transiten per aquests paratges.

El castell a sofert diferents espoliacions dels seus materials de construcció com la que succeí al segle XIX per ampliar el mas El Roure i consistí en l’enderrocament de la muralla sud o la mes recent i en certa manera inconcebible en una època, anys vuitanta, en que semblaria que una certa sensibilitat s’hauria de tenir per a una edificació com aquesta que es conservava en relatiu bon estat tot i els anys d’abandó, ja que segurament va quedar buit al segle XIV durant l’episodi de la Pesta Negra. La propietat en va decidir l’enderroc per fer unes parets de contenció. Casualment en aquells temps l’arquitecte Manuel Anglada que estava fent un estudi de les restes de l’església a prop de Les Gleies s’adonà del desastre i va impedir la total desaparició del castell que era un dels més ben conservats.
Se’n tenen noticies ja al 1177 i era conegut també com a Castell del Roure per la proximitat a la masia i sembla ser que no va patir episodis militars d’importància i que serviria mes com a residència que com a fortificació de defensa.
Va pertanyer als Cardona, als Pallars i als Cruilles i va decaure en construir-se el castell de Rupit al que va ser unit per Gilabert de Cruilles, quedant segurament abandonat definitivament en l’episodi de la Pesta Negra del segle XIV que va deixar la vall deshabitada durant molt temps.
A part dels trams de muralles en destaca la torre circular que encara es conserva en relatiu bon estat, accessible per una porta a un nivell superior al terra que la feia mes defensable i que al seu interior te un forat que comunica amb una estança inferior aïllada que segurament servia per guardar els aliments

El castell des del Grau de Casadevall.

Tram de muralla.

La torra amb la porta a mitja alçada.

Forat dins la torra.

Interior del forat.

Bòbeda de la torra.

El Muner (Castanyadell)

2010-04-30T19:07:00.001+02:00

El Muner, o el que queda d’ell, es una de les cases mes antigues de la parròquia de Castanyadell, ja hi ha dades des del segle XV i al 1553 hi vivia en Gaspar Monar i en els fogatges de 1497 hi figura simplement en Moner..

Situada al costat de la Riera del Jover o de Can Faire era una edificació bastant gran que estava formada per dos edificacions encara habitades al segle XIX. Sembla però, per el seu deplorable estat, que ja porta molts anys abandonada i passaria practicament desapercebuda si no fo per la cabana que encara està d’empeus a uns metres de la casa tot i que en bastant mal estat, que dona l’avis de que allí hi ha alguna cosa més, així com també el quintà de la casa encara no colonitzat del tot per el bosc.

Poca cosa s'endevina de la casa tot i ser hivern amb la vegetació sense fulles.

El qué resta de la cabana juntament amb el quintà delàten la presència de a casa.

Part que dona a la riera.

Porta principal.

A part de les restes de parets, portes i finestres res mes s'identifica.

El Llumà (Susqueda)

2010-04-23T21:05:00.002+02:00

Salvada de ser negada pel pantà de Susqueda per uns pocs metres , al costat de la pista que ressegueix la seva riba esquerra i prop del trencant que s’enfila cap al coll de Malafaranda, hi ha El Llumà, ja molt enrunat, les restes del qual deixen veure que segurament va ser abandonat quan es va omplir el pantà. Actualment només hi ha aprofitable part de les antigues corts i circunstancialment donen aixopluc a algun ramat de xais.

Situada en un lloc precios amb la cinglera del Far al fons.

Amb el pantà ple l'aigua s'hi apropa molt.

Façana de la casa.

El forn es al sector de les corts.

El Casal del Pi (Sau)

2010-04-16T19:45:00.009+02:00

Sobre un turó per damunt on es trobava l'antic poble de Sant Romà de Sau queden encara les restes d'una antiga domus fortificada coneguda com El Casal del Pi.

Darrerament s'hi han fet unes prospeccions arqueológiques que han deixat veure parts que fins fa poc només es podien intuir, sense les quals, les restes que es podien veure feien pensar mes en un edifici religios d'estil romànic que no pas en una fortificació.

Invisible desde qualsevol lloc de la Vall de Sau degut a la vegetació, actualment es pot veure desde la cinglera del Castell de Tavertet gràcies a la neteja que s'ha fet dels voltants.

En el volum IV de "Els Castells Catalans" hi ha la referència a aquesta construcció amb diferents dades històriques. Les més antigues són del segle X, amb la presència d’Ermessenda de Carcassona. Al segle XI, era habitat pels Hereus de Sau. Al XII, fou residència de l’Ordre dels Hospitalaris. Mencionat també el 1334, quan s’indica que els parroquians de Sau es congregaren a l’indret, essent la seva propietària Elisenda Uxor Bernardí de Savo. Es tracta d’Elisenda de Vilanova, muller de Bernat Sau, cavaller.
El 1435, el donzell Bernat Guillem de Vilafreser era senyor de la Domus del Pinu, de la
parròquia de Sant Romà de Sau. Vuit anys mes tard, el senyor del casal del Pi era Marc de Vilanova.

La família Sau hi residí durant el segle XIII i bona part del segle XIV. Les darreres notícies d’aquesta mansió, se’ns documenten en el segle XVI.

Aspecte actual amb la cinglera al fons.

Imatge de fa tres anys on es pot veure que s'ha rebaixat la capa de terra que amagaba part de la porta i la paret.

Part del darrera que dona a la cinglera.

El Puig de la Força ajuda a situar el lloc.

El deteriorament es gran.

L'única estança de queda fa la impresió d'un edifici religios romànic.

Vista de l'altre cantó.

Part que ha aparescut en les excavacions.

Emplaçament en una fotografia desde el Puig de la Força.

El Clos (Susqueda)

2010-04-02T20:09:00.000+02:00

Seguint la carretera de Susqueda a Puig de Rajols i poc abans d’arribar-hi veiem a ma dreta les restes del Clos, ja molt malmès però encara molt evident. Queden tant sols algunes parets d’empeus i només s’identifiquen els fogons mig penjats al buit ja que el sostre s’ha enfonsat. Pel que es pot veure i per la situació, en un fort pendent, no era un gran edifici i no tenia res remarcable. No figura en els fogatges de 1553 i segurament es una de les tantes edificacions del segle XVIII.

Parets més visibles.

Entre la casa i la muntanya del fons hi ha el Pantà de Susqueda.

Penjat sobre un mur que no ha caigut hi ha els fogons.

Son de pedra massissa i no s'en troben gaires com aquests.

El Molí del Boscà (Sant Hilari)

2010-03-31T16:53:00.001+02:00

A la Riera d’Osor i bastant avanç d’arrivar a aquest poble hi ha el molí del Boscà, pertanyent al municipi de Sant Hilari Sacalm.
D’aquesta construcció ja en trobem referències en un document del 1480 però podria ser anterior. El conjunt està dividit en dues parts, la industrial que era el molí propiament dit, a tocar la riera d’on treia l’aigua per funcionar i la part de la vivenda que està una mica mes enlairada i que va tenir modificacions en diferents èpoques una de les quals al 1826, data gravada en una llinda. Fa uns anys va servir de casa de colònies però avui sembla que ja no fa aquesta funció i segurament s’utilitza de segona residència.

Imatge de principis del segle XX.

La vivenda està pràcticament igual.

1826 a la llinda de la porta de la vivenda.

Edifici del molí.

La part de la riera amb la sortida d'aigua a sota.

L'interior del molí encara conserva una de les moles.

La casa des de la carretera a la Coma i Coll de Querós.

La Costa de Dalt (Vallors)

2010-03-26T18:12:00.000+01:00

Sobre Santa Margarida de Vallors hi havien la Costa de Dalt i la de Baix. La de Baix es prou evident i en queda la major part encara dreta i mostrada al blog a l’entrada anterior. En canvi de la de Dalt no hi ha massa evidències a no ser unes restes una mica per sobre la de Baix que be podrien correspondre-hi, tot i que son unes restes reconstruïdes que segurament en els darrers anys formaven part de la de Baix com a corts del bestiar.
Per la situació , l’existència de restes de paret prou antigues i estar prou distancia de l’altre casa, suposaré que son les restes de la Costa de Dalt.

Camuflades en un turó hi ha aquestes restes.

Aprofitant restes de paret antigues es varen fer el que semblen estances pel bestiar suposadament de la Costa de Baix. Aquestes corts estan un xic lluny de la Costa de Baix com per tenir-hi bestiar(ja que solen estar més a prop de la casa), però s'haurien aprofitat les restes d'una edificació anterior que també es podien haver malmès en construir el camí que passa per sota fent desaparèixer part de les restes del que hauria sigut La Costa de Dalt.

La Costa de Baix

2010-03-19T18:41:00.000+01:00

Sobre Santa Margarita de Vallors trobem la Costa de Baix que amb el nom ja indica que n’hi havia una a Dalt. La de Baix es la mes gran i millor conservada ja que deuria ser la darrera a abandonar-se. De totes maneres ja s’ha ensorrat en part i la vegetació l’envolcalla quasi del tot. El seu interior, al menys la part de baix on hi ha la cuina i alguna cort estan relativament be i deixa veure que era una casa de subsistència com tantes altres, sense cap comoditat i convisquent al costat del bestiar.

La casa per fora coberta de vegetació.

La cuina amb la llar de foc al fons.

Sota la llar de foc el forn de pa.

Els fogons, destrossats com a tot arreu.

La part de l'aigüera

Detall de l'escorreplats.

L'única finestra a la cuina. Petita per no deixar entrar el fred però tampoc la claror.

Al costat de la cuina hi havien cots del bestiar.

Finestra del pis superior que està en mal estat.

Castell de Meda.

2010-03-12T16:49:00.001+01:00

El Castell de Meda estava construït sobre un punxegut i estret turó al costat del coll de Meda, dominant una de les entrades entre la Plana de Vic i les Guilleries ja que hi passava el camí que portava a Planeses i a Sau. El trobem documentat des de l’any 992 i va substituir el de Sant Llorenç a l’inici del segle XI.

Sobre aquest turó s'alçava el Castell de Meda. Actualment els seus guardians haurien fugit espaordits per l'immens monstre metal·lic que ha crescut a la seva base i que se'ls miraria un bon troç per sobre els murs suposadament protectors.

Les restes son just al vèrtex de la piràmide.

El que queda de la construcció. Restes de murs al cantó de ponent que mira a la Plana.

Des de dalt es quasi impossible distingir les restes a no ser que no tinguis vertigen i siguis un xic imprudent.

Plansalou (Vallors)

2010-03-03T16:34:00.003+01:00

Plansalou, del terme de Sant Hilari Sacalm forma part de les masies de l’antiga parròquia de Vallors. Es una casa encara en bon estat. Les parets estan arrebossades amb el que es diferencia de la majoria de cases de l’entorn que son de pedra vista. Es una construcció amb teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana de planta i un pis, tot de considerables dimensions. Al costat hi un edifici auxiliar o cabana i un altre de mes petit que deixa veure que havia servit per encabir-hi un motor per fer-se el corrent elèctric. En un costat sobresurt l’estructura del forn. La casa no consta en els fogatges de 1553.

La cabana.

L'entrada no es massa ostentosa.

Rellotge de sol a la façana.

Les Valls (Sant Andreu de Bancells)

2010-02-05T19:48:00.000+01:00

Si volem veure Les Valls em d’anar on comença la Riera de Castanyadell sota el Puig d’Ases. Es una casa de la que hi ha referencies al segle XVII, que presenta un bon estat però a la que les reformes, sobretot l’arrebossat, han fet perdre l’aspecte de casa antiga i rustega típica d’aquells paratges. S’utilitza de segona residència i segurament gracies a això s’ha salvat de la fi que han tingut altres cases dels voltants tot i que la Vall de Castanyadell es una de les que conserven millor el patrimoni encara que alguna de les cases son reconstruccions totals de les existents antigament.

L'entrada no recorda pas massa una antiga masia.

Molí de Dalt (Malafogassa)

2010-01-29T19:08:00.000+01:00

El Molí de Dalt o del Ribé el trobem a la riera de Castanyadell poc avans d’ajuntar-se amb la Riera Major i a prop del Molí de Malafogassa. Al igual que del Molí de Baix ja hi ha referències des del segle XVI.

Com comentem també en referència al molí de Baix, segons el mapa del 1890 de Juli Serra, aquest molí seria realment el de Malafogassa. De totes maneres he trobat diversos errors en el nom de cases en aquest mapa en els que no hi ha dubte i poso en quarentena el veritable nom fins que ho pugui verificar.
Un pagés de Vilanova que els va coneixer em va explicar que el molí es va abandonar a principis dels anys seixanta. Els estadants aleshores ja no feien de moliners, ocupaven només l’habitatge i treballaven a bosc o fent feines de pagés per a altre gent quan era l’època. També tenien algun animal per a consum propi i algunes feixes per sobre el molí, com es pot comprobar si ens hi fixem be, encara que el bosc ja ho envaeix tot.

Entrada mig tapada per la vegetació.

Amb la Riera de Castanyadell que li donava la força.

A sota veiem el túnel de desguas on hi havia les pales.

Baixant per la riera.
Poca cosa queda a l'interior.

Les restes del forn mig amagades.

La Casica (Querós)

2010-01-22T18:42:00.000+01:00

Per la situació aquestes parets podrien ser les de la Casica, aigües amunt de la Riera de Querós. Queden poques restes i mol tapades per la vegetació, sobretot a l’estiu, temps en que vaig fer les fotografies. En el mapa de Juli Serra del 1897 aquesta es l’única casa que hi ha en aquest lloc, tot i que als voltants però més lluny de la riera n’hi hauria d’haver d’altres que no he aconseguit trobar, només alguna teula escampada per la muntanya en el lloc on suposadament haurien d'estar.
Per l'estat en que es troba semblaria que va ser abandonada bastants anys abans de fer-se la presa de Susqueda.

Entre la vegetació es poden diferenciar les restes de dues edificacions.

A l'estiu amb prou feines es veuen.

Paret amb una porta i restes de finestra.

No es pot endevinar res al seu interior.

L'Estrany (Viladrau)

2010-01-15T20:10:00.000+01:00

Al nord del terme de Viladrau a tocar el de Sant Sadurní i passades les Quebrades trobem entre la vegetació la casa anomenada l’Estrany. He preguntat però ningú m’ha sabut dir d’on ve el nom, segurament deuria ser un malnom relacionat amb el caràcter d’un dels estadants de la casa. Comença a estar tapada per les verdisses tant la casa com la cabana situada a poques passes i la teulada ja falla en algun punt. Segurament es va construir a finals del XVIII o principis del XIX i per elements d’obra deixalles a l’interior sembla ser que deuria ser de les darreres a abandonar-se. No te res destacable del que es pot veure encara que te una porta dovellada a l’interior que amb no massa bon gust va ser pintada de blanc al igual que les parets.

Porta principal.

La teulada ha caigut sobre la cuina.

La llar de foc apuntalada amb troncs de pi fa pensar en una ocupació no massa llunyana de la casa.

Encara es pot accedir a alguna estança al primer pis.

Porta dovellada en una sala superior.

El forn de pa està a l'estable.

La comuna que dona al femer encara amb la tapadora.

La cabana colonitzada per la vegetació.

Can Manel Mort (Sant Hilari)

2010-01-08T15:56:00.000+01:00

Aquesta es una construcció no massa antiga, segurament de principi de segle, al costat de la carretera de Sant Hilari a Osor coneguda per Can Manel Mort , formada per dos habitatges independents a l’estil de les tan actuals cases aparellades. A la part del darrera hi ha un gran safareig que segurament tenia alguna cosa a veure amb la feina dels seus habitants ja que les dimensions no corresponen a un habitatge particular.

A tocar la carretera.

La llar de foc, idèntica per a les dues vivendes.

Els fogons de l'habitatge contigu.

Pis superior.

La comuna tenia un apartat per que els mes petits no s'hi empassessin.

El gran safareig de la part del darrera.

El Puig (Sant Joan de Fàbreges)

2010-01-03T10:47:00.005+01:00

El Puig, de l’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues es un dels pocs masos documentats ja al segle X amb el nom de Podio, exactament l’any 968, en un document en que els esposos Joan i Quimberga fan donació al monestir de Santa Maria i Sant Vicenç d’Amer d’un alou que tenen en el terme del castell de Fàbregues. De l’antiquíssim edifici ja queden tan sols unes poques restes de parets cobertes en part per la brossa. En canvi resta d’empeus una cabana que restaurada serveix per el bestiar però que fa pensar que en temps pretèrits va servir també d’habitatge.

Restes de la casa amb el Far al fons.

Entre romegueres s'endevina encara alguna antiga porta.

Darrera les restes s'aixeca la cabana.

El seu estat encara es acceptable.

La Caseta de Vallclara

2009-12-26T18:26:00.000+01:00

La Caseta de Vallclara, bastida vers el 1780 però amb referències des del segle XVII, fou convertida posteriorment en hostal, en un indret que domina una magnífica panoràmica sobre la vall del Ter i el sector del N i de ponent de les Guilleries. Al seu costat es va edificar el que havia de ser l’hotel Don Juan de Serrallonga, mai acabat i peça emblemàtica de la fallida urbanització que a finals dels seixanta es volia edificar en aquell lloc. Per promocionar-la hi varen fer actuacions una bona part dels artistes mes reconeguts de l’època. Ara tot l’entorn presenta un estat d’abandó i deixadesa.

Arribant de la carretera de Sant Hilari a Vic.

Amb l'edifici de l'hotel al costat.

La Caseta de Vallclara d'estructura basilical.

Collsameda (Sant Julis de Vilatorta)

2009-12-18T17:51:00.000+01:00

Collsameda es una petita casa que es troba al costat de l’antic camí que anava de Vic a Vilanova de Sau. Davant seu hi ha el Monestir de Sant Llorenç i el nom li ve de que està mol a prop d’on hi havia el castell de Meda del qual encara queden algunes restes dalt d’una formació rocosa en forma de pirámide que hi ha en el camí de la Mina de Sau a Sant Llorenç, just per on passa la línea d’alta tensió.

La construcció no te cap element d’interés arquitectònic a no ser unes arcades ara segellades a la part de migjorn que per les dimensions de la casa semblarien desmesurades,ja que la galeria es deuria endur bona part de l’espai habitable. L’edifici però està en bones condicions i hi fan un manteniment, al igual que a l’entorn.

Venint del Gorg de Llitons.

Les grans arcades segellades.

Estructura del forn sobresortint.

Vista des del camí de Sant Llorenç.

Ca la Llúcia (Vilalleons)

2009-12-11T17:04:00.008+01:00

Al límit de les Guilleries per ponent i a tocar el Santuari de Puiglagulla, queden algunes restes de Can Llusia o almenys aquest es el nom que posa el mapa de Juli Serra que es l’únic lloc on he trobat el nom d’aquesta casa i que segurament es correcte ja que el topònim es emprat en diferents ocasions en aquests verals( de totes maneres he rebut un comentari explicant que el nom es Ca la Llúcia ja que coneix gent que hi va viure) . Fa uns trenta anys, quan la vaig veure per primera vegada encara es podia observar part de l’estructura de la casa i conservava algun fruiter als voltants. Ara les verdisses han colonitzat completament el lloc i si no es coneix la seva existència, passa completament desapercebuda tot hi estar al costat del camí que de Puiglagulla va a Sant Sadurní d’Osormort passant per la Pedritja i Bell Lloc

Situació de les restes al costat del camí.

Poca cosa queda ja.

Les vistes amb la vegetació una mica aclarida son magnífiques.

El puig de Fàbregues

2009-10-23T18:54:00.001+02:00

El Puig de Fàbregues pertany al municipi de Viladrau. Situat prop del pont de Fàbregues que es el límit del terme de Sant Sadurní, aquesta casa com el seu nom indica seria una propietat de la propera casa de Fàbregues. Perduda ja fa anys la seva funció de casa de pagès, des de’ls anys setanta fa les funcions de casa de colònies. Darrerament ha sofert una remodelació important que l’ha deixada en molt bones condicions. Les primeres notícies que es tenen de la casa son del segle XVIII.

La reforma l'ha deixat en molt bon estat.

Detall d'una finestra.

La cabana també s'ha rehabilitat.

Les Cabanes d'Aiats

2009-10-16T18:41:00.003+02:00

Sobre el pla d’Aiats, després de la Guerra Civil s’hi varen conrrear patates que eren de molt bona qualitat i moltes s’utilitzaven de planter. Per aquesta raó, dalt del pla, en el lloc on comença el grau de l’Escaleta que permet salvar la imponent cinglera s’hi construíren les Cabanes d’Aiats. Uns edificis adossats força grans habitats durant certes èpoques de l’any i que servien com a magatzem. A principis del cinquanta es van abandonar, degut segurament a la dificultat que comportava traginar el material per aquells viaranys.

Malgrat no ser massa antics ja presenten un aspecte ruinos.

Les Cabanes. La de la dreta s'ha ensorrat.

En els arbres de la dreta comença el grau de l'Escaleta.

Part el darrera amb una cisterna a primer terme.

Agafant mes perspectiva.

Des del camí que travessa el pla.

Can Bosch (Viladrau)

2009-10-09T18:42:00.000+02:00

En el límit entre les Guilleries i el Montseny molt a prop de la Sala, casa natal de Joan Serrallonga en terme de Viladrau, hi ha Can Bosch, una masia d’aspecte senyorial amb una masoveria al costat, de dimensions quasi tan grans com ella. Es de planta quadrada amb la teulada a dos vessants i el seu estat es precari encara que no crític tot i estar apuntalada en diferents llocs. Hi caldria una actuació urgent però costosa donades les dimensions de la casa, tot i que sembla que s’ha refet la teulada i potser continuaran les reformes. La masoveria en canvi presenta un aspecte millor degut segurament a que està habitada. A destacar una gran era davant la cabana que forma com una plaça envoltada d’un pedrís a tot el voltant i també la font de davant la masoveria. El nom de la casa no consta en el fogatges de 1553 però podria haver canviat de nom. En dues llindes de la façana hi ha gravats als anys 1723 i el 1741.

Arribant a la casa amb el Montseny al fons.

La masoveria i l'ere a primer terme.

Plaça que forma l'era.

El casal per la part del darrera que dona a tramuntana.

Façana principal.

Diferents detalls de les finestres.

La cabana.

Masoveria.

Detall de la porta de la masoveria.

Edifici auxiliar.

Font davant la masoveria.

Can Ivern (Sant Hilari, Vallors))

2009-10-02T19:03:00.001+02:00

A tocar l’esglesia de Santa Margarida de Vallors hi ha Can Ivern, una casa ja pràcticament enrunada de la que només queden dretes quatre parets, el forn de pa i una petita construcció auxiliar.La casa ja es mencionada en els fogatges de 1515 i els de 1553 i era de les nou que restaven habitades a la parròquia de Vallors després de les epidémies de pesta del segle XIV

El que es veu de la casa passant per la carretera.

Edifici auxiliar situat al darrera.

El mateix edifici mirat per sobre on es veu que no te teulada.

Interior del que queda de la casa.

Porta secundària.

La mateixa porta des de l'altre costat on es veu l'estructura del forn a la dreta.

Porta del forn tapada ara per la vegetació i la runa.

Corredor entre la casa i l'edificació auxiliar amb diferents portes.

El Sunyer de Baix (Tavertet)

2009-09-22T22:37:00.011+02:00

El Sunyer de Baix es una interessant masia tant per l’edifici com per l’entorn on es troba, just sota una gran roca on hi ha una font amb una pica i una mina on comença una graonada que remunta la cinglera encaixonada entre les penyes per anar al Sunyer de Dalt. Abandonada a finals dels quaranta ja està ruïnosa però encara conserva, encarada a la cinglera, l’entrada amb un escut a la llinda i una finestra a sobre amb els ampits ben treballats. A la planta baixa hi ha les corts i corrals amb l’entrada a migjorn.

La casa arrecerada als penyals.

La porta amb un escut format per una creu amb una graonada a cada costat.

Finestra sobre l'entrada on es pot veure que el sostre s'ha ensorrat.

Porta als estables.

L'interior ja es irrecuperable.

El forn el trobem en una paret de l'espaiosa sala.

Can Noguera (Castanyadell)

2009-08-28T20:18:00.001+02:00

Sobre el marge dret de la riera de Castanyadell aigües amunt de l’església hi ha les restes encara en bastant bon estat de Can Noguera. A mes de la planta baixa, te un pis i unes golfes. Al primer pis i a la part de migdia hi ha una gran obertura amb arc de mig punt i el que queda d’una barana catalana. A sota i formant una placeta hi ha l’era, completament enverdissada. L’entrada era per la part nord. Les primeres noticies que es tenen del cognom Noguera son del segle XVII a l’arxiu episcopal, el que fa pensar que la casa pot ésser d’aquesta època.

La casa vista des del camí que segueix la riera de Castanyadell.

Entrada posterior que l'obertura d'una pista per desemboscar ha deixat mig tapada.

L'entrada des de dintre on es pot veure que el camí queda a un nivell superior.

Les corts.

El forn.

Porta que dona a migdia on hi havia l'era, ara menjada per les verdisses.

Escala al pis superior.

Galeria mirant la vall.

A les golfes hi ha aquesta bonica obertura.

Vista des de el límit de l'era.

Pujalt (Masies de Roda)

2009-08-21T20:06:00.000+02:00

Sota mateix del Monestir de Sant Pere de Casserres però no tant afortunada com aquest, ja que l’aigua del pantà de Sau l’hi soscava els fonaments quan està ple, hi ha les restes de Pujalt. Una masia de la que ja només queda d’empeus la façana i s’aprecien algunes estances de l’interior. El que queda no deixa veure que fos una pagesia massa important però la construcció i el material emprat semblen indicar que es d’una certa antiguitat i no pas de les moltes que es varen aixecar al segle XVIII principis del XIX. No apareix però en els fogatges del 1553.

Façana de la casa que vista per aquí semblaria en bon estat. Al darrera hi ha Baucells.

Detall d'una finestra un xic treballada.

De l'interior no en queda quasi res.

Una lleixa encastada a la paret.

Forn de pa.

El mateix forn ensorrat per la part de fora.

Vista des d'els cingles a l'altre costat del Ter.

Vista del davant de la casa amb les aigües del pantà bastant baixes.

Can Borrell (Sant Hilari)

2009-08-14T19:21:00.003+02:00

Sota Sant Miquel de les Formigues mirant cap a Sant Hilari hi ha les restes de Can Borell que tot i estar molt enrunada deixen veure que havia estat una casa d’una relativa importància. En una de les portes hi ha gravat 1852, segurament la darrera reforma.

En els fogatges de 1553 no hi ha cap pagès amb el nom Borrell al terme de Sant Hilari però si al poble amb el que hi ha la possibilitat que en fos el propietari i el mas estigués habitat per un masover. De totes maneres les restes no semblen pas tant antigues.

La casa al costat de la carretera que va al casal del Soler.

Una de les entrades, segurament a la masoveria.

Gravat sobre la porta.

L'altre porta al costat d'una paret ensorrada que deixa veure l'interior.

Lloc on es troba la casa mirant des de Sant Miquel de les Formigues.

El Pendís (Sant Joan de Fàbregues)

2009-07-25T20:28:00.000+02:00

A l’antic terme de Sant Joan de Fàbregues pertanyia aquesta antiga casa, El Pendís. Situada sota la cinglera, consta d’un edifici principal i de tres més d’auxiliars entre els que destaca la pallissa.

El nom ja apareix el 1553 en que hi vivia Joan Pendís però es més antiga. En una de les finestres hi ha gravat 1885 segurament la darrera reconstrucció. Te una bonica porta dovellada encara que una mica malmesa al igual que la finestra que hi ha a sobre. L’estat general es bastant bo i no sembla en perill imminent de ruïna.

Situació sota els cingles.

La casa amb la pallissa reconvertida.

Façana amb la porta i una treballada finestra a sobre.

Detall de la finestra.

La porta reflecteix el pas del temps.

Finestra amb el gravat 1885.

A part de la façana les altres parets no tenen res remarcable.
Edifici auxiliar.

Can Parcet (Sau)

2009-07-17T18:21:00.005+02:00

A la dreta del camí de La Riba a Rupit en l’anomenat Pla de la Devesa trobem Can Parcet que consta de dues edificacions adossades i amb una torre rectangular a ponent. La part mes gran es de planta baixa, pis i golfes i la porta, en un costat de la façana, és rectangular amb pedres ben treballades. Les finestres tenen totes l’ampit de pedre menys una que es de maons. Quan a la part adossada posteriorment i que conté la torre es de factura més senzilla amb una porta d’arc escarcer en bastant mal estat i es de planta baixa i pis.

Com a curiositat i ha una finestra datada el 1786 que segurament es de la darrera reforma que s’hi va fer.
No s’ementa en els fogatges del 1479 ni en els de 1553 i tampoc a les referències de l’Arxiu Episcopal però l’aspecte de la casa es prou antic com per fer suposar un canvi en el nom del propietari rao per la qual no surt en tots aquests documents. Actualment està habitada.

La casa amb Vilanova al fons amb el pantà de Sau al Mig.

Detall d'una finestra.

Part afegida on destaca la torra.

Cabana.

Les Planes (Sant Sadurní)

2009-07-07T23:01:00.000+02:00

Les Planes la trobem a mig camí de la carretera que va de Bojons al Pont de Malafogassa. Era una masoveria del Mas Crivillers.

La darrera família que hi va viure era molt nombrosa, tenia deu fills, que en morir el pare es varen escampar per la comarca als anys seixanta, abandonat la feina de pagès per les noves ocupacions que anaven sortint en aquesta època.
Actualment està llogada i això ajuda a conservar la integritat de la construcció encara que s’hi hauria d’actuar de manera més decidida per afiançar-ne l’estructura.

La casa des de la carretera de Malafogassa a Vilanova.

Fogueres (Sant Andreu de Bancells)

2009-07-03T16:53:00.001+02:00

Situada al costat de l’antic Camí Ral de Vic a Girona passant pel Pont de Malafogassa i prop de Sant Andreu de Bancells, Fogueres es una masia abandonada al anys seixanta que actualment serveix per tancar-hi bestiar segons l’època de l’any.

Es una casa gran de planta baixa, pis i golfes a mes de diferents estànces d’us agricola per sota la planta baixa que es varen fer aprofitant el desnivell del terreny i que va tenir diferents ampliacions . Hi ha noticies des de l’any 1432 però se suposa que es anterior. Als fogatges de 1553 hi apareix com a propietari en Pere Folgueres i hi ha diferents anys gravats en pedres, 1775 en una porta i 1855 en el forn .
A la façana hi trobem una porta amb arc escarser descentrada que dona entrada a un corredor al final del qual trobem la cuina. Accedir a les plantes superiors es ja impossible perqué han caigut bona part dels sostres i amb ells les escales que hi portaven.
Davant la casa hi ha la masoveria, que es un edifici molt mes reduït i que conté també algunes dependències auxiliars.
Com a curiositat comentar que la porta te gravada a dalt una creu esvàstica curvilinea anomenada “lauburu”en vasc i que actualment es un dels simbols més representatius d’aquest poble. Potser algun dels seus antics propietaris tenia ascendència vasca.

Vista de la casa des del camí ral en direcció a Collsabena.

Vista de lluny la part principal sembla en bon estat.

Porta amb l'esbàstica vasca.

Masoveria del davant.

L'interior està molt malmès.

El forat a l'aigüera dona entendre que d'alguna manera hi havia aigua corrent.

El forn am l'any 1855 gravat.

La casa pel cantó de migdia.

A prop hi ha aquesta mina.

El Solà (Vallors, Sant Hilari)

2009-06-26T22:08:00.000+02:00

Del sector de Vallors, terme de Sant Hilari Sacalm es aquesta casa, avui ja en avançada ruina anomenada el Solà. En els fogatges de 1553 apareix un tal Gabriel Castellar alias Solà amb el que podriem pensar que la casa es anterior. Els mateials de construcció no varen ser massa bons, pedra i fang pel que es despren de les restes que queden, les quals ocupen una gran extensió, donant idea de la importància de la casa. Ja queden d’empeus solament unes poques parets i l’interior ha desaparegut practicament tot, només s’identifica una estança a la part de baix corresponent a una cuina de reduïdes dimensions amb una petita llar de foc de construcció mes moderna, que donaria fe d’una ampliació de la casa en èpoques no massa llunyanes tal com passa en altres cases de la zona. La resta es inaccessible o s’ha ensorrat.

Del que queda no s’aprecia cap element arquitectònic rellevant.

La part més sencera de la casa.

Vista de llevant.

Habitació del pis superior.

Llar de foc que sens dubte no es massa antiga i que segurament es una remodelació.

Fogons de la petita cuina renovada o potser d'un habitatge auxiliar.

Vista des de prop de la pedra dels evangelis.

Can Guita (Sant Hilari)

2009-06-24T22:22:00.000+02:00

Can Guita o Can Goita ja que apareix amb les dues accepcions estava entre el Coll de Querós i la muntanya de Sant Benet en el vessant de Querós. Diem estava perqué de la casa ja només en resta el record i unes quantes pedres escampades al lloc on s’alçava. No se si a resultes de fer-hi una plantació de pins en el seu quintà es va aprofitar pes enderrocar-la. La casa no apareix en documents antics i deuria ser del XVIII o principis del XIX i de economia de supervivencia

La casa estava construïda en un coll, ara molt ple d'arbres però en el seu temps desforestat.

Només queden pilots de pedres.

El Solà (Susqueda)

2009-06-22T20:52:00.000+02:00

Baixant per la carretera que del Coll de Malafaranda a sota l’Agullola de Rupit devalla cap a Puig de Rajols i el Pantà de Susqueda, en el desnivell entre dués ziga-zages del camí i mol amagades per la vegetació hi ha les restes del Solà. Queden encara bastantes parets d’empeus i s’aprecien diferents estances però les romegueres impedeixen vellugar-t’hi. Lo més segur es que sigui del segle XVIII.

La vegetació la fa quasi imperceptible.

Porta a una de les estances del bestiar.

Interior d'una de les estances inferiors.

Un petit armari encastat.

Porta del pis superior amb unes lleixes al costat.

Porta al buit.

La Cantina (Sant Sadurní)

2009-06-12T17:53:00.003+02:00

Poques cases de les Guilleries son tan conegudes com La Cantina. Construïda a principis del segle passat al costat de la carretera de Vic a Sant Hilari era un hostal de carretera on les diligencies canviaben el animals de tir a mig camí per altres de mes frescos quan encara no existien els cotxes de tracció mecànica que fessin el trajecte. A les dècades entre els seixanta i vuitanta es va convertir en tota una referència hostalera per la comarca i per a molta gent de Barcelona i voltants. En els seus inicis tenia l’aspecte d’altres hostals de carretera però va patir diverses ampliacions i modificacions per absorbir les demandes dels clients que la varen deixar sense un estil concret.

A part d’hostal també exercia de botiga quan encara no hi havien les facilitats de transport actuals i també era la central de telèfons fins que es varen automatitzar. Com que fins als anys seixanta l’hostal no donava prou per viure en un lloc de tant poc trànsit i en un poble tant disseminat, també tenia un edifici annex que feia les funcions de serradora aprofitant l’energia hidràulica per fer anar la maquinaria. Avui en dia, i després d’un canvi de propietari continua com a hostal.

Imatge del anys seixanta.

Amb un arc de triomf perquè passes la Verge de Fàtima l'any1949.

Fotografia de tardor.

Una de les moltes nevades que hi feien.

Venint de Sant Hilari.

Vista on s'aprecien els molts afegits que s'hi varen fer.

La resclosa que donava l'aigua per fer anar la serradora sota el pont del costat.

La Riba de Sau

2009-06-08T18:44:00.000+02:00

Una de les cases mes conegudes de Sant Romà de Sau era La Riba que aleshores era l’hostal del poble i també botiga. El nom a perdurat fins als nostres dies ja que els seus propietaris varen construïr un nou edifici per sobre del nivell del pantà que portaria el mateix nom i que continuaria amb el negoci de l’hosteleria. Es l’actual Hostal “La Riba de Sau” que ofereix a al seva clientela tota mena d’activitats i distraccions a més del incomparable entorn on està situat.
Era una casa antiga que ja apareix en els fogatges del 1497.

La casa a ran d'aigua a la dreta davant del campanar.

Una mica més a prop. Encara es veu un dels pals elèctrics que sobresurt de l'aigua.

Es l'única edificació a tocar l'església que ha resistit el pas dels anys sota l'aigua. Tant sols ho han fet les més antigues que serien les construïdes amb millors materials.

L'antic mapa de l'Alpina encara indica el seu emplaçament.

Molí del Puig de Fàbregues (Viladrau)

2009-06-05T18:14:00.002+02:00

Un altre dels molts molins que hi havia a la Riera Major era el del Puig de Fàbregues del que encara en queden importants restes a banda i banda de la carretera que va de la Fullaca a Viladrau un cop passat el pont de Fàbregues. A prop del riu hi ha les restes del molí i a l’altre cantó de la carretera la casa del moliner. L’estructura del molí es pot veure quasi en la seva totalitat, des de la bassa a la part superior amb el forat per on entrava l’aigua perfectament circular amb pedres tallades i l’obrador on hi havia les moles ara desaparegudes, observant-se però els forats per on passaven els eixos de les dues moles. La riera a reomplert el que era el cub i no es pot veure la sortida.

Al costat del molí hi ha la casa del moliner. Aquest edifici no a resistit en tan bones condicions el pas del temps i està molt deteriorat. Segons em va explicar una persona de Viladrau aquest molí va estar en funcionament fins principis del segle XX.

El Molí al costat de la Riera Major.

Entrada al obrador.

Obrador. Hi falten les moles.

Sortida.

El pou, perfectament conservat i amb les parets ben tallades.

Casa del moliner. Segurament es una reconstrucció d'una més antiga.

Poca cosa queda de la casa.

La Casa Nova de Montdois

2009-06-01T20:13:00.005+02:00

A La Casa Nova de Montdois s’hi arriba passat el santuari de Montdois en direcció al pic del mateix nom. La casa va quedar deshabitada a principis dels setanta i ara està reabilitada. No fa gaires anys però, havia estat un centre de recuperació de drogoaddictes de la secta del Patriarca, que ho varen abandonar sembla que precipitadament ja que no es varen endur ni tan sols les fitxes amb els noms i expedients dels interns quedant tots allà a disposició del primer que hi anés i també tot un seguit de medicaments que tenien en un edifici apartat que servia d’infermeria. Les primeres referències que es tenen de la casa son del segle XIX.

Venint de Montdois.

La panoràmica es molt amplia.

L'entrada a migdia.

La casa vista des del Castell de Fogueres.

Can Panella (Viladrau)

2009-05-29T17:44:00.001+02:00

Sobre l’antic camí que anava de Viladrau a Can Batllic trobem encara en relatiu bon estat aquesta petita casa anomenada Can Panella. Segurament es tacta d’una construcció del segle XIX de reduides dimensions que no donaria quasi ni per tenir cap animal de subsistencia degut a la manca d’espai i no apreciar-se cap edifici auxiliar als voltants. Com es de suposar no hi ha res a remarcar.

La petita masia just sobre el camí.

Estança que segurament era l'estable.

La cuina.

On hi havia la llar de foc i on s'observa el forn tapiat.

El que veien al sortir de casa.

Serrabaixa (Vilanova de Sau)

2009-05-25T19:12:00.001+02:00

Serrabaixa o el que queda d’ella es troba prop de Vilanova de Sau. Sabem que era una masoveria del segle XVIII i va estar habitada fins els anys quaranta del segle passat. Era una casa no molt gran, de dues plantes i de economia de subsistència com tantes altres, amb un parell de cabres i aviram per a consum propi, i algunes petites feixes per cultivar, a més de treballar a fora per anar fent, segons m’ha explicat una persona que encara va conèixer els darrers estadants.

Com podeu veure ja només queden unes petites llenques de paret i aviat només en quedarà el record.

Imatge de fa uns anys.

La mateixa imatge el 2008.

Vilanova al fons.

Vallbodeny

2009-05-21T20:45:00.010+02:00

Al nord-est de Sant Andreu de Bancells en un dels llocs més agrests de Les Guilleries, per sota del Castell de Fogueres i les Penyes de Cabrerola hi ha les restes del que fora Vallbodeny, una casa que en temps de Serralloga pertanyia a la Querosa, que era propietat de Serrallonga i per tant era de la família de la dona del bandoler. Porta molts anys abandonada, a finals dels cinquanta tant sols quedaven unes minses restes de parets que avui en dia encara es poden veure. De totes maneres als anys seixanta la va comprar una persona del ram de la construcció i hi va aixecar una petita cabana que encara està en bon estat tot i que ja ha canviat de mans una altre vegada. Molt enfonyada al mig d’una perxada de castanyers i de difícil accés resta avui dia deshabitada.

Unes de les restes més visibles de l'antiga casa.

Més restes de paret sobre el petit turó.

La cabana construïda els anys seixanta.

Can Manel (Castanyadell)

2009-05-04T18:54:00.002+02:00

A la Vall de Castanyadell i al nord de l’esglesia hi ha aquesta petita masia al costat del torrent conegut com Sot de les Basses que ha estat restaurada i que serveix de segona residència. Es de planta rectangular amb la teulada a dues vessants. De planta baixa i un pis, te poques obertures i petites, amb la part de les corts convertida en un porxo amb les restes del forn de pa al seu interior. No hi ha dades antigues de la casa i segurament es va construir al segle XIX.

La petita casa per davant.

Te poques obertures i petites.